Quantes vegades he pensat amb tu!!!

Recordo el primer dia en què vàrem quedar per veure’ns personalment, però aquell dia no va arribar mai… Si algun dia t’arriba aquesta carta, aquesta és la meva vida, com veuràs monòtona i simple.

Jo treballo en una empresa en què la meva feina és atendre al telèfon i recollir els encàrrecs, la feina és monòtona, però ja m’està bé no sóc ambiciós i amb els pocs estudis que tinc no puc aspirar a res millor.

No he tingut massa èxit amb les dones per culpa de la meva timidesa i el físic que no m’ajuda gaire.

I per fi aquella trucada.

–Digui… digui… i repetia

–digui?

Cap resposta.

Per fi va respondre la veu era de dona, semblava jove,

–digui?

Vaig insistir, i si, vas respondre amb timidesa. Quin parell!!!

–Jo… crec que m’he equivocat… hem vull disculpar.

I jo que també que sóc curt de paraula, amb un rampell de coratge li proposo una cita, però aquell dia no va arribar mai.

La timidesa ens va guanyar .

Clara
març 2022