oct 21

images0Novament amb els amics Rosa i Antonio, el meu marit i jo iniciem les vacances. Aquest cop el destí escollit és Grècia i el dissabte 17 de maig, a les 10 h del matí sortim cap a ATENES. La durada del vol és de 2,45 h i, tenint en compte la diferència horària, aterrem quan allí són a prop de les dos de la tarda.

Observo que a la ciutat d’ATENES, els vehicles circulen caòticament a gran velocitat i, a més, són afavorits pels semàfors en perjudici dels vianants, que tan sols disposen d’uns insuficients segons per creuar grans avingudes. En la major part del centre els edificis estan mancats de personalitat, tot i estar inclosos dins un seguit de carrers porxats que podrien resultar agradables, però les façanes atrotinades, brutes, i les guixades que hi ha per tot arreu, desmereixen el lloc.

Davant del Parlament, situat a un costat de l’antiga PLAÇA SINTAGMA, he gaudit amb el peculiar cerimonial protagonitzat per dos guardies nacionals guarnits amb l’uniforme tradicional. El MERCAT CENTRAL em sembla molt pintoresc per la primària manera que tenen els paradistes de presentar el gènere fresc. Un cop a fora m’arriben les olors de les espècies; vainilla, safrà i farigola. La PLAÇA OMÒNIA, lloc molt popular i concorregut pels turistes és, alhora, punt de trobada festiva del jovent. PLAKA és realment el cor d’Atenes, es tracta d’un antic barri que transcorre per un laberint de carrerons de l’època otomana i bizantina; és un lloc ple d’encant i color que convida al relaxament, tot i la quantitat de paradetes i botigues d’objectes artesanals i de records que omplen els seus carrers.

DIUMENGE 18- Anem a veure l’ACRÒPOLIS. Tenim sort, casualment coneixem la Dànae, una noia de Granada que viu a Atenes i que s’ofereix a fer-nos de guia. El seu coneixement de la mitologia i la historia grega és extraordinari i escoltar les seves explicacions resulta tot un plaer.

PartenonEl PARTENON, situat al lloc més alt de l’Acròpolis és realment impressionant per la seva grandesa i perfecció. Les poderoses columnes de marbre d’aquest antic santuari, aixecat en honor a la deesa Atenea, segueixen perdurant altives i desafiants al pas dels anys.

En un dels costats es troba el ERECTEION, mès conegut com PÒRTIC DE LES CARIÀTIDES. Aquest santuari és petit però molt bonic i força rellevant gràcies a les escultures de les dones que, vestides amb túniques, fan la funció de columnes.

Al peu de l’Acròpolis he admirat les restes del TEATRE DE DIONÍS, el que va ser el més gran teatre de la Grècia antiga. A poca distància es troba el NOU MUSEU DE L’ACRÒPOLIS, molt important per l´art grec, ja que acull la major part d’escultures de pedra, marbre i bronze descobertes a l’Acròpolis, algunes amb més de 2.500 anys d’antiguitat. Un gran requadre al terra de l’entrada d’aquest museu és de vidre, cosa que permet veure les runes soterrades d’un antic assentament cristià. De vidre són també els grans marcs dissenyats a les seves façanes per deixar pas a la llum natural i oferir, al mateix temps als visitants, una magnífica vista de l’Acròpolis.

Per la tarda ens dirigim amb taxi cap al turò més alt d’Atenes, el MONT LYKAVITTOS i pugem a peu l’últim tram, on reposa una petita i blanca capella ortodoxa. Des d’aquesta alçada, la ciutat m’ofereix una espectacular i sorprenent panoràmica amb tota la seva grandària. La llum que irradia el sol de mitja tarda també contribueix a donar-me una altra sorpresa: Atenes no apareix gens grisa, ara en el seu conjunt la veig esplendorosa, impol·lutament blanca, i bellament coronada per nombroses teulades vermelles. De baixada, fem via a peu travessant un bosc atapeït d’arbres i matolls i som obsequiats amb l’agradable visió d’un parell de tortugues de bona mida. Sortim davant l’elitista barri residencial Kolonaki.

DILLUNS 19- Visitem el MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL. És un dels millors i més grans del món. Reuneix molts dels objectes trobats a Grècia, des de la prehistòria fins l’antiguitat tardana. Hi ha més de 1000 escultures exposades i, entre totes elles, sobresurt de manera espectacular la del déu Posidó, en bronze, per la seva grandaria i perfecció. Hi dediquem tres hores ben aprofitades per poder veure-ho tot.

És la una del migdia quan arribem davant l’Àgora, tot just en el moment que tancaven. Molt frustrats passegem un estona pels carrers del típic barri de Monastiraki i decidim dinar en una terrassa després de pactar el preu amb un cambrer. El resultat és el seguent; una factura abusiva, un preu que no volem pagar, un amo que exigeix, un personal que discuteix i, emmig d’aquest desori, abonem justament el que teniem pactat i, sense mirar enrera, marxem amb pas decidit.

DIMARTS 20- Lloguem cotxe i sortim d’Atenes. Un cop a la carretera, la vegetació que ens acompanya és escassa, un seguit de planures i muntanyes pelades, en les que es dibuixen algunes coves, componen un paisatge més aviat monòton. Em crida l´atenció el seguit de minúscules capelletes que, com indicadors de bústies casolanes, es multipliquen als costats d’una carretera que avança amb un panorama canviant, voltat de ginesta, roselles i oliveres, i que transcorre entre valls i muntanyes en un pronunciat ascens cap a els grans cims boscosos atapeïts de pins i avets.

Al peu del mont Parnassos es troba el petit poble d’ARAXOVA, enfocat clarament al turisme, tant d’estiu com d’hivern, i a poca distància es troba l’important zona arqueològica de DELFOS, lloc on ens dirigim. La pujada a peu es fa costosa, el sol és en el punt més alt i la forta calor ens fa alentir la marxa. La CASA DEL CONSELL em sorprèn a mig camí i, més amunt, el Teatre, amb capacitat per a 5.000 espectadors, apareix magnífic i envoltat de xiprers davant d’un paisatge realment privilegiat. A dalt, el TEMPLE DE ZEUS es mostra envoltat de ruïnes, abatut sota el pas del temps, tan sols unes poques columnes segueixen orgullosament altives. A poc menys d’un kilòmetre es troba L’ESTADI, de 24 metres de llargada, amb les seves grades encara en prou bon estat.

El Temple d’APOL·LO, situat més avall i en un enclau més distanciat, guarda entre les seves ruïnes el que un dia va ser l’HORACLE més important de Grècia. Es pot apreciar la seva forma circular envoltat per columnes, de les que tan sols tres d’elles segueixen quasi bé senceres. Dins aquest marc tan especial, envoltat de pau i serenor, he sentit la necessitat de  romandre uns moments en silenci.

En el MUSEU DE DELFOS, un dels més rics de Grècia, he admirat entre altres peces, la perfecció de l’escultura de bronze de l’AURIGA DE DELFOS, d’uns 1’80 metres d’alçada.

Tot dinant davant el gran finestral d’un restaurant de Delphi, ens adonem del petit poble coster que apareix llunyà, al fons dret de la vall i, després de sopesar-ho bé, acordem d’anar-hi. El nom del poble és ITEA i es troba situat a la riba del GOLF DE CORINT, davant una platja d’aigües tranquil·les i transparents, on no puc resistir-me de ficar els peus. Més tard ens aturem a mirar com surt del port un gran veler, després que un parell de dones i quatre homes, enfilats dalt els pals, han desplegat les veles.

Aquest cop l’hotel, modest però molt agradable, està situat a peu de carretera, a 15 kilòmetres de d’APAXOVA. L’esmorzar consisteix en un abundant i llaminer conjunt de viandes. Aquí ens assabentem que el seguit de minúscules casetes que hi ha al llarg dels vorals són en record de tots aquells que per un malaurat accident han perdut la vida en les carreteres. Quan de dolor es fa present

DIMECRES 21- Un seguit de curves ascendents ens duen a creuar una serralada muntanyosa, on la neu corona els cims més alts i els xiprers créixen magestuosos amb els seus troncs gruixuts i potents. Durant el descens, la ginesta torna a aparèixer ufana i abundant per tot arreu. Al fons el mar.

Hotelet a KALAMBACA, als peus de METEORA. Aquest és un indret diferent, sorprenent i també molt especial. De la gran plana sorgeixen imponents formacions grises i rocoses, sobre les que es troben alguns monestirs de l’època bizantina molt interessants. Després de travessar ponts i pujar un munt d’escales esgotadores arribem dalt el GRAN METEORA, el més important i el que es troba a més gran alçada, en total a 630 metres). Actualment el culte és cristià ortodox i entre els seus diferents recintes em criden l’atenció tres coses, la petita capella atapeïda d’imatges i altres objectes, la plataforma que fan pujar i baixar manualment amb cordes per l’exterior, i l’espai dedicat a l’ossari, lloc que guarda les calaveres dels monjos morts. EL Monestir VARLAAM, és de semblants característiques, però més petit. Les vistes des de les alçades d’un i l’altre són impressionants.

DIJOUS 22- Avancem per una carretera estreta i plena de corbes, a través d’un port de muntanya amb túnels llarguíssims. Mig dinem a IGOUMENITSA i agafem un vaixell cap a KORFÚ, amb un trajecte de dues hores i un mar tranquil, envoltat de frondoses illes i una bonica estampa del seu litoral. Disposem de poc temps per fer una valoració, sols podem veure els carrers i les places més properes al port. Una veritable llàstima. Arribats a PARGA dormim en un còmode apartament a tocar d’una fantàstica platja.

DIVENDRES 23- Sortim en direcció a NAFTAKOS. Ginesta, oliveres i algunes serps travessant la carretera. Ens aturem en el poble ANFILOKIA, on les seves aigües costeres s’uneixen amb les del gran i tancat Golf d´Arta. Asseguda en un escull, deixo que l’aigua acaricii un estona els meus peus.

Tenim reservat l’hotel a tocar de NAFTAKOS i, abans d’arribar, ens proveïm en un “Lidl”. Dinem al balcó de l’habitació amb vistes al mar i als extraordinaris tirants del PONT CHARILAOS TRIKOUPISDE. Poc després trons i llampecs ens obliguen a entrar; plou damunt del mar. Tornada la calma visitem la petita ciutat i la part que resta de la seva muralla veneciana. Al seu davant va tenir lloc la famosa batalla de Lepant, una estàtua de Miquel de Cervantes fa al·lusió a aquest fet

DISSABTE 24-Creuem l’imponent pont que he citat, el més gran d’Europa i que, a través de les ciutats de Rion i Antirion, uneix el sudoest amb el Peloponès creuant les aigües del Golf de Corint. Més endavant ens acompanyen els xiprers i els pins, però la ginesta es fa pregar.

Arribem a OLIMPIA i, a deu minuts a peu del nostre hotel, visitem l’àrea arqueològica amb les runes del Temple de Zeus, l’estudi de l’escultor Fidias i el lloc on hi va haver l’estadi original. El museu arqueològic, molt ben dissenyat, presenta escultures de bronze, peces de terracota i també d’orfebreria. En una de les sales destaca el tors en marbre de la colosal estàtua d’August.

DIUMENGE 25- Són les sis del matí quan em desperta l’esborrajada cridòria dels ocells. A les set, l’insistent repic de campanes anuncia al poble que és hora de llevar-se i mitja hora després torna a insistir. Marxem per una carretera que puja a gran alçada i, de nou, la ginesta es multiplica per tot arreu. Arribem a ARGOS i ens allotgem en una magnífica habitació d’hotel. Just al davant hi ha una bonica església ortodoxa molt il·luminada i força concorreguda. Tot em fa pensar que hi ha celebració extraordinària.

Envoltats per una gran extensió d’oliveres arribem al jaciment arqueo-lògic de MICENES. De sobte, al meu davant apareix la monumental “Tomba Reial, o Tresor d’Arreo”, envoltada per alts murs “ciclòpeus” i una porta de 5 metres d’alçada que dóna accés a una sala circular amb cúpula. (Es diu que aquí també va reposar Agàmenon, rei de Micenes i líder de la guerra de Troia). La monumentalitat segueix estant a la gran porta que donava accés a la ciutadella, anomenada “Porta dels Lleons” per les dues lleones que hi ha esculpides a la pedra.

És l’hora baixa quan arribem a EPIDAURE. Emmarcat dins d’un bosc de pins, trobem l’estadi dedicat a Asklepi, déu de la medicina. Aquest estadi, o teatre, és de cercle sencer i disposa d’una gran capacitat i també d’una molt bona acústica, tal com vaig poder comprovar. Al meu entendre és un dels més grans i millors conservats de Grècia. Va ser una bona decisió pujar fins l’últim graó i gaudir de la serenor d’aquest espai, llavors ocupat tan sols per mitja dotzena de turistes.

DILLUNS 26- Sortim en direcció a Corint. Paissatge d’oliveres, conreus i planures envoltades de muntanyes. Agafem l’autopista i passem el pont que travessa el Canal de Corint (vist i no vist). EL PIREU ha estat decepcionant. Em queda la imatge d’un laberint de carrers i places mal senyalitzats i un volum de trànsit totalment caòtic. Malauradament el temps dedicat a aquesta ciutat ha estat escàs i no puc fer una valoració millor. Desprès seguim endavant fins arribar a GLIFADA, on tenim l’hotel a prop de l’aeroport i amb balcó a la autopista.

A primera hora de la tarda ens dirigim al CAB SOUNION per una carretera que voreja un paratge d’esplèndides platges, que són custodiades per un seguit de petites illes.

Dalt d’un promontori, les imponens columnes del Temple de Posidó, déu del mar i les tempestes, segueixen atentes des del seu privilegiat assentament, dominant amb orgull la província d´Àtica i la platja que jeu als seus peus. Més enllà, Atenea, deesa de la saviesa, acull amorosa el parell de perdius que, alienes als fets històrics, passegen amb els seus pollets entre les restes del que avui queda del seu santuari. Al vespre passeig tranquil per la platja i el port de Glifada.

DIMARTS 27- A la fi ha arribat el moment de tornar cap a Barcelona, s’han acabat les vacances, però tot i així el meu pensament seguirà fixat durant molt de temps en tot allò que he vist a Grècia, en la seva història i els fabulosos mites que l’acompanyen, en les petites i nombroses capelles ortodoxes, blanques com la neu, i en les banderes gregues que onegen al vent per tot arreu. No oblidaré l´amabilitat i generositat de la seva gent, les seves atencions i la seva paciència davant dels nostres esforços per fer-nos entendre. Moltes gràcies Grècia.

Pilar Zabala

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

5 Comentaris a “Viatge a Grècia”

  1. Rosa escrigué:

    Quina enveja tan sana m’ha causat aquesta cronica sobre el teu viatge a Grecia. Es d’aquelles coses que tinc apuntades a la meva llista de coses pendents de fer. Per un instant m’he deixat anar i he sentit l’escalfor del sol, la caricia de la brisa marina i la olor de la ginesta sota un sol abraçador. Gracias per fer-me sommiar.

  2. pilar Zabala escrigué:

    Gracies per el teu comentari Rosa. Celebro que aquesta crònica meva t’hagi fet somiar. No dubtis que arribarà el moment propici perquè aquest somni teu també es faci realitat.

  3. montse sales escrigué:

    Com m’ha agradat llegir el teu viatge!! Em fas recordar el que vaig fer jo, fa molts anys, No solament tornen a la meva ment pedres i més pedres, amb tota la seva història, sinó que sento les olors i el plaer que em va suposar caminar sota el sol pels boscos plens de pins i xiprés. Recordo també la remor del vent que davant de runes o de l’antic llac Maratona , si tancaves una mica els ulls, et portava a l’antiga Grècia i podies escoltar les penes i alegries de tota una altra època.

  4. pilar Zabala escrigué:

    Gracies Montse, estic contenta que aquet relat meu hagi dut al teu pensament tans de records i olors, tot i l’anyorança que et suposa.
    Un petó

  5. Magui escrigué:

    Lo que daria en este momento por hacer una escapada por todos esos lugares que describes y ese solecito y calor del que estoy tan necesitada leer tu trabajo me ha ayudado a desconectar un poco que me hace mucha falta.

Fes un comentari a Rosa

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress