Cada vint-i-vuit dies es produeix un petit miracle en el bosc que envolta Vilajoia. Cada nit de lluna plena el bosc es transforma. On hi ha una vella soca, apareix una porta menuda, pintada de color verd, amb un fanalet de color vermell, que il·lumina el camí que s’endinsa dins del bosc. Al darrere apareix un petit hort amb flors i plantes aromàtiques que brillen i serveixen perquè les fades recol·lectin polsim de plata per poder volar. És la caseta del nan Cascanous.

Al seu voltant han sorgit grans bolets de diferents colors, que fan de nius i de caus per les diferents bestioles del bosc: cuques fluorescents, centpeus ballarins o escarabats banyuts i voladors.

Els roures i les alzines, són els avis del bosc. Són els vigilants i cuidadors de totes les criatures màgiques. Fan créixer les seves branques per formar un mur atapeït i compacte, que protegeix el bosc perquè ningú traspassi els seus marges durant la nit de lluna plena. 

Les dones d’aigua, poden mostrar-se plenament a la llum de la lluna durant tota la nit sense por, que cap humà les pugui raptar. Neden, riuen i canten en el gorg que hi ha al final de la cataracta. Les formigues aquàtiques practiquen natació en el rierol que creua el bosc i formen equips per practicar windsurf damunt les fulles que floten al llarg del seu recorregut.

Aquesta nit han florit plantes, flors i matolls que cap més dia de l’any es poden contemplar. Flors amb llums fluorescents de mil colors, que il·luminen de mil colors tots els racons, matolls que desprenen una agradable flaira aromàtica que s’escampa per tot el bosc, plantes gegants on les marietes practiquen paracaigudisme.

El mussol avisa des de dalt del roure més vell i frondós que la nit s’acaba. Un primer raig de Sol treu el nas per darrere les cases de Vilajoia. El bosc torna lentament a la normalitat. La soca vella tanca els ulls i altre cop queda adormida fins a la pròxima lluna plena.

Rosa C.L.
abril 2023