El Miquel observava com el foc consumia tota una colla de papers que la seva mare havia posat dintre d’una paperera metàl·lica. Les flames vermelloses, grogoses i inclús blavoses, el tenien enlluernat. Llavors tombant-se cap a la seva mare, li demanà: mare, on va el foc quan s’apaga?

La mare tot somrient li respon: Depèn, hi ha moltes classes de foc. El que com aquest crema diferents documents que pensem que han de desaparèixer, es dilueix en un mar de cendres i segueix a l’aguait per si ha de tornar a fer flames per cremar més papers.

Tenim el foc purificador que crema males energies, angoixes i disgustos i que un cop feta la seva feina, s’eleva cap el cel tot diluint-se en l’univers. Hi ha el foc de les festes, que en forma de focs artificials, ens produeix una gran alegria i que un cop apagat volta sobre els nostres caps tot esperant que aquelles boniques sensacions ens durin molt de temps. També tenim el foc que senten els enamorats al seu cor, i que quan s’acaba , volta invisible sobre els seus sentiments, esperant poder depositar-se en un altre amor.

Podria enumerar-ne més però per no fer-te llarga aquesta explicació, acabaré parlant d’un foc terrible, el foc devastador, que tant pot consumir, boscos, cases o tot el que se li posi per davant. Aquest foc és negatiu i dolent per la humanitat, així que quan s’acaba, es va introduint cap el centre de la terra on es barreja i purifica amb el foc del nucli terrestre.

Montse Sales

Octubre 2022