Explicaré la història de quan jo era petita, tan estrafolària que ni jo mateixa m’he la crec, però es així com me la varen explicar els meus pares adoptius. Segons em van dir eren ja molt grans i la naturalesa havia complert el cicle de fecunditat de la mare. Es passaven hores i hores passejant pel bosc, els hi encantava, deien que era màgic i que d’ell rebien l’energia i l’esperança de que algun fet ompliria el vuit que tenien dins el seu cor.

Era ja entrada la nit que varen sentir com un gemec darrera seu, al girar-se van veure una llum que es desprenia d’un objecta blanc que estava a terra, al apropar-se es van quedar boca-vedats, era un bressol on hi havia una criatura tan petita, tan petita que semblava que no fos d’aquest mon. En molta cura la van agafar, era una nena amb un vestit blanc.

Cridava tan l’atenció que procuraven tenir-la molt protegida, apartada de la gent no tenia amics en qui jugar. Un dia passejant per un parc d’atraccions van veure una àvia que sota les faldilles representava una historieta amb titelles en que la mare volia pagar al seu fill. L’àvia de les titelles al veure’ns ens va proposar de que li deixéssim la nena uns dies i que ens pagaria molt bé.

Esfereïts, plorant i tremolant van arribar a casa. Que fem? Com la protegim? Com que eren molt hàbils, varen construir una gran gabia on la nena acompanyada del únic nen, veí, que coneixia la història i amb la vigilància d’un gat ensinistrat que tenia cura d’ells, s’hi estaven les hores en que els pares tenien que sortir, doncs no s’atrevien a deixar-la sola.

Pel poble va corre el rumor que el rei actuava com un boig, ja que feia un temps que havia perdut a la seva filla.

– Oh, no !!!

– Serà la nostra nena?

El pare no sortia de casa, la mare esfereïda corria pels carrers a la recerca dels comentaris per si algú sabes que teníen una nena. L’engoixa va durar poc temps. El rei de la tristor va mori pocs dies després. No va suportar la pèrdua de la filla i ja no hi va haver monarquia sinó que va ser el batlle que es va fer càrrec del poble.

Vàrem marxar lluny del poble per començar una nova vida i en un lloc on el sol lluïa com mai.

Bé aquesta és la història que em van explicar però dubto que sigui certa, el que si diré que de sempre he somiat amb princeses, amb el príncep blau que em rescata de la meva gàbia…. bé aquí ho deixo ja no sé que creure, però ha sigut una bona història no?

Clara Bruguera
Juliol 2022