nov 30

imagesecador 3Ben confiada i molt serena, la Mari Pau es va dirigir sense dubtar a la mateixa sala on havia estat el dia anterior. Parlava quatres idiomes, tenia la capacitat, la experiència i la suficient bona presència per poder aconseguir aquella feina que semblava feta a la seva mida. La primera prova li havia anat molt bé i ara, en donar una ullada al formulari d’aquesta segona no va tenir cap dubte que també la superaria fàcilment. En un parell de dies li dirien de tornar per l’entrevista amb un assessor i allí mateix, li confirmarien que el lloc era seu. Estava ben segura, s’ho mereixia.

Volia causar bona impressió i, tot i que disposava d’un bon vestuari, no s’ho va pensar dues vegades. Així que va sortir de l´edifici d’aquella important empresa es va dirigir directament a una prestigiosa “boutic” de moda. Va escollir una faldilla color merengo que sense ser excesivament estreta donava realç a la seva esbelta figura, i la va combinar amb una brusa color marfil i botonadura de nàcar que tot just deixava entreveure l’escot. Per últim les sabates de pell flonja i tacó de cinc centímetres que eren al aparador van resultar ser el complement perfecte.

En arribar a casa es va mirar i remirar en el mirall. Era obvi que havia arribat el moment de donar un nou aire més modern al seu pentinat de sempre. Va escollir una perruqueria de les anomenades “estilistes” i es va posar a les seves mans perquè fessin el que consideressin necessari.

En un tres i no res li van tallar i tenyir els cabells, es notava que tenien ofici i sabien el que feien. Després, en la necessària espera per la pujada del color la van acompanyar a una saleta on hi havia quatre butaques amb els corresponents assecadors de cabells i una tauleta amb tot de revistes de les anomenades del cor. Els aparells eren d’última generació, tenien un disseny molt elegant i en posar-los en funcionament no feien cap tipus de soroll. La Mari Pau va tancar els ulls i es va deixar acompanyar pel fil musical que omplia de serenor aquell espai on només hi era ella.

Caminava per un paisatge envoltat de flors i violes, un lloc resplendent de sol i de papallones que s’aturaven uns instants damunt els seus cabells. Verds i suaus turons s’estenien al seu davant com una flonja estora. Mig amagats sota les vores del camí creixien petits fruits vermells que prometien ser més dolços que la mel. Ja era a punt d’agafar-ne un, quan de sobte li va arribar propera l’aroma del pa recent cuit i torrat, fins i tot va percebre la seva càlida escalfor, una escalfor que ràpidament va anar creixent en intensitat i en volum de fumera.

El cas és que passats els vint minuts corresponents l’assecador no es va aturar i ara la Mari Pau és a l’hospital amb pronóstic reservat per inhalació de fum i cremades al cap, i el poc cabell que li queda és ben sucarrimat.

Han passat tres jornades i la Mari Pau encara és a l’hospital. El dia anterior auspiciava de ser un gran dia peró no ho va ser. Havia confiat massa en aquella prometedora entrevista de feina que ja creia tenir a la butxaca, tot i així ella segueix esperant una trucada que mai arribarà.

Digues blat quan sigui al sac i ben lligat

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress