gen 29

images bvcEls seus ulls, que el pas del temps havien empetitit, adquirien de sobte una gran vivesa i una més gran lluïssor quan em contava bocins de la seva vida. També  tota ella adquiria un gest més viu i el to gairebé apagat de la seva veu creixia per fer-se més entenedor. La palidesa esgrogueïda de la seva cara deixava pas a una tonalitat lleugerament rosada i el seu cos,  abatut sota el pes dels seus molts anys, es dreçava sobremanera. També les mans abandonaven  el seu habitual repòs damunt la falda i començaven a dibuixar tot d’emocions a l’aire, mentre un  evocador somriure il·luminava el seu rostre llaurat d’arrugues.

La majoria de les vivències ja me les havia explicat en altres ocasions, però era tan minuciós el detall i el sentiment que hi posava, que, sense alterar els fets viscuts, els seus relats  prenien cada vegada un color i un matís totalment diferent. Era ben bé per això que, estant al seu costat escoltant-la, el temps em passava tan de pressa que gairebé no me n’adonava.

Es deia Maria i va néixer en un poble de  l’alt Pirineu.  Va viure part de la seva joventut prop d’un riu envoltat de verdes pastures i grans muntanyes. Aquest era el seu paisatge estimat i deia que mai no el canviaria per cap d’altre, però a la fi el va canviar.

Tenia 19 anys quan va conèixer  un noi molt ben plantat que havia deixat, durant uns pocs dies, la barca i les xarxes de pescar vora la mar per tal de participar en un concurs de piragües. Aquesta era una de  les activitats que cada any apropava més gent cap a aquell indret del Pirineu, coincidint sempre amb el cap de setmana de la seva festa major.

Segons em va confiar la Maria, tot va començar el dia que va ensopegar amb aquell xicot,  just en el moment que ell entrava i ella sortia del forn amb una petita safata de dolços, que no es van esclafar de miracle. Passats els primers segons de desconcert, els dos alhora van pronunciar les mateixes paraules de disculpa, un fet  que els va provocar una gran riallada plena de complicitat. Després cadascú va seguir el seu camí, però en arribar el vespre es van tornar a trobar a la plaça Major. La música de festa havia començat i ell se li va acostar per demanar-li un ball, després un altre i un altre més. El cas és que van estar ballant plegats fins gairebé la matinada.

Es pot ben be dir que el seu va ser un “amor a primera vista”. Aquesta forta estimació va motivar que un parell d’anys més tard el paisatge de la Maria passés a ser tot un altre de ben diferent.  Ara, a tocar de la seva nova llar, s’estenia la panoràmica d’un mar intensament blau, esquitxat d’espurnes platejades, retallant el litoral de la Costa Brava. La constant remor de les onades en arribar a la platja, les  barques gronxant-se en la llunyania i un seguit de boniques cales protegides per les roques, van entrar a formar part de la seva vida, dels seus sentiments més profunds, dels bells moments viscuts i, en general, de tot allò que, al pas del temps, va ser capaç de recordar.

És ben cert que els anys no perdonen, i 95 son molts i pesen massa quan sols els records d’altres dies son els companys d’una gran solitud,  plena d’enyor per l’absència del company  estimat.

Els dies van anat passant i en un d’ells la Maria va marxar cap a una altra albada, i ho va fer dins el silenci d’un radiant crepuscle de tardor.  Dels seus llavis ja no sentiré cap més paraula. Ja no em contarà cap més vivència seva. Tampoc ningú com ella em descriurà amb passió el ventall de colors que irradia el sol sobre la mar i les muntanyes, en decréixer la tarda.

Ara la Maria és en un altre indret, un lloc on s’enfilen totes les històries, i es recreen nous paisatges.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

.

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

4 Comentaris a “Paisatges”

  1. Roser escrigué:

    Noia, que maco.. Sobretot aquest final quant dius lo de l’albada, et felicito.

    • Pili escrigué:

      Moltes grácies Roser. Saps molt bé que de vegades, quan es coneix ni que sigui per sobre una petita história, pot resultar un tema per a fer un relat. Aixó i una mica de fantasia afagida en fan la resta.

      Un petó molt gran

  2. teresa vidal escrigué:

    Un escrit ple de sentiments, amb unes descripcions plenes de poesia. El telicito, m’ha agradat molt.

    • Pili escrigué:

      Moltes gràcies Teresa, t’agraeixo molt el comentari tan animador que em fas, sobretot perquè tú amb això d’escriure i descriure en saps un munt.

      Un petó

Fes un comentari a Pili

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress