des 05

pessebre 2019 Montse bisAhir vaig anar a la Plaça Sant Jaume a veure el pessebre de la Paula Bosch. Segons diu un dels cartells: “..i vaig obrir l’armari de les golfes i d`allà en van sortir un munt de caixes amb objectes oblidats i llavors vaig adonar-me que eren els meus records adormits de Nadal. L’olor de canelons, les figuretes embolicades, les garlandes, els retrobaments…I vaig saber que tu també tenies a casa teva, a la teva ciutat, els teus propis objectes oblidats”.

M’ha semblat genial com ha sabut representar els seus records i emocions , amb objectes i més objectes. Mentre ho observava repetidament m’he adonat que per a mi allò no és un pessebre. És una representació personal de records nadalencs, però no és un pessebre, a no ser que distorsionem aquest nom, i crec que l’hi escauria més el títol de Records dels meus nadals que no pas Pessebre. Des de el meu punt de vista quan l’ajuntament organitza un pessebre és per la ciutat, dedicat a tota la població i l’han d’entendre tant els adults com els infants, perquè a part del consumisme, que caldria parlar-ne algun dia, són unes festes molt encarades als nens i així com un pessebre tradicional qualsevol nen l’interpreta, aquí els calen moltes explicacions i tot i així l’infant que tenia al costat davant de les explicacions del pare deia: sí, però on és el pessebre ?

Està molt be exposar els propis sentiments o records, però quan t’encarreguen una obra per la ciutat considero que s’ha de pensar una mica més a qui va dirigida, que sigui entenedora per tothom i partint d’un clàssic pessebre si poden anar afegint tants trets de diferents cultures com es vulgui i modernitzar-lo però sent sempre entenedor per la gent que l’observa , sobretot la quitxalla.

L’he seguit mirant una bona estona i llavors de cop m’he sentit molt feliç. He pensat en el que guardava dels nadals a les golfes de casa meva, i si, hi guardo una caixa amb les figures d’un pessebre, figures que cada any els fills i els nets han anat ampliant amb altres figuretes que construíem plegats, però només ocupen una caixa. He mirat mentalment les altres caixes guardades, les he obert i us diré que hi he trobat: il•lusió per part de fills i nets per poder col•laborar en la creació del pessebre, alegria de veure tota la família reunida, esperança d’un món millor davant els contes explicats, emoció de veure familiars una mica distanciats que per ser Nadal feien les paus, enteniment que hi ha gent que ho passa malament, que estan sols o necessitats, converses de com ells podrien posar un granet de sorra per poc a poc millorar el món. nadales cantades per grans i petits, ulls brillants i il•lusionats quant tenien com a mirall el riuet fet amb paper de plata… I me n’he anat de la plaça amb un somriure sentim-ne molt feliç i molt rica.

Avui plou, si ho fa molt fort, a on aniran a parar totes aquelles caixes plenes d’objectes? Els objectes es destrueixen, en canvi el que jo conservo a les meves golfes, per més que plogui, troni i caigui una gran tempesta, sempre romandrà allà, a disposició de tots els que al llarg dels anys hem pogut gaudir del Nadal. Però dins de la meva felicitat hi ha amagat un punt de preocupació. Si l’ajuntament ha considerat que això és un pessebre adequat als infants, quina idea pot tenir per la Cavalcada de reis?

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

4 Comentaris a “EL PESSEBRE DE LA PLAÇA SANT JAUME”

  1. Clara Bruguera Roig escrigué:

    Vist d’aquesta manera tinc un altre concepte d’ell. Una abraçada

  2. teresa vidal escrigué:

    Montse has fet molt bé d’encapsalar l’escrit amb el comentari de l’autora del “pessebre” de la Pça St, Jaume, Amb aquestes indicacions es pot arribar a entendre. Haurien de posar un pancarta que ho expliqués. Pot ser si que hi és. Jo no he anat a veure’l. No puc opinar. Ara ja m’agrada una mica més. Una abraçada.

  3. Pilar Zabala escrigué:

    Molt bé Montse, estic plenament d’acord amb el que dius. Al pà, pà i al vi, vi, cada cosa pel seu nom.Una cosa és la representació d’un Pessebre i un altre és exposar el que es necessita per la seva confecció.

  4. Rosa C.L. escrigué:

    Dons jo sí que vaig anar a veure’l i em va agradar molt. Va despertar sentiments de la meva infantessa molt tendres i agradables. Els comentaris negatius que es van pogue escoltar els primers dies,crec que han tingut que mossegar-se la llengua. Molt bon article d’opiunió Montse.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress