mai 06

Poema

Escrit per Joana Nevado Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 1 Comentari »

abrazo

Si yo tuviera un momento

Para poder abrazarte.

Si yo tuviera un minuto

Para volver a besarte

Sería como un rio que corre

Caminos limpios y sin huecos

Sin trampas…sin impedimentos…

Que sigue el curso natural

Para el que fue creado

Dando vida

Dando aliento

Dejando en el camino

Todo el amor que lleva dentro.

Joana Nevado

25-4-2020

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
mai 05

 

colors

A vegades penso com será el futur a partir d’ara.

Algú va dir: ”un futur que entre tots hem de dibuixar”.

Aquesta frase m’ha fet pensar…

El meu cap imagina garlandes de colors…

És el moment de preparar la paleta!

Començaria per la puresa del blanc, que marcaria el camí.

L’emoció i confiança del groc que ens acosta a la llum.

L’harmonia i serenitat del blau.

L’optimisme i fortalesa del vermell.

L’esperança, tranquil·litat i l’equilibri del verd.

La dolçor i sensibilitat del rosa.

La maduresa i experiència del violeta.

Tots agafarem un pinzell.

Junts dibuixarem un quadre.

Que abans mai vam poder gaudir.

Joana Nevado

13-3-2020

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
mai 04

 jardin

Aquests dies he aprés a caminar pel meu jardí

Comptant els passos he mesurat el temps invertit

Són catorze voltes, equivalent a trenta minuts

És un espai diferent a l’habitual

Però més intens per  aprofundir

Camino observant les petites coses ignorades

Precioses flos nascudes sense plantar-les

Sense cures, sense regar-les

Són acaronades pel sol, la pluja, la rosada

Confiant en la naturalesa

Que sempre tendeix les seves ales

 

 

Joana Nevado

26-3-2020

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
abr 30

joc daus

Un bon dia, els daus que portaven gaire ve un mes sense sortir del seu confinament, van organitzar una nova tirada i  aquestes són les imatges que van aparèixer. Amb elles intenta escriure una història on puguis deixar anar per un instant la teva imaginació. Pots escollir, tres, sis o les nou imatges per crear la teva narració.

Pots escriure-la i enviar-la a blogueresdesantmartí@gmail.com perquè la publiquem en el nostre bloc o pots explicar un conte de forma oral als teus fills (o pot ser que siguin ells els que t’expliquin un conte).

Aquesta és la proposta que Les Blogueres de Sant Martí volem que sigui el nostre petit gra de sorra per aportar una mica de distracció i entreteniment per ajudar a passar aquests dies de confinament.

Gràcies a tots per quedar-vos a casa.

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
abr 30

confinamiento

CONFINAMIENTO

Llevaba varias semanas encerrada en casa sin poder dormir. La situación anómala que estábamos viviendo me producía ansiedad y nerviosismo. Había dejado de ver sesiones maratonianas de las series que me habían recomendado, porque nunca encontraba el momento de darle al botón de apagado. Siempre quería saber cómo continuaba. Es el “enganche” de las series. Termina cada capítulo en un momento álgido de la historia.

Me acostumbre a leer un buen libro antes de irme a dormir. Tampoco funciono. Solo me quedaba acostarme y contar ovejas, cosa que no hice, por parecerme bastante ridícula y por supuesto, por no creer en el “sistema”. Encontré la solución dándome una ducha antes de meterme en la cama. Dejaba caer el agua sobre mi cabeza i me imaginaba que estaba en medio de un bosque rodeada de frondosos árboles y que una fina lluvia se deslizaba por mi cuerpo desnudo.

El siguiente problema que debía resolver era el aburrimiento y la desidia. Las dos o tres primeras semanas lo lleve fenomenal. Me había preparado para la ocasión. Dos pilares de libros a medio leer descansaban sobre la mesa. Era mi primer reto, en el que fracase rotundamente. Cuando oía un ligero ruido por la escalera o voces susurrantes, miraba por el agujero de la cerradura para ver i oír mejor. Pero lo encontraba tan ridículo, que también deje de hacerlo. No conseguía concentrarme para la lectura.

Estaba tan desesperada que incluso me invente un juego: hice una lista con las seis cosas que más me gusta hacer –en casa, claro- y con un dado del parchís iba haciendo tiradas para saber que me tocaba hacer en aquel momento: al 1 peli, al 2 música, al 3 gimnasia, 4 leer, al 5 llamada telefónica, al 6 puzzle.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
abr 29
tablero-parchis-oca

Tirada de daus: Casa, arbre, llibres, pany, daus. interrogant

 Joc del Parchís i l’Oca

No en tenim prou amb aquest confinament que ens manté tancats a casa que, a sobre, la grisor dels núvols ens beneeix amb uns dies de pluja fina

Benvinguda la pluja que rega els camps i les collites, que fa fora de la ciutats la pol.lució i les plagues dels arbres.  Benvinguda sigui, tot i que no sent sabonosa, ens  pugui ajudar a combatre aquest corona-virus que  ens està colpejant fort.

El mal temps no convida a seure al balcó (soc afortunada, tinc balcó) més enllà de quan surto a  fer un aplaudiment a tots els herois sanitaris.

Els meus dies són ara força monòtons, amb poques variacions. Avui és igual que ahir i semblant a com ho ser demà, feinejo per casa, m’ocupo del dinar i camino pel passadís al so de ritmes “bailongos”, obres musicals, o temes clàssics, segons sigui el meu estat d’anim.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
abr 28

aeropuerto

LA TEMPESTA

Una negra i turmentosa nit estava a la vora del foc llegint un llibre. Ja havia netejat tota la casa de muntanya , tancat bé els seus finestrals i nomes veia l’exterior pel forat del pany. Els arbres es doblegaven davant la ventolera que feia i les ovelles molt espantades estaven arraulides totes juntetes, buscant l’una amb l’altra una mica d’escalfor perquè feia força fred.

Amb tota aquesta turmenta no deixava de preguntar-me, quan podré marxar d’aquí, d’una forma segura?

A les 9h havia d’agafar un avió per tornar a la ciutat i ja eren les 7,30h i el més calent estava a l’aigüera. Esperava a que deixes de ploure mentre m’entretenia a jugar amb uns daus perquè la lectura m’havia cansat molt. Cap a les 8,15h, veien que la tempesta no amainava, carregant -me la meva motxilla a l’esquena i agafant un bastó, vaig sortir cap a la carretera que portava a l’aeroport.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress