abr 22

drac 1Fa tot just un mes que ha esclatat la primavera i els colors de la natura fan mal als ulls. En Gustau obre molt a poc a poc les seves dobles parpelles. Primer una i després l’altra. El sol esclata dins la seva enorme nineta i fa que una llàgrima de color groc li llisqui per la galta i l’obliga a parpellejar diverses vegades fins a acostumar-se a la claror. La dona i el menut encara dormen. El seu llaç està a la part més fonda, on no arriba la claror. En Gustau s’encamina molt lentament per l’interior de la cova i es deixa caure al seu costat. Encara no els vol despertar.

 Tot just ha passat un any des de l’últim cop que va sortir a fer la seva representació. Cada any el mateix. Comença a estar-ne una mica fart. Esbufega pel nas i deixa anar una petita columna de fum. Cada any per aquestes dates arriba un emissari de la Casa Gran acompanyat d’un petit seguici,  format per una brigada de la Guàrdia Urbana, amb el vestit de gala i  muntada en els seus cavalls de color blanc immaculat. Llegeixen el guió -que ja se sap de memòria- i tornen a marxar esperant que sàpiga fer el seu paper.

 Ha d’anar fins a Sant Cugat i cremar alguna urbanització o torre adossada. Després ha de volar per sobre de la ciutat vorejant la costa per tal que un gran nombre de persones el puguin veure i, tremoloses, truquin al 010 per informar que un gran drac està sobrevolant la ciutat. Aleshores es posa en marxa tot un dispositiu de xerinola ciutadana.

 Els més joves a les escoles i esplais comencen a muntar paredetes a totes les cantonades de la ciutat amb roses comprades al Mercat de la Flor de la Vilassar de Mar -són més barates que si les compren a Mercabarna-. Els llibreters de vell i de nou, les editorials, petites i grans, les entitats culturals, els partits polítics, els sindicats, els anarquistes, els llibertaris, las feministes, els ecologistes… – disculpeu si m’he oblidat d’algú- tots plegats omplen els carrers de taules i tauletes plenes de llibres per vendre.

 I ara segurament et preguntaràs que hi tinc a veure jo, un pobre drac màgic, en tot aquest enrenou. Doncs la veritat és que jo tampoc ho sé amb gaire seguretat, però sembla que tot forma part, segons diuen, de la cultura i de la tradició.

 

Rosa C.L.

Abril 2016

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

10 Comentaris a “Tornem-hi, que no ha passat res o llegenda de Sant Jordi des d¡un altre punt de vista”

  1. Esther escrigué:

    Ais pobret! Fa llastimeta i tot, jejejejeje. Molt macu el relat.

    • Martina del Clot escrigué:

      Volia donar un aire “diferent” al pobre drac, que sempre me’l pinten com el “dolent” de la pel.licula. I es que els dracs em cauen molt be.

      MUAS!!!

  2. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Bueno Rosa, el dragón me inspira una ternura infinita. Realmente Sant Jordi tiene muchas interpretaciones.
    Super original el argumento, si es que cuando te pones, te pones.

  3. Roser Segura Riera escrigué:

    Molt original ,te’ns molta imaginació. Et felicito.

    • Martina del Clot escrigué:

      Gràcies Roser, em sento molt afalagada amb aquest comentari, venint precisament d’una persona que escriu tan maravellosament, com ho fas tu. Un peto i una abraçada.

  4. Magui escrigué:

    Un Dragón realmente tierno y una visión de la historia totalmente contraria a la que estamos acostumbrados a escuchar y es que está claro que la imaginación es libre y la historia se puede interpretar de muchas formas diferentes.

    • Martina del Clot escrigué:

      Cierto Magui, y cuando conseguimos olvidarnos por un momento de los problemas y obligaciones cotidianos, es cuando podemos dejar volar nuestra imaginación, incluso si nos lo proponemos podemos canviar las historias que siempre nos contaron y darles nuestra propia versión. Se disfruta de lo lindo!!! MUAS

  5. Pili Z. escrigué:

    Segur que vas disfrutar molt escrivint aquesta narració. Estic d’acord amb els que han dit que és molt original i a més m’agrada força.
    Et dirè que, tot i que ho pot semblar, aquest drac no esta gens resignat a fer la mateixa representació de sempre, any darrera any. Estic segura que aviat es posarà les piles i demanarà un canvi perquè ya comença a treure més foc que mai per els caixals.

    • Blogueres escrigué:

      M’encanta la teva ironia Pilarin… dons sí, aquest drac ja comença a treure foc pels queixals. A veure si caldra posar un anunci per oferir la vacant per l’any que ve, sol.licitant un nou drac, no sigui que ens quedem sense FESTA!!!

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress