gen 11

images

Avui parlaré d’una gateta que mirada de lluny hauria pogut passar molt bé per un conill si no hagués estat per la seva llarga cua. El seu esplèndid pelatge gris era abundós i suau com el més apreciat vellut, mentre que un parell de taques blanques, una a mitja cua i l’altre just darrere el clatell li conferien una elegant distinció.

La qüestió és que aquesta gateta peluda es deia Gatona, així tal com sona, ja que per alguna raó que se m’escapa, no li havien trobat un nom millor. Fos com fos, el cas és que la gata Gatona vivia com una reina en una casa on una jove parella i els seus dos fills, un de quatre anys i l’altre de sis, que l’estimaven i aviciaven tant com podien.

Guiada pel seu instint aquella gata sabia intuir perfectament l’hora d’arribada dels nens i cada tarda els esperava pacient asseguda darrere la porta d’entrada. Les hores que es trobava sense companyia es distreia jugant una estona amb les cintes i cordills acolorits, els ninotets de goma tova, el parell de pilotetes o amb el ratolí d’escuma, que eren dins la seva caixa de joguines.

Els dies i els mesos anaren passant i amb ells arribaren les festes de Nadal. Un avet coronat amb una estrella i molts llums de colors lluïa esplèndid a un costat del menjador. Ben esvalotats els nens saltaven i cridaven contents mentre la gata s’ho mirava de lluny, a ella no l’hi estava permès d’apropar-se des que tot volent atrapar els llaços que hi penjaven, va estar a punt de fer una bona trencadissa.
En un d’aquells dies, el més assenyalat de tots, era costum seguir la tradició de  “fer cagar el tió” i després de treure-li la pols i ajustar-li la barretina el van alimentar amb pomes, mandarines, figues i crostons. Així va ser com després de dedicar-li una cançó i unes quantes bastonades el caganer va cagar galetes, caramels, un mico de peluix i un cotxe de bombers.

Aquell cop no hi va haver res per la gatona, però ella més ràpida que un llamp va agafar el peluix amb les dents i de cap manera el volia deixar anar. Després, i així que podia s’enduia el mico al seu coixí i el llepava ben llepat abans de posar-se a dormir ben abraçada a ell.

Cap altre nino va ser millor per la gatona que aquell mico de peluix. Quan no l’amagava per algun racó l’arrossegava amb ella per tot el pis, tant era així que els dos van arribar a formar una parella molt difícil de separar.

Sort hi va haver dels Reis Mags. Entre altres coses van tenir l’encert de deixar al balcó un parell de micos de peluix exactament calcadets al primer. Un per al nen que s’havia quedat sense i un altre de recanvi per la gatona, per quan aquell que considerava seu se li fes malbé.

Cap mico sembla un gat, però alguna cosa va veure la gatona en aquell peluix que l’empenyia a ser al seu costat, com si d’un fill seu es tractés. També podria ser que en veure’l tan bufó sentís volar un munt de papallones i s’enamorés perdudament? Ves a saber… el fet és que ben mirat el món és ple de mones i altres animals.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress