mai 16

images0Entre moltes altres coses he après que la vida ens posa portes de tota mena al llarg del camí. M’he adonat que aquestes portes són diferents per a cadascú i per això conformen una extensa varietat de mides i colors. N’hi ha de gruixudes, primes, grans, petites, amples, estretes  i fins i tot de molt estretes. Algunes són obertes o mig obertes, altres són tancades amb pany i clau i d’altres es troben ajustades i prou.

Recordo que jo nomès era una nena de pocs anys quan em vaig adonar per primer cop que hi havia una porta amb forrellat que em barrava el pas.  La percepció que jo tenia d’aquest fet era motivada per la contundent i fosca alçada d’una muntanya, la del Tibidabo. Per a mi era com una gran i potent porta tancada. Fins allà podia arribar la meva visió i també el meu coneixement, però jo no en tenia prou, em delia per saber què hi havia a l’altre costat. Només podia fer una cosa, imaginar que es tractava d’un paisatge esplèndid i ple de meravelles, just com els que mostraven els contes de fades de l’època, amb animalets i prínceps inclosos. Em vaig dir que quan fos gran viatjaria  per tot món . El que llavors no sabia és que desprès d’aquesta porta en vindrien força més.

Després d’aquest fet innocent, he anat trobant al llarg dels anys diferents models de portes, algunes d’elles molt atraients i sugeridores, però amb uns continguts que no m’interessaven gens. Davant d’altres he dubtat un temps perquè resultaven molt feixugues d’obrir però, a la fi, el voler descobrir què hi havia al seu darrera m’ha empès a tenir coratge, seguir endevant i no defallir.

M’he adonat que, entre totes elles, hi ha portes que amaguen i protegeixen tota classe d’enganys, semblen fetes de poderós acer però en realitat tan sols son d’estany i, sota l’aparença d’una excel·lent i prometedora panoràmica, presenten matissos molt fins i ben acolorits que simulen una ètica que en realitat no tenen. D’aquestes portes he après a desconfiar.

Afortunadament també he trobat portes que, un cop obertes, m’han ofert l’oportunitat de créixer com a persona, portes que m’han aportat felicitat i moltes satisfaccions, i portes que m’han dut serenor i confiança en els moments difícils.

No ho dono per acabat, sé que al meu davant encara resten un seguit de portes i confio disposar de temps, coratge, i forces suficients per poder obrir-les totes.

Pilar Zabala

.

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Les portes de la vida”

  1. Rosa escrigué:

    M’agradat molt aquesta descripció que fas sobre la “diversitat” de portes que ens trobem al llarg de la nostra vida. Però encara he trobat a faltar una. . No t’has trobat mai amb la visió d’un paissatge nitid i transparent i al voler arribar fins a ell, t’has fumut de nassos en contra d’una porta tancada de vidre nitid i transparent?. Hi han portes que són una enganyifa et fan creure que estan obertes i et faciliten el pas i quan t’has confiat… nyaca!!!

    Repeteixò: m’ha agradat molt!!!

  2. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Como me gusta el final de tu historia Pilar. Siempre quedan puertas para abrir, yo estoy segura de que te sobra coraje y fuerza para ir abriéndolas todas.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress