mai 17
Enmig d’un bell tapís nocturn sobresurt la lluna amb la seva esplendorosa rodonesa. Avui no es mostra blanca, avui és ben diferent, és tota ella enrojolada com una ànima enamorada.
Tinc clar que l’amant de la lluna no pot ser el sol perquè és pur foc ardent que tot ho crema. Em pregunto si no serà algun altre astre, més o menys llunyà, qui l’ull li té posat. Fins i tot també un bell planeta podria molt ben ser la causa d’aquest enrojolament.
Intentant desvetllar el motiu d,aquest aconteixement, faig girar amb la mà el petit globus terraqui plastificat que és damunt la meva taula, però per més voltes que li dono al mapamundi no aconsegueixo endevinar quin dels nostres extraordinaris Continents li pot tenir el cor robat.
Pilar Zabala
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
Potser sóc un vanitós, però estic segur que la lluna es posa vermella quan jo la miro
La lluna vermella, tot i que han passat anys, a mi, em fa pensar en possibles desastres, de la mena que siguin. Encara em poden les llegendes ancestrals.
Doncs, jo prefereixo pensar que el gegant Mart la ronda des de fa temps i que fins ara no s’atrevia a acostar-se.
Moltes gràcies Ferran, Teresa i Rosa per les idees tan ben trobades que os ha sugerit el meu relat. Sabem que els metereolegs ens instrueixen sobre els sobtats enrojolaments de la lluna pero jo, com vosaltres, prefereixo imaginar que es tracta d’un molt curiós i estrany misteri pler de fantasia.
Un amor platònic, misteriós, que només es guarda per ella i que no podem esbrinar.