mar 20

Una vegada hi havia una crisi devastadora . L’atur creixia i s’extenia com una llefiscosa taca d’oli per tot el país. Fàbriques, petites i grans empreses se´n van anar en “orris”,  joves i no tan joves es van quedar sense feina, moltes famílies eren desnonades cada dia, es van eliminar i en molts  casos reduir  les ajudes als més febles, perillava la Sanitat pública, augmententaven els preus dels medicaments i dels productes diaris més bàsics. En fi, la llista de despropòsits era cada cop més llarga i molt feixuga d’enumerar.

Dolia en l’ànima constatar que els menjadors públics (financiats de manera voluntària per gent de bon cor) estaven saturats i ja no es podia abastir la demanda creixent de totes aquelles persones que pacientment feien cua davant la porta amb l’esperança de  ser ateses.

I tot aixó passava mentre altre gent “molt respectable” i sense cap mena d’escrúpol s’omplia les butxaques amb els diners que aconseguien exprémer al ja més que exaust i desesperat poble.

Aquest conte ja ve de lluny i és massa llarg, tan llarg que encara ara no es veu el final,  però fa tanta pena que fins i tot els nens que no l’entenen acaben plorant.

Pilar Zabala

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

6 Comentaris a “Un conte molt penós”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Pilar, podrías seguir el cuento explicando como la “gente respetable” cada vez más envalentonada, gracias al apoyo de la Europa de los mercaderes, decide robar directamente en los bancos los ahorros de los más débiles ¡A cara descubierta y sin necesidad de armas!

    • Pili escrigué:

      Desgraciadamente cada dia se suma una nueva aberración a la larga lista de despropósitos ideada i certificada por una gente que se las da de “respetable”. Mucho me temo que seguiremos teniendo tema para narrar más cuentos.

  2. Rosa escrigué:

    No soc un nen i tambè ploro…. de rabia e impotencia. -

  3. Pili escrigué:

    Ho dius molt bé Rosa, ràbia e impotència son les justes paraules que definèixen perfectament els sentiments que ens aclaparan.

  4. Magui Turnes escrigué:

    Pili mes que penós lo malo es que no es un cuento es la pura realidad, el cuento lo puedes cerrar y no seguir leyendo pero esto,¿ que hacemos con esto? como bien dices es demasiado largo. Y para colmo no se le ve el final

  5. Pili escrigué:

    Los cuentos de hadas siempre terminan bien, se solucionan los problemas, todos acaban felices i contentos y colorin colorado…este cuento se ha acabado.
    El drama del “cuento” que hoy se está viviendo más bien parece ser el fruto de una conspiración de brujas, quizás por eso aún no se le ve el FIN.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress