des 25

Decepció

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

 

índice pastor

El seguía al pastor que seguía l’estel. El bé es va emprenyar en adonar-se que, desprès de tan caminar, l’estel es va aturar davant un míserable estable en contes de fer-ho en un gran castell.

 

Pilar Zabala

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
des 22

VACANCES DE NADAL

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Articles d'Opinió 4 Comentaris »

Nadal 2Ara que s’acosten aquets dies, em venen a la memòria escenes viscudes anys enrere, y totes deixen un regust molt especial.

Podria començar amb aquella caminada pel carrer Pelai de Barcelona, agafada de la ma de la mare, on anàvem a comprar les sabates, per estrenar-les el dia de Nadal, ja que la mare sempre deia que “per Nadal res no estrena res no val” I com tocava comprar calçat, vet aquí que mentre sentíem la cançoneta monòtona i avorrida de la retransmissió de la Loteria Nacional amb aquell final de PEE SEE TAAS!!  Tot allò formava part d’aquells anys tan llunyans, que no tenien gaire cosa, però on no mancava ni la il·lusió, ni aquella fe que ens  havien inculcat, sobre tot a l’escola.

Allí també teníem un pessebre, que normalment el feien les alumnes del últims cursos. El de casa era més senzill, però no hi faltava res. El “paper de plata” servia per simular el riu, y la gran estrella amb cua. En aquells dies tots el pessebres s’assemblaven molt. Un pont, unes oques damunt el riu, casetes de suro, i per descomptat el Reis Mags, que fèiem avançar encara que no hagués nascut, però no teníem paciència per esperar al dia 25.

Les reunions familiars, tenien un caire especial.

Després de dinar anàvem tota la família a casa d’una tieta- la mes gran de les germanes de la mare- i allí menjàvem, torrons, els grans algun licor, i els petits, com a cosa especial, gasosa amb una mica de vi, just per tenyir de color la transparència del líquid escumós.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
des 17

Ara ve Nadal

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 3 Comentaris »

 

dibujoscampanasdenavidadparaimprimirAra ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n,hi darem un tall. Quins temps aquells quan comprar un pollastre sencer era un luxe extraordinari reservat només per a les grans ocasions.

Molt ha plogut, tot i els episodis de sequera, des  d’aquells dies de postguerra plens de privacions. Ara la majoria de famílies poden menjar tant de pollastre com els vingui de gust. Surt a bon preu, fa de bon cuinar en mil maneres diferents i és un bon aliat per no sortir del presupost.

També el gall d’indi ha cedit el pas aquest dia a  altres tipus de carns, com els peixos, el marisc o a d’altres productes variats i més sofisticats perquè, sembla ser que en la celebració del Nadal fa de bon veure servir a taula una sèrie de plats cada cop més originals i ben guarnits. Em pregunto on ha quedat la típica escudella catalana i  l’apreciada carn d’olla?, aquella que el meu avi Manel cuinava més bé que ningú?

Reconec que no sóc jo la més adient per respondre aquesta pregunta perquè ja fa quaranta anys que formo part del corrent que està a favor de no empassar-se res que tingui ulls. De tota manera és ben cert que, de fa poc més de tres anys, em salto el reglament un dia a la setmana per menjar una mica de peix petit. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
des 10

NADAL

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

 

 Nadal 1

 

Uns esperen amb alegria

altres amb melangia

les festes de Nadal.

 

Ens agraden les tradicions

crec que aixó en ajuda a viure

i oblidar-nos per un instant

de les penúries de la vida.

 

A mesura que ens fem grans

crec que menys les disfrutem

però, si tenim canalla, fills o nets

per ells ho seguirme celebrant.

 

No oblidem tampoc

la misèria que hi ha al mon

i concretamente en el nostre

que el tenim molt més aprop.

 

Tan debó poguessim fer

un gir a les seves vides,

però sí, està al nostre abast

no tancar els ulls i oblidar-les.

 

 

 

Clara Bruguera

 

Desembre 2019

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
des 05

pessebre 2019 Montse bisAhir vaig anar a la Plaça Sant Jaume a veure el pessebre de la Paula Bosch. Segons diu un dels cartells: “..i vaig obrir l’armari de les golfes i d`allà en van sortir un munt de caixes amb objectes oblidats i llavors vaig adonar-me que eren els meus records adormits de Nadal. L’olor de canelons, les figuretes embolicades, les garlandes, els retrobaments…I vaig saber que tu també tenies a casa teva, a la teva ciutat, els teus propis objectes oblidats”.

M’ha semblat genial com ha sabut representar els seus records i emocions , amb objectes i més objectes. Mentre ho observava repetidament m’he adonat que per a mi allò no és un pessebre. És una representació personal de records nadalencs, però no és un pessebre, a no ser que distorsionem aquest nom, i crec que l’hi escauria més el títol de Records dels meus nadals que no pas Pessebre. Des de el meu punt de vista quan l’ajuntament organitza un pessebre és per la ciutat, dedicat a tota la població i l’han d’entendre tant els adults com els infants, perquè a part del consumisme, que caldria parlar-ne algun dia, són unes festes molt encarades als nens i així com un pessebre tradicional qualsevol nen l’interpreta, aquí els calen moltes explicacions i tot i així l’infant que tenia al costat davant de les explicacions del pare deia: sí, però on és el pessebre ?

Està molt be exposar els propis sentiments o records, però quan t’encarreguen una obra per la ciutat considero que s’ha de pensar una mica més a qui va dirigida, que sigui entenedora per tothom i partint d’un clàssic pessebre si poden anar afegint tants trets de diferents cultures com es vulgui i modernitzar-lo però sent sempre entenedor per la gent que l’observa , sobretot la quitxalla.

L’he seguit mirant una bona estona i llavors de cop m’he sentit molt feliç. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
des 04

Solitud

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

soledad 1Estava davant del mirall, mirant aquella imatge, que sabia era la seva, però que en res li recordava aquella altra de quan era jove.

Tot havia canviat massa. Les arrugues. La manca d’un somriure, la tristor de els seus  ulls, ho acceptava de bon grat més o menys.

El que no podia suportar, era veure la casa buida. Era sentir que era el silenci el que li feia més mal a les orelles. ¿On havien anat a parar les rialles, els jocs dels infants? O darrerament les xerrades amb la parella. Ell, ja havia marxat feia anys. ¡Quin buit més gran! Mai ho hagués imaginat. Darrerament discutien per les coses més ximples. Ara ho trobava a faltar, enyorava sentir la seva veu, encara que fos per discrepar.

Tenia por a trobar-se malament. Tenia por a la solitud, en aquells moments d’angoixa. Els fills vivien fora de la ciutat. Es clar que vindrien, de seguida que ella els truqués.  Li feia por sentir les seves passes per aquell passadís tan llarg, li semblava que no arribaria al menjador. Des que faltava el seu marit, només la envoltava un silenci espès i negre.

Moltes vegades, com ara, li preguntava al mirall, per què, a ella? I el mirall es limitava a tornar-li aquell rostre envellit, aquella cara que ja feia anys havia perdut la joventut. Era com una mofa..

Amb pas feixuc va anar fins el menjador, ja n’estava tipa de veure la imatge que li retornava el mirall.

Es va asseure al sofà  esperant que algun fill, la truqués i sobre tot li digués que aniria a veure-la en quant tingues un moment. I ella li diria que no patís, que estava be. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
des 03

La soledat

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

soledad2Per parlar de la soledat, primer en hauríem de qüestionar què és. La soledat és sentir-se sol? O més bé és estar sol? També es poden combinar les dues coses?

En el primer cas, sentir-se sol li pot passar a qualsevol, sigui infant, adolescent o adult. És propi de les persones que tenen una ment una mica rígida i en determinades ocasions, creuen que l’entorn no respon a les seves necessitats. Els passa als nens que viuen en una família mancada d’empatia que no saben caminar al costat del creixement de l’infant, als adolescents que davant les noves perspectives que li veuen a la vida, estan insegurs i no es senten recolzats, a vegades ni tant sols pels amics perquè l’evolució de tots ells no va al mateix ritme i es senten molt sols. I també els passa als adults. Uns es senten sols perquè recau a sobre d’ells la responsabilitat de ser el motor de la família, d’haver d’omplir les expectatives econòmiques o de organització dintre de la llar, altres perquè no troben el que busquen i desitgen de la vida.

Estar sol és una altra situació. Una persona pot estar sola perquè li agrada la seva pròpia soledat que comporta una llibertat infinita per fer el que vol, qual vol o ho necessita i no ha de donar comptes a ningú. També es dona el cas de qui no té família i pel motiu que sigui, tampoc té amics.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress