mai 09

índiceggggEm preocupa l’afany, al meu entendre desmesurat, que ha sorgit per part d’algunes escoles, de demonitzar i ocultar als ulls de la canalla molts dels contes, llegendes i llibres infantils que fins ara formaven part del seu món, igual que abans ho havien estat de nosaltres i també dels nostres pares i avis.

De debò cal emprendre una tasca tan exhaustiva, buidant prestatgeries i armaris i llençar a les flames de l’oblit una llarga llista de títols, perquè ara ens hem adonat que són  masclistes com “La llegenda de Sant Jordi” o massa ensucrades, com “La Ventafocs”? O fins i tot les que a més de ser sexistes poden arribar a fer por com “La Blancaneus” ?, per citar  només algunes.

Em pregunto quina serà la següent acció que amagarem als ulls dels nens. Potser pel·lícules  com “Mickey Mouse”,  “La dama y el vagabundo”, “La bella i la bèstia” , “El llibre de la Selva”?   Realment la feina pot ser llarga i esgotadora.

Estic plenament  d’acord  amb la coeducació i amb tot allò que doni impuls a  un treball igualitari, jo mateixa he escrit algun relat on intercanvio  personatges que sempre havien estat mascles per femelles heroïnes. Per a mi es tracta de fer un clic, o sigui, transformar (sense caure en un parany ultra feminista) en lloc d’amagar.

La majoria de contes porten un missatge que cal interpretar i donar a conèixer en la  mesura a qui va adreçat.  És cert que moltes d’aquestes velles històries presenten a èpics herois salvadors de febles donzelles que mostren comportaments de dependència i submissió a l’home, però crec que es pot aprofitar la situació per  a gestionar una lectura crítica i deixar clar que tots, nens i nenes, homes i dones tenen els mateixos drets i  per tant també han de tenir les mateixes oportunitats de ser i de fer.

 Pilar Zabala

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

4 Comentaris a “Hi habia una vegada…”

  1. Rosa escrigué:

    Crec que la problemàtica de molts contes infantils es que no eren per a infants, com per exemple Hansel i Gretel o El llop i les set cabretes, escrits pels germans Grim. Resulten un pèl sàdics per explicar als infants menuts. Jo procuro “canviar” la versió original i donar un tomb més optimista al final de les històries.

    • Pilar Zabala escrigué:

      Jo també he canviat sovint el final dels contes quan la canalla era molt petita. Així que anaven creixent no he amagat el seu contingut, però fent desprès una breu reflexió sobre la intenció que vol comunicar. He vist uns pocs contes que al final inclouen una serie de preguntes i reflexions molt oportunes.

  2. teresa vidal escrigué:

    Quan legía aquestos contes, la veritat es que no em plantejava cap reflexió, Per a mi, eren pures fantasies. Actualment es busquen altres connotacions.

  3. Pilar Zabala escrigué:

    Entenc que en general els nens se senten atrets per tot alló que està rodejat de misteri, encara que això els suposi haber de passar por. Penso que una mica de por no els fa cap mal, fins i tot els pot ajudar a saber que no tot son flors i roses el que creix al llarg del camí.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress