29 JULIOL.- L’Armand i jo, junt amb els nostres amics  Rosa i Antoni  sortim en avió de Barcelona rumb a Polònia per donar inici un any més a les nostres desitjades vacances. Arribem a l’aeroport de Katowice a les 18’30 i tot seguit un cotxe de línea ens durà fins a CRACÒVIA. En aquest recorregut d’una hora puc veure que les dues bandes de la carretera es troben vorejades per diferents tipus d’avets i nombrosos arbres de tronc esvelt. Algunes cases familiars aillades i petits nuclis de població, amb teulades inclinades de color siena, es troben diseminades al llarg dels camps. A l’arribada fem estada en un correcte apartament d’una habitació i sala d’estar amb sofà llit, dins un sobri edifici de l’època soviètica.

30-31  JULIOL.-  Visita a la ciutat de CRACÒVIA. Plaça del Mercat amb un gran edifici porxat al centre i envoltada de palaus i manífiques cases de suaus tons pastel. Basílica STA. MARIA del segle XIV amb dues altes torres quadrades desiguals i tres naus amb un interior super barroc. El CEMENTIRI JUEU, amb esteles de pedra a terra, es a tocar de la SINAGOGA, on un grup de joves s’encarreguen de la  restauració. Dalt d’un turó es troba la impressionant FORTALESA WAWEL que inclou la Catedral al costat d’una capella amb cúpula daurada i d’altres edificis d’estils suggerents davant d’una àmplia zona ajardinada. Parc ZONA FRANCISCA gran i frondós, on refilen els ocells i grallen els corbs. Agradable espai verd al llarg del riu Vístula; ponts, bicicletes, bancs, embarcacions. Moments de serenor.

1- AGOST.- WIELICZKA. Visita a les MINES DE SAL. Esperem torn en un jardí on hi ha un plafó ple de fotos al costat de l’estàtua de Jan Pawel. Es fa l’hora i baixem tots seguit els 380 graons que donen pas a la galeria del  nivell 9 amb 130 m. de prof. En total hi ha dinou vegades més de sal que al Mar Mort. Explotació que començà al segle XIII i on  la jubilació dels treballadors era als 91 anys. Travessem llargues galeries reforçades amb  troncs de pi. El terra és de sal i las rajoles i figures han estat esculpides directament. Grans blocs de sal verda a les parets. Escenes que representen la manera com s’extreia la sal. Petita mostra de la llegenda de Sta. Kinga. Un parell de llacs. Impressionant sala de 35 m. alt, en forma de semi catedral on es veuen altars i imatges religioses i també llums al sostre amb 3.500 llágrimes de sal cristal.litzada. Sortim a l’exterior amb un ascensor que puja a gran velocitat. Al capvestre passeig tranquil a tocar del riu a Cracòvia.

2-3-4 AGOST.- Lloguem cotxe. Camí de Zakopane travessem per boscos de pi-avet i pi negre. Reduits nuclis d’habitatges en mig dels prats. Algunes vaques i gallines vagaregen sota el sol al mateix temps que gran quantitat de petits pallers reposen ben arrenglerats en els camps de cereals, a la manera dels “moabis” en  l’illa de Pasqua.  Envoltats d’un paisatge d’alta muntanya arribem a ZAKOPANE, una agradable  vil.la estiuenca molt bonica. Es veu  gent a la carretera oferint habitatges. Ens allotgem en un molt acollidor i confortable xalet de fusta situat a KOSCIELISKO, una urbanització en mig de boscos i prats.

Anem fins a CHOCHOLOW, un petit poble encantador, proper a Eslovàquia, on l’ambient és majoritariament rural. Las cases son fetes amb troncs de fusta i la majoria  daten del segle XIX. En algunes d’elles  es  veuen curiosos relleus d’escenes quotidianes. Desdiu força la gran església de pedra llisa, construida en estil gòtic, que s’alça en un extrem del poble

.

MONTS  TATRAS. Situats en la cordillera més alta dels Carpats. Passat el poble de OKO deixem el cotxe en un lloc de la carretera i caminem 20 minuts fent costat a una llarga filera de gent. Continuem ascendint durant un hora, dalt d’una calessa de l2 places tirada per dos cavalls que segueixen  el traçat d’una carretera envoltada de densos boscos i acompanyats per la gent que segueix caminant. Després tots hem de seguir la marxa a peu mitja hora més fins arribar al llac MORSKIE OKO. La panoràmica és una maravella; grans muntanyes i vessants, avets vorejant l’aigua cristal.lina, peixos i…. gent, molta gent.  Baixem caminant i fent via travessant per fantàstics indrets del bosc mentre la Rosa va collint petits rovellons.

5-6-7 AGOST.-  Matinem per anar a l´Aeroport de Balice. Retornem el cotxe i pugem a un avió d’hèlix. El soroll és constant i són moltes les sotregades. Plou quan aterrem a VARSÒVIA a les 12 h.  Deixem l’equipatge a l’hotel i anem a dinar a un Mc. Donalds. Visitem l´església de Sta. Maria, actual Catedral, d’estil gòtic amb grans i esplèndids vitralls.  Em sorprèn gratament “La Barbacana,” una gran fortificació medieval del 1548 construïda al llarg d’unes muralles de 1.200 m. que unia la ciutat vella amb la nova. Grans esglesies es reparteixen per mols indrets. M’arriba la música d’un orgue que es barreja amb el dringar d’unes campanes properes. També aquí la Plaça Major és envoltada de rellevants palaus i cases precioses. Tan els parcs com els jardins són esplèndits i acollidors, molt especialmente el gran Parc Saxó amb arbres, estàtues, glorietes, fonts i petit estany. És interesant la panoràmica de la ciutat, amb els grans gratacels al fons, que es divisa des del pis 30 del Palau de la Cultura (un polèmic regal d’Stalin als Polonesos). Hi ha un concert de jazz a mitja tarda en una gran plaça plena de gent.   Petits i grans  músics al carrer que la gent valora i ajuda. CASTELL REIAL: destaquen els tres salons del tron, la pinacoteca i la sala Canaletto. Flors fresques i làmpares votives a peu de carrer, sota les  plaques de bronze o de marbre que són a moltes de les façanes, per homenatjar als herois de la resistència. Acolorits i ràpids tramvies. Vells, bruts i descuidats edificis en un barri semi marginat a l’altre banda del riu, on es venen  manualitats i objectes vells dins el solar d’una antiga fàbrica. Bon dinar en un “bar de llet” per 3 Euros.  Aeroport  i avió a les 19,40. Plou quan en arribar a GDANSK tornem a llogar cotxe.

7-8-9 AGOST.-  Són les 23 h. plou i la porta de Villa Wumilia, a GDYNA és tancada. Un cop resolt el problema  passem a ocupar les habitacions amb bany que ens tenien reservades. És aquest un acollidor xalet amb jardí que presenta una delicada combinació de modernitat amb típics objectes antics. Esmorzars exquisits.

Tren a GDANSK GLÓWY.- Comarca de La Pomeramia. Edificis singulars en barris del centre històric, on les façanes i les esglésies presenten un aspecte molt particular.  La plaça Dlugi Targ es especialment agradable, colorista i bulliciosa. Al llarg de varis carrers s’estén un festiu mercat que ofereix una variada mostra d’artesania, collarets, pà, formatges, dolços……

PENÍNSULA DE HELT, al mar Bàltic.-  En el recorregut de 36 km. al llarg de la carretera, la  boscosa vegetació que creix a les dues bandes ens impideix de veure el mar durant llargues estones. Barques, avionetes i practicants d’Ala Delta afegeixen una nota de color a aquest dia que s’ha presentat  grisenc. Quan  arribem el vent i el fred ens fan fora de la platja (adéu bany), tot i així hi ha gent dins l’aigua. Passegem pel port i entrem a les botigues tot buscant una mica d’escalfor. Des de l’atalaia del museu marítim admirem la panoràmica d’aquesta part de la península.

OLIWA.- Catedral Monestir de Gdansk. Magnífic orgue amb cents de tubs. Imatges de fusta tallada. Provo de fer fotos i rebo una bronca impressionant. Marxem cap-cots

SOPOT.- Ullada ràpida al vestíbul, els jardins i la zona de platja d’un prestigiós hotel de luxe.  Xalets i cases amb elegant ambient d’estiueig en el poble. Res més a destacar.

CASTELL DE MALBORK. És aquest un castell medieval del segle XIII envoltat per una impressionant muralla de 210.000 m2., a tocar del riu Nogat.  Va ser construïda sota l’Ordre dels Cavallers Teutònics i es considera que és la fortificació gòtica feta amb maons més gran d’Europa. L’interior del castell és actualmente un grandiós museu que mostra un interior sobri i que recrea sales, i algun mobiliari de l’època. La meva imaginació  es  desborda pensant com deuria transcórrer la vida de reis i cortesant en aquells grans i distant espais tan freds. Durant la segona guerra mundial aquest lloc va servir de camp de concentració per més de 35.000 presoners. Un veritable horror.

TORUN.- Situat al marge del riu Vístula. En l’extrem nou de la ciutat ens reben blocs d’edificis pintats amb formes ondulants i decreixents tons suaus que els confereix una estètica més agradable. Cuatre líneas de Tramvies. Aquí va néixer l’any 1473 l’astronom Nicolau Copèrnic, que va reforçar l’hipòtesis de que la terra giraba al voltant del sol.  Em sorpren gratament el centre històric per el seu  aspecte medieval.  La composició de la Plaça Major i dels  carrers propers és la mateixa de fa 700 anys. Torun té el major nombre de cases gòtiques de Polònia i també importants monuments originals.

POZNÀN.- Arribada a l’hotel a les l9’15. Ràpida visita nocturna en cotxe per els carrers d’aquesta ciutat.  Tramvies.  Carrers poc il.luminats. Poc trànsit. La ciutat dorm.

10- AGOST.- Fem camí travessant la comarca de La Silèsia. Prats, boscos i planures es succeeixen.  Llogarrets amb cementiris plens de flors. Reunió de cigonyes en mig d’un camp. Imatges religioses en molts punts de la carretera. Algun petit llac.

OCEJNA.- Visitem un dels tres vells molins de gra restaurats. Tornem a l’estreta carretera, tractors i camions alenteixen la nostra marxa. El corbs dinen sota el sol.

WROCLAW. – Hotel. El temps és fresc i la pluja intermitent. Ciutat amb extraordinaries construccions en el centre històric. Esglésies grans com catedrals i Catedral de modestes dimensions. Grans places que es succeeixen entre elles. Els rams de dol i els queviures comparteixen un mateix espai dins el Mercat. Discret turisme local. Venda de bells rams de flors a la Plaça de la Sal. Passeig distès a l’ombra dels arbres centenaris que voregen  un canal.  Petit i tranquil parc romàntic; reposo i el temps s’atura.

11- AGOST.- Hotel xulo a SOSNOWIEC. Ens arribem fins a KATOWICE.  Ciutat industrial  i minera. Hi ha algunes cases remarcables que demanen ser restaurades. Edificis “colmena”. Gran i impactant relleu escultòric que representa a uns homes caminant. Curiosos tramvies que no vaig poder retratar.

PSZCZYNKA. Petita i bonica vila amb cases de preferent ambient estiuenc. A tocar d’ella es troba un regi pabelló amb escalinata i bonica capella, dins els  terrenys d’una antiga reserva  de caça  que ha estat reconvertit en frondós i magnífic parc. Abundosos arbres gegantins i corpulents  fan costat a relaxants espais tapitzats d’herba menuda. Elegants salzes voregen les ribes d’un  gran llac, on un grup d’ànecs llisquen orgullossos travessant per sota un parell de passeres semblants a les que mostren algunes il.lustracions xineses. Sis núvies amb vestits blancs es reparteixen per diferents camins acompanyades de  marits que els duen les “toies”, mentre els fotògrafs trien les millors posicions. Comença a ploure i els paraigües fan la seva aparició trencant l’encant paradisiac d’aquest lloc.

12- AGOST. Últim dia a Polònia. Falten pocs minuts per les 12h., moment en que un altre avió ens durà de retorn a Barcelona. Em considero afortunada  per haver pogut fer aquestes profitoses vacances; dinar en els “bars de llet” ha estat una bona decisió .

Haig de dir que sento un gran respecte pel poble polonès perquè, a la manera de  l’Au Fénix, ha emergit amb decisió i orgull de les seves cendres per tornar a reconstruir fidelment edificis i antics monuments molt significatius, que els intensos bombardejos patits durant la segona guerra mundial van destruit. Però no tot s’acaba aquí, encara queda feina a fer. Hi ha molta gent que ho passa malament, són gent gran i també no tan gran que vagabundeja pels carrers; persones que mostren en el seu rostre o en el seu cos els senyals d’antigues ferides i penalitats. Hi ha sofriments que el pas del temps de cap manera no pot esborrar.

Pilar Zabala