mar 21

cesta de frutasDespunta el dia encapotat, amenaça pluja i fa fred, Omhain treu el cap per la finestra de la casa que ocupa amb sis companys més, mira a un cantó i a l’altre i belluga el cap en senyal de preocupació. Arronsa les espatlles i tanca la finestra. La rutina el porta cap a la cuina en cerca d’algun aliment que mitigui els grinyols de l’estómac, sap que si no s’ha produït un miracle, no hi trobarà res, i així és. Omhain obre el fardell, revisa el contingut, “el seu petit tresor”, ulleres de sol de diversos models i mocadors de coloraines i dubtosa seda, ho posa tot en ordre i tanca el fardell. Fa un volt per tota l’estança amb l’esperança que algun company s’hagi oblidat quelcom per portar-se a la boca. No té sort. Es posa la jupa mig esparracada, s’encasqueta la gorra al cap, es carrega el fardell a l’esquena i es llança al carrer en cerca d’un bon lloc on exposar la seva mercaderia amb l’esperança que algun client no trigui a comprar-li unes ulleres o bé un mocador. L’estómac no para de recordar-li que és buit. Passeig de Gràcia. Omhain estén el fardell a terra amb tota la seva mercaderia exposada a la vista dels vianants, algú o altre s’atura i pregunta preus. Ell està neguitós, sap que és il·legal i que en qualsevol moment passarà la guàrdia municipal. Si li requisen el fardell, la seva subsistència s’agreujarà. Un ull en el fardell i l’altre escodrinyant l’envolt, va passant el temps. Si almenys tingués, una cigarreta per calmar els nervis… S’atura una parella, noi i noia i es miren la mercaderia, a ella li fan gràcia els mocadors i ell remena i s’emprova diverses ulleres, pregunten preus, ell opta per unes ulleres i la noia, dos mocadors. Remenen moneders i paguen el preu pactat, sense adonar-se que una parella d’agents municipals s’apropa. Els agafen “in fraganti” en plena transacció. Els agents municipals li demanen a Omhain la documentació i que plegui el fardell, i a la parella, que s’esperin un moment. Omhain pàl·lid com un difunt, en un mal castellà, diu que no té papers. La parella, noi i noia demanen si poden marxar. Amb tot aquest enrenou, els vianants es van aturant, creix el tumult, i algunes veus de protesta a favor d’Omhain. Els agents s’esforcen a mantenir l’ordre. Al del fardell li diuen que la venda ambulant està prohibida i té un càstig de multa i la pèrdua de la mercaderia. Tanmateix, al noi i la noia que seran castigats per complicitat per comprar articles fora de la llei, a més, se’ls decomissa el que han comprat.

Si abans sonaven veus airades, ara s’hi ha format un guirigall de mil dimonis, empentes i el cercle cada vegada és més estret, les veus criden: – On són els drets humans? On és el missatge de solidaritat? On és la igualtat d’oportunitats? Xiscla la sirena d’un cotxe policial. De cop i volta un munt de policies entren en escena, amb bones maneres i la porra a la mà, van dispersant la gent. (Per sort no s’hi produeix cap incident a tenir en compte.) Queden en escena els tres delinqüents envoltats de les forces de l’ordre. Amb acusacions i amenaces de part d’uns, amb el cap dient sí i no i arronsades d’espatlles dels altres, es donà per acabat el conflicte. -Podeu marxar tots tres, per aquesta vegada no passa res. Omhain, va Passeig de Gràcia amunt carregat amb el fardell, el noi i la noia queden indecisos, es miren l’un a l’altre, es fan un lleuger petó i surten corrent darrere d’Omhain. Ho aconsegueixen, l’aturen i sense dir res li donen les ulleres i els mocadors, Omhain busca a l’interior de la butxaca l’import del valor de la mercaderia i els hi dóna, amb gestos de mans el noi i la noia, refusen l’oferta, amb el cap diuen no… no… no… Omhain amb gestos demana un cigarret, la noia busca a la bossa, treu un paquet de cigarrets i un encenedor, n’extreu un i el prem amb la boca, la resta de paquet, l’hi dóna a Omhain que fa el mateix. La noia encén el cigarret d’Omhain i després el d’ella, inspiren amb força tots dos el fum i l’expulsen amb placidesa. Es miren tots tres, a Omhain li regalimen unes llàgrimes galtes avall, li fa un petó a la galta de la noia, al noi una abraçada, i adéu amb les dues mans. Avui Omhain tindrà quelcom per portar-se a la boca.

Ferran Guardiola

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Top manta (Hi ha mercats i mercats)”

  1. Esther escrigué:

    Un relat precios i trist. M’agradat moltisim, tot i que et posa el cor en un puny, precios…

    • Ferran Guardiola escrigué:

      I jo pregunto. I ha solució? Si algú te la solució, m’agradaria que me ho faci saber.
      Gracies per el teu comentari.
      A mi també sem va encongir l’ànima quan el vaig escriure

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress