jun 05

 imagesLa teva figura magestàtica em va cridar força l’atenció  dies enrera quan  visitava una sala on era exposat el teu retrat. Una obra de la extraordinaria pintora Lita Cabellut.

Em vaig proposar retenir-te i a la fi vaig poder aconseguir un petit póster de la teva imatge. És per això que ara ets emmig  d’altres de ben diferents, en una de les parets del meu petit estudi.

Avui, tot buscant una mica d’inspiració per a la  nova narració que vull escriure, he fugit del confús garbuix d’idees que em venien a la ment fixant els ulls fora de la pantalla de l’ordinador. En un primer moment els meus pensaments han vagarejat distrets entre els  diversos objectes que reposen damunt de la taula. Després en aixecar la  vista, he ensopegat sobtadament amb el teu rostre.

Alguna cosa hi ha en aquest retrat teu que no sé definir de manera clara, però el  cas és que cada cop que et miro experimento un munt de sentiments del tot contradictoris. Jo diria que una part de tu m’agrada i m’asserena i per altra banda  m’inquieta i em trasbalsa. De debò que moltes vegades he tingut la temptació de treure’t del meu davant i ficar-te en un calaix. No m’he decidit encara a donar aquest pas però sé que no trigaré a fer-ho.

Llueixes un front més aviat ample i els cabells amagats dins una ben disposada còfia blanca, un fet que contribueix a donar realç i bellesa al teu rostre ovalat; unes celles fines i lleugerament alçades i un nas força harmoniós.

 Fins aquí tot bé, però d’alguna manera la teva mirada em neguiteja. Se´m representa esquiva, lànguida, i somniadora, i alhora  penetrant, atrevida, inquisitiva, desconfiada i fins i tot burleta. La teva boca, al meu entendre perfecta i de llavis una mica molsuts, sembla voler iniciar un somriure que no acaba de ser. En realitat  tens un gest  força enigmàtic, tant és així que, d’alguna manera, em recorda el que mostra “La Mona Lisa” en el  retrat que  Leonardo Da Vinci va pintar.

També la teva vestimenta resulta peculiar per la combinació de teles, gruixos i colors, però alhora s’em fa estranya, fins i tot inquietant. Per començar, una ondulant i fina  xorretera de punta de coixí, ajustada amb una cinta al coll, descansa sobre les teves espatlles per damunt d’un capell adamascat granatós, amb reflexos verds i blaus. El teu vestit, que endevino llarg fins els peus, està confeccionat amb pesants robes de tons siena i carmí. Per sobre de tot destaca sobremanera l’ampla i lluent tira de roba tornassolada de color taronja que et cobreix folgadament els malucs fins a l’alçada del pit. Per últim, i emergint d’unes avellutades mànigues amples i escassament flonges, apareixen les teves mans, fines i delicades, reposant damunt la falda i subjectant amb els dits la llarga tija d’una rosa carmesí, més fosca que la sang.

El cas és que tot el que veig en tu se’m representa força misteriós i perturbador i és per això que no puc deixar de preguntar-me: darrera de quina estranya simbologia s’amaga la teva enigmàtica figura? Qui ets tu en realitat?

Pilar Zabala

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress