En Joan, entre els seus amics, era el noi més popular . Sempre s’envoltava de bons companys/es que eren bastant manipulables, sense gaire personalitat, al inrevés d’ell que malgrat tenir uns gustos molt canviants, sempre els expressava amb moltes exigències i seguretat , per això es sentia com un líder capaç de canviar el món.

Eren una colla divertida, es reunien 10 o 12 persones, i els caps de setmana els passaven de festa en festa, això si, totes es feien a casa del Joan perquè ell així ho exigia i als seus amics ja els anava bé perquè a casa seva disposava d’una ampla sala amb diversos sofàs, un bon equip de música i una il·luminació genial, feta amb molts tubs de neó de diferents colors que donaven a la sala un ambient especial, sobretot perquè s’encenien i apagaven o la seva llum es podia tornar més forta o suau, depenent del botó que pitgés en Joan des de comandament a distància que portava a la butxaca.

Quan la festa es tornava avorrida, pujava la llum vermella i amb l’excitació que els produïa, tots augmentaven la necessitat de beure les begudes alcohòliques de que disposaven i de fer bestieses que augmentaven a mida que també ho feia la llum. En Joan ho trobava d’allò més divertit i quan es cansava de veure’ls, feia disminuir el color vermell i augmentava els blau que amb les seves propietats calmants, els incitava a una estona de relax. I així anava fent amb tots els colors, verd, groc, etc. Cada color els portava a pensar de manera diferent i alguns els portaven a creuar la línia del que estava bé o malament. En Joan reia pensant que fàcil era amb quatre tubs de neó i un comandament portar a tot el grup a fer el que ell volia i a sobre no se n’adonaven.

Deixo a la vostra imaginació les situacions que, entre els joves, produïen aquells excitants, calmants, etc , llums de neó que els donaven tanta sensació de placidesa i de que havien pogut expressar totes les seves emocions..

Un dia, al sortir d’una festa anaren a seure a un parc per ventilar-se una mica i es van posar a parlar.

La Josefina va dir:

• Joan, m’encanten les llums de casa teva, això que els tubs puguin pujar o baixar la intensitat és molt guai.
• Si, digué la Maria, el mateix passa en els camps de futbol quan es fan partits nocturn, els llums també són tubs de neó, o en els cinemes abans de començar la pel·lícula i a l’acabar.
• Si us fixeu, digué el Sergi, els grans magatzems també disposen d’aquest tipus de llums. Ah, i les escoles també les tenen, el meu profe de física diu que és perquè els seu consum d’electricitat és més baix..

El Joan va començar a sentir palpitacions. Ell que es considerava el rei del món, ara tenia por de ser només una peça molt petita del gran joc que feia funcionar el món a costa de manipular-lo cap els interessos d’unes quantes persones que amagades darrera les ombres, anaven pitjant els botons que els convenia del seu comandament.

Montse Sales

Novembre 2022