Tu mar, gran mar, ànima de ferro

bressol d’amants, botxí d’infidels

estic bocabadat mirant aquell tronc

que sura captiu entre les teves ones.

a

Desassossec, angoixa em persegueix

visc en el tumult i vertigen de la ciutat

on passo desapercebut, i no tinc nom,

ja estic cansat d’aquesta missió anònima.

a

Tu mar, oh mar. Somiava ser com tu eres

aquelles tardes de ma vida, assegut en una roca,

deixant passar el temps gaudint de les albades.

Oh mar. Tu mar, jo somiava ser com tu eres.

a

Oh mar, mira’m que petit soc al teu costat,

les penes em pesen, em trobo perdut,

tu mar, dóna’m ànim i fortalesa

per superar aquests mals somnis que m’aclaparen.

a

Omple’m de la teva sal, del teu iode, de la teva força,

respirar la teva brisa, l’ímpetu de la teva feresa,

desgraciat de mi, soc una fulla a mercè del vent

que em perdo en el cel i l’ànim m’enfonsa.

a

I la meva ànima és com tu, mar, ens embruten,

a tu les deixalles de la ciutat, a mi la burocràcia i falsedat,

lleis opressores que com rodes de molí pesen,

pesen tant que tinc por de no viure amb llibertat.

a

Tu mar maltractada i jo fent volar la meva esperança,

és horrible arrossegar les nostres vides,

tenint una ferida que ha estat mal curada

i suportar una cicatriu que sempre fa mal.

a

F. Guardiola.

Febrer de 2019