Deu ser veritat que a començament d’any s’inicia sempre amb un munt de nous propòsits. Potser per això, dimarts passat, 31 de gener, les Blogueres van rebre una sorpresa inesperada en veure reunits al voltant de la tertúlia “Literatura En Veu Alta” un nombrós grup d’amics. Un cop més tots els participants van aportat un conjunt de textos que donen lloc a interessants debats, on cadascú aporta el seu propi punt de vista. A continuació fem una petita ressenya de les diferents lectures que varem compartir:

• De Svetlana Aleksievich la Laia ens va llegir “Monòleg a prop de tota una vida escrita a les portes” de l’assaig “Veus de Chernóbil”. Els treballadors de la ciutat de Chernóbil, no van perdre només les seves possessions i els seus records, van perdre també la vida pròpia, la dels seus fills, parelles, família. A canvi es van trobar amb l’aïllament al qual els van sotmetre la resta de la societat. Un relat que et deixa un nus a la boca de l’estomac.
• La Joana ens va sorprendre amb un poema escrit per ella on el protagonista és aquest petit monstre anomenat WhatsApp, que sense adonar-nos ens treu intimitat i fa que deixem d’escoltar les veus amigues i estimades.
• La Rosa C. va llegir un article d’opinió de Estrella Montolío, Catedrática i vice directora de l’Escola de Doctorat de l’UB, “La veu, la gran oblidada”, que va donar lloc a un debat sobre la importància del to de veu i com influeix en la comunicació, com  per mitja de l’entonació que donem a les nostres paraules, podem seduir o provocar un rebuig als nostres interlocutors.
• La Mercé comparteix amb el grup l’article de la periodista Mònica Planas titulat “T’has aprimat”. A tots ens queda clar el missatge  i l”important que és saber callar a temps.  D’on neix aquesta necessitat que senten alguns éssers humans d’incomodar als seus semblants fent comentaris sobre qualsevol defecte físic? Potser de la necessitat de rescabalar-se, de un ressentiment ocult, de l’ inconsciència o simplement de la mala educació?
• La Pilar amb la lectura d’un fragment del llibre “La Saviesa de tots els temps” de Wayne Dyer ens va fer reflexionar sobre la possibilitat de deixar de considerar la resta de la humanitat com a enemics i començar a pensar que probablement ens poden ensenyar moltes coses noves.
• La Pepi va aconseguir fer-nos somriure llegint un fragment de l’obra “Gent de bé” de Santiago Rusiñol, adaptada per “La Cubana” i transformada en un divertit musical.
• La Magui va compartir uns paràgrafs de la novel·la “La solitud era això” de Juan Jose Millás. Un cop més vam poder constatar que la solitud pot ser un estat d’ànim que no es modifica encara que estiguis envoltat d’una multitud.
• La Rosa amb la lectura del relat “Angelet de Vidre” pertanyent al llibre “Xocolata per a l’ànima de la dona” de l’escriptora Kay Allenbaugh ens va voler transmetre la necessitat de saber valorar l’afecte que hi ha darrere d’un gest o un obsequi, i que no caiguem en el parany de comptabilitzar-lo per el preu de l’obsequi..
• Mª Jesús va voler aproximar-nos a la figura de Maria Zambrano a través d’una de les seves poesies “Pensadora de l’aura” on a través dels seus versos ens transmet la necessitat d’acceptar la nostra ignorància com un camí per poder “aprendre sense prejudicis previs”.
• En Jaume va venir per conèixer a Les Blogueres de Sant Marti i saber que fèiem dins d’aquest grup. Es va disculpar per no haver portat cap lectura per compartir, però ens va assegurar que el pròxim dia podrem contar amb la seva col·laboració.
• La M. Carme, que va venir per veure de que anava això de “Literatura en Veu Alta”, finalment es va animar i ens va llegir un petit fragment del poema de Mario Benedetti, “No te rindas” que va ser “la cirereta ” per acabar amb un bon regust l’acte.

Com en altres ocasions hem coincidit que aquesta és una experiència molt maca on tots aprenem de tothom. Us convidem a participar el pròxim 28 de febrer. Ens trobaràs a l’EAMP (Pl. Carme Monturiol, 10) el darrer dimarts de cada mes a les 10:30h.

El mes de febrer ens trobarem el dia 28.