oct 06

images palangana definAvui m’he llevat força inspirada i amb molt bones idees, així és que baixaré al taller i posaré la faiança al torn per modelar un nou tupí, perquè l’últim que vaig fer es va  malmetre en esbarrar-se  a terra.

Desprès tinc pensat fer una gerra ben bocarruta, amb la seva gresala a joc, i en un altre moment, quan siguin ben aixuts, els donaré un toc blanc de fons i hi pintaré algunes  flors. Confio que quedarà ben bonic.

El cas és que no he tingut temps de fer-ho tot. Són moltes les coses que reclamen la meva atenció; preparar l’exposició de terrissa, amb tot el que aixó comporta, fer la compra, feinejar per casa i un munt de coses més.

Tot pensant amb la gresala, també anomenada gibrella o palangana, m’ha vingut a la memòria els bons dies passats al costat de la meva àvia Maria. Vivia en una senzilla però ben apariada casa d’un parell de pisos, a les afores d’un poble molt petit, ara  gairabé oblidat degut al reduït nombre dels seus habitants.

Tornant a agafar el fil del record de la meva àvia… la veig disposant i procurant resoldre amb prou energia  allò que calia. Vídua des de molt jove, va patir i lluitar molt per tirar endavant els seus quatre fills i les despeses de la casa. Aquesta situació li va forjar un caràcter fort, fins i tot jo diria que una mica brusc, era el que se´n diu una dona d’empenta, però no exenta d’estimació i tendresa cap a tots els fills.  També a mi em va mostrar el seu afecte i jo la vaig estimar molt.

La recordo pujant i baixant, encara amb força traça, el tram d’escales que separaven els dos pisos, quan ja era a tocar dels 80 anys, i així mateix rentant-se les mans dins la grásala després d’afegir l’aigua de la gerra que hi feia conjunt, utensilis que va seguir fent servir diàriament  fins a la fi dels seus dies.

És pensant en ella que m’he proposat fer aquests objectes. Els crearé seguint l’imatge que a través dels anys ha quedat gravada en la meva memòria.

Pilar Zabala

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

4 Comentaris a “Paraules que es van perdent”

  1. Rosa C.L. escrigué:

    M’ha costat molt entendre la primera part de la teva narració, perquè moltes de les paraules que utilitzes, em són completament desconegudes, però un com he esbrinat el seu significat, la lectura se m’ha fet molt amena.

  2. Pilar Zabala escrigué:

    Me n’adono que aquest relat resulta tot un garbuix. En realitat la meva idea ja era aquesta, confondre una mica a qui el llegeix. Si a la fi t’ha agradat ja em sento satisfeta.

    Una abraçada

  3. Montse Sales escrigué:

    M’agrada molt recordar paraules que ja no utilitzem però em penso que si segueixes així, per llegir els teus escrits em caldrà anar carregada amb un bon diccionari.

  4. Pilar Zabala escrigué:

    No pateixis Montse, aquest relat ha estat una “empanada mental” meva i un cop fet ya no crec que ho torni a repetir. Per cert, aixó que dius dels diccionaris jo si que sempre necessito carregar-los damunt del meu cervell. No se que faria sense ells.

    Una abraçada

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress