feb 25

 El esperpento y el compromiso social en Luces de bohemia. - Kachumbambé  TeatroLa Laura vivia a la ciutat dels sants, així s’anomenava la ciutat de Vic des de Barcelona, la ciutat dels prodigis, per la gran quantitat de convents e esglésies que la circumdaven. El seu lloc preferit era la plaça del Diamant, un lloc tranquil i assolejat on vivia la seva padrina Mercè Rodoreda a la que anava a visitar sovint i on tenia les seves millors amigues. Un bon dia amorrada al piló de la font, per beure un glop d’aigua fresca, va conèixer al Joan Salvador, conegut en tot el barri com en Joan Salvador El Gavina, ja que el seu avi havia estat estibador al port de Barcelona, on acostumava a endur-se’l de menut.

En Joan i la Laura tenien dotze anys quan es van jurar amor etern, en aquell carrer estret, acabat amb un cul-de-sac, i que conduïa al pont dels jueus, on varen penjar un encadenat a la barana de ferro forjat, com a mostra del seu amor.

La Laura era la pubilla de Can Ramonet, una fadrina desitjada per molts progenitors de la comarca, per casar-la amb els seus fills. El seu pare havia estat l’amant de lady Chatterley, abans que el joc brut de l’arqueòleg, el marit de la lady, l’obligues a fugir de Barcelona i s’instal.les a la comarca, enamorat de les llegendes del Montseny. Allà va conèixer en el festí de la Babet, a la que seria al cap d’un any la seva esposa i la mare de la seva filla Laura.

La seva unió no era ben vista pels pares de la Laura. En Joan Salvador no tenia ni terres ni patrimoni. Era per a ells el senyor de les mosques, és a dir, un mort de gana i que mai seria capaç de mantenir el tren de vida de la seva filla Laura. Però no van tenir en conta la determinació d’aquella parella de vailets, que un bon dia, sense encomanar-se a cap sant, van decidir fugir a l’illa de les tres taronges, on es van construir una casa sota la sorra, perquè mai els poguessin trobar ni separar.

Però la felicitat no dura pas per sempre oi? El Joan Salvador, al cap de poc temps de viure a l’illa, va començar a enyorar la ciutat dels prodigis, no oblidem que ell era un Barcelonauta de cap a peus, sentiment que l’hi havia trames el seu avi, el vell estibador del port. No sentia la necessitat com la Laura de cantar i fer ballar a les muntanyes. Ella, en canvi, enyorava tenir la seva  cambra pròpia on havia deixat a mig escriure el manuscrit del segon origen i pogué fer exercici amb la bicicleta estàtica, que li havien regalat els pares pel seu últim aniversari. Diguem agosarat –va dir un dia en Joan Salvador, però crec que ha arribat el moment de dir bon dia mandra fer vint passos cap endavant i tornar cadascú al món que li pertany. També en aquesta decisió tan transcendental van estar completament d’acord.

Martina del Clot
Febrer 2022

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress