Fa molts anys es va viure una historia molt estranya.  A una ciutat del centre de Catalunya hi havia un drac que tenia atemorits als que vivien allí. Es menjava el bestiar i feia  destrosses per tot arreu. El Rei va trobar una solució: donar-li cada dia una donzella perquè no passes gana, ho faria per sorteig,  però amb tan mala fortuna que la primera  que va ser elegida va ser la seva filla. La historia continua, i un cavaller ple de coratge, la va rescatar. Va matar al drac i de la sang van créixer roses vermelles.

Aquesta es la historia que tots coneixem, però el que no sap ningú, és que el drac en veure-la tan atemorida, tan bonica, i indefensa, es va enamorar d’ella. Ja no treia foc pels queixals, ja no bramava ple de enuig, Des que la princesa va arribar a la seva morada, el drac es passava les hores mirant-la, es delia per aquells ulls, pel caminar suau i tranquil, mentre ell, estava embadalit contemplant-la. Aquell amor el va tornar tendre, incapaç de fer-li mal. Gaudia mirant-la i no volia fer-li mal. La gent del poble va començar a pensar que el drac, estava malalt. I també es va espantar. Volien trobar una solució

I quant va arribar aquell cavaller, amb la cuirassa, i l’escut disposat a barallar-se amb el drac, es va trobar amb un ésser indefens i enamoradís, que havia perdut les ganes de buscar brega com havia fet fins aleshores. Sant Jordi, no el va matar. Es van asseure’s i van parlar assenyats. El drac va reconèixer que havia perdut aquella partida, i li va demanar que no el matés.  Només li demanava que de quan en quant ella l’anes a veure per poder contemplar-la. Només demanava això, i va donar la seva paraula de Drac, que no tornaria a fer més mal a ningú.

El cavaller ho va rumiar. No li semblava un despropòsit, ell tornaria al rei la seva filla, i no caldria vessar sang. No hi haurien roses vermelles, però el poble estaria content i agraït, i ell, passaria a la historia com un veritable cavaller, un heroi que per sempre més seria recordat per tothom. Amb el pas dels anys un dia a l’any tothom recorda a Sant Jordi, i encara que no van créixer les roses vermelles, per la manca de sang, la gent, també sap l’altra historia, i en compra per regalar-les a l’estimada. Els llibres ja son una altra qüestió. Es una altra historia.

Teresa Vidal

Març 2019