oct 08

tomatesEn Joan estava groc de vergonya i de preocupació. Semblava ben bé un emoticó amb cara preocupada, d’aquells tan simpàtics que surten al mòbil. Els pares li havien dit que agafés el tren per anar a casa dels cosins però un cop a l’estació es va trobar que algun simpàtic s’havia endut el cartell que indicava els horaris , les poblacions i la direcció en que s’havia d’agafar el tren per anar-hi. Què faré ara? Es preguntà. Llavors veié en un camp proper un vellet que collia tomàquets i s’adreçà cap a ell.

- Bon dia, bon home, vos em podríeu indicar en quina direcció he d’agafar el tren per anar a Solvent?
– No ho sé però si t’esperes una mica li demanaré a la meva neta que porti un mapa de casa meva junt amb una lupa, perquè sinó no m’hi veig, i no t’ho podria buscar.
– Rosalia, crida el vell, pots anar a casa a buscar un mapa i la meva lupa? Estan a sobre de la tauleta de la meva cambra.
-Sí, digué la noia, que sortí de sobte de darrera un pou. La llum del sol li acaronava la cara i en Joan va pensar que mai havia vist una noia tant bonica com aquella.

La Rosalia corregué ràpidament cap a la casa, tornant al moment amb el mapa i la lupa.
– Cap a on has d’anar? Va dir, Jo també he d’agafar el tren, podem anar junts fins l’estació.
En Joan li respongué:
– Fins l’estació? Amb una noia tan maca? Jo aniria amb tu fins la fi del món.
– Doncs ja podem començar a agafar trens perquè em penso patejar tota Europa. I dit i fet, En Joan s’oblidà de cosins i direccions de trens i se n’anà amb la Rosalia a voltar per Europa i viure quantitat d’aventures.

El vellet seguia collint tomàquets mentre pensava, com és la joventut d’avui en dia, jo tota la vida collint tomàquets mentre ells se’ls mengen i s’ho passen bé. Quan torni a néixer, també em dedicaré a buscar aventures i que treballi Rita.

Montse Sales

-

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Tomaquets”

  1. Pilar Zabala escrigué:

    Ja te raó aquet vellet. Tan escarresar-se dins una mateixa rutina pot resultar ben aburrit. Certament sortir a veure món és més engrescador. Jo quan sigui grand ho faré.

  2. teresa vidal escrigué:

    Divertit el relat. Jo tambe quan torni a naixer, em dedicaré a fer tot alló que em vingui de gust.

Fes un comentari a Pilar Zabala

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress