Estimada Marta

Quina alegria em va donar la trobada de l’altre dia a la plaça Masada. Després de tants anys de no veure’ns, sembla mentida que encara ens poguéssim reconèixer. No has canviat gens ni mica. I quina casualitat que ens anéssim a trobar en aquella botiga especialitzada en productes gluten fre. Una altra cosa que tenim en comú: les dues celíaques. No sé què devia pensar el pobre cambrer del bar que ens va servir les infusions de roibos, després de passar tota la tarda assegudes a la terrassa xerrant i posant-nos al dia.

Em va alegrar tant el saber que estàs buscant pis a Barcelona, després del teu èxode a les Amèriques, que no vaig pensar a preguntar-te si continues treballant per la mateixa empresa i si han obert alguna delegació aquí. Ja sabia jo que aquell brètol no era precisament l’home que més et convenia. Però finalment has pogut desempallegar-te d’ell i el vas deixar anar com es deixa anar un sac de sorra que ens frena per continuar caminant lliurement.

Com ja saps segueixo treballant al mateix lloc, però com sempre, continuo sent una “tasta olletes” i no paro de fer cursos, tallers i activitats esportives per “cremar l’adrenalina”. Això m’ha permès mantenir la ment, mínimament equilibrada en la meva feina i també, el fet de saber desconnectar en el moment just que trepitjo el carrer sortint de la feina.

Tal com et vaig dir abans de dir-nos adéu, aquesta trobada la tenim que torna a repetir més sovint. Ens van quedar tantes coses encara per explicar, que quasi haurem de fer un sopar setmanal per poder posar-nos al dia. Escriu-me com més aviat millor i no oblidis de concretar el dia que et va bé per poder trobar-nos. Ja saps que disposo de dies lliures de la feina i no tindre cap problema.

Un petonet i un atxutxon de la teva amiga

Rosa C.L.