Havien passat més de vint i quatre hores des de la malhaurada nit de llamps i trons. Una nit veritablement tràgica si tenim en compte el paorós incendi i la posterior troballa d’un cadàver totalment calcinat entre les restes fumejants de la casa abandonada.
Segons el vell inspector Moriarty alguna cosa hi havia en la posició d’aquell cos que no li acabava d’encaixar. Tenia dubtes que el foc hagués estat el causant d’aquella mort i per això es resistia a donar per acabat aquest trist episodi.
Sembla ser que tots els interrogats coincidien en afirmar que en aquells dies no havien vist res estrany ni ningú que no fos del poble. Així doncs, com havia arribat fins allà sense que ningú s’adonés? Qué hi havia vingut a fer? Venia fugint de lluny i per això es va amagar dins aquell edifici ruinós? Aquests i altres interrogants bullien sense resposta possible dins el cap de Moriarty. Tampoc tenia indicis de cap posible sospitós. D’una cosa sí que n’estava gairebé segur; aquella desgraciada despulla corresponia a una dona.
A l’inspector li faltava poc per jubilar-se, la seva vista ja no era tan bona com abans, però la capacitat del seu enginy seguía estant en plena forma. Moriarty estava capficat però decidit a resoldre aquest cas, no gaire més difícil que d’altres, abans de deixar el cos de policia.
Quaranta hores més tard, la visita al metge forense va confirmar la seva intuició. Efectivament es tractava d’una dona i a jutjar per l’incisió descoberta en un tros de costella, que s’havia salvat de la crema, quedava clar que havia mort a causa de les ferides rebudes. En altres paraules, havia estat assesinada. Però aixó no era tot. Segons el laboratori, aquell os tenia amb tota seguretat més de mil anys. Pertanyia a una mòmia.
No va costar averiguar que en la casa abandonada havia viscut un home que es dedicava a adquirir antiguitats per revendre-les en una botiga que tenia a la ciutat.
No hi havia dubte que el foc havia provocat que la mòmia es veiés ara fora del seu amagatall. Amb això, uns altres interrogants substituien als anteriors. Què se n’havia fet d’aquell antiquari? Com era posible que oblidés endur-se tan valuós tresor? Havia tingut un accident? L’havien mort per aconseguir la mòmia però no la van poder trobar?
Aquí s’obre un nou plantejament d’aquest cas que, com sempre, no trigarà a resoldre l’extraordinari inspector Moriarty abans de jubilar-se.
Pilar Zabala
Molt ben argumentat el final. Una visió diferent de cadascuna. Es divertit poder jugar amb les paraules i fer difertents finals.
Una abraçada.
M’agrada, a veure si la continues. Em fa gràcia que a l’inspector li hagis posat el nom del dolent contrincant de Sherlock Holmes.
Gràcies Teresa i Montse per els vostres comentaris. Pot ser sí que passat un temps afegeixi un nou capítol a aquest “cas tan enrevesat”. Igual com us passa a vosaltres, tot és questió de que la meva mussa de la inspiració torni de les seves vacances.