El barranc. El Martí muntat sobre l’Antrax es va aturar a la vora del precipici que s’obria davant seu. Era l’únic camí per poder arribar fins al Bosc Maragda, on havia de realitzar la seva última missió
.El Laberint. Aleshores, va recordar la seva aventura dins del Laberint Malastrugança, que es va trobar enmig del desert, durant el seu viatge de recerca. A l’entrada una papallona i una merla, li van comunicar que hauria d’arribar al centre per seguir el seu camí. Quan va arribar l’esperava la Cucafera, un cuc gegant que li va fer entrega del trofeu que havia aconseguit: la capsa escarlata, que t’atorgava, tres desitjos.
La Maricel i la seva casa. El primer desig que va demanar va ser concedir a la seva promesa, el somni de tenir una casa digna on pogué allotjar als pares i l’àvia Ramona. La família feia molts anys que vivien en aquella casa vella, esquerdada i plena d’humitats. L’àvia hi vivia d’ençà que, de ben menuda, va arribar amb els pares a la ciutat, fugint de la fam i la misèria. Havien sobreviscut a la guerra, però els anys posteriors, van ser molt més cruels que els passats durant aquella maleïda lluita fratricida.
El desert. El segon desig que va demanar a la capsa escarlata, va ser pogué trobar el camí de tornada i sortir d’aquell maleït desert on havia anat a parar, quan el globus aerostàtic que el transportava es va estavellar en mig de les dunes. Va tenir la sort, que l’àncora del globus s’enfonsés i quedes el glòbul varat en mig de la soledat més absoluta. Va ajudar a baixar al seu vell amic Antrax, va agafar alguns queviures, la brúixola i un planell. I al moment es va trobar davant un barranc que li barrava el pas.
Ara tan sols disposava d’un sol desig. Havia de decidir si creuar el barranc o reservar aquesta última oportunitat per enfrontar-se a l’últim repte que li quedava: lluitar contra el maleït monstre Fonsbulto.
Fonsbulto. Aquesta mala bèstia, era el responsable de què moltes famílies com les de la Maricel, es trobessin desallotjades dels seus habitatges. Aconseguia fer-los fora amb molt males arts. Apujava el preu dels lloguers a uns preus que sabia que no podien pagar i es veien obligats a marxar. Instal·lava en els pisos que havia obtingut buidar, gent mercenària, que per un grapat de diners, es dedicaven a fer destrosses a tota la finca, fins que la finca era declarada en estat ruïnós i els pocs llogaters que havien aguantat fins al final, es veien obligats a marxar amb una mà davant i un altre darrere.
Al final va prendre una decisió més encertada . Davant seu va aparèixer un pont amb els colors de l’arc de Sant Martí, que li va permetre creuar el barranc. Era l’única oportunitat que li quedava per poder arribar fins al monstre Fonsbulto?
I en el Bosc Maragda, camuflada enmig de l’espessor, va trobar la gran casa on vivia el monstre. En arribar li va fer entrega d’una ordre de desallotjament perquè abandones la casa. Durant més de set anys no havia fet la declaració de la Renda ni havia saldat el seu deute de l’IBI amb l’Ajuntament de la ciutat. Mai havia fet cas dels requisits que li havia enviat l’administració. Ara havia arribat el moment de què saldes els seus deutes.
Rosa C.L.
març 2023