jun 15

10 ideas de Juegos | juegos de cartas, juegos, cartas

A continuació podreu gaudir d’una serie de narracions creades a partir d’un joc de cartes anomenat DIXIT. Cada Bloguera ha escollit quatre cartes. Un cop feta la selecció, cadascuna ha redactat un escrit relacionat amb les imatges de les cartes escollides. Vols probar?

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jul 31

Tancat per Vacances

Escrit per Blogueres Arxivat a: Informació Cap comentari »

vacances

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 29

Dixit-Cartas.jpg 1Las primeras estrellas empezaban a brillar en el tapiz celeste. Con más intensidad unas que otras, con parpadeos luminosos o quietas e inamovibles, azules, amarillas, naranjas o blancas…El reloj sin agujas marcaba los segundos, minutos y las horas en silencio. Una gruesa cadena dorada de eslabones, pendía de una argolla.

Mientras el tapiz celeste se iluminaba, el hombre de papel encamino lentamente sus pasos hacia un destino incierto. La fragilidad de su cuerpo –no era más que simples hojas de papel superpuestas unas sobre otras- no le permitía avanzar más rápidamente- De pronto una suave brisa empezó a mover las hojas de los árboles y  también las hojas del hombre de papel. Se fueron desprendiendo poco a poco y se quedaron revoloteando a su alrededor, como blancas palomas que no encuentran el palomar de donde han iniciado el vuelo. Una gran nube negra empezó a formarse en lo alto del firmamento tachonado de estrellas y lentamente fueron apagándose sus luces. Y el hombre de papel se perdió en la oscura noche. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 22

Dixit-CartasEl Nemesi era un home fosc, de caràcter i de fets. Anava vestit de negre amb un gran barret i un bastó. L’anomenaven el bruixot maligne del llac perquè sempre sortien udols de la misteriosa casa que hi havia al bell mig de l’aigua. Ell hi arribava volant misteriosament fins que trobava els esglaons que pujava lentament, fent replicar el seu bastó per totes les escales. A dalt de l’escalinata hi havia una porta que sempre estava oberta, malgrat que de dins mai en sortia cap llum, només foscor i sensació de desànim.

L’Albert un noi molt eixerit, tenia molta curiositat del que es podia trobar dins d’aquella casa, així que un dia, va agafar la seva fona i es decidí a demanar amb tota la força de la seva ment, a la fada Mireia que vivia a prop del llac i era la seva amiga, que l’ajudés per poder-i arribar. La fada que era una noia eixerida i bona, va posar al seu servei una barca invisible i li va dir que si necessitava qualsevol cosa que li enviés un missatge disparant algun objecte amb la seva fona, que ella l’ajudaria. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 15

Relat inspirat en quatre imatges d’un joc de cartes

8bef4868ce452842c65b9c1315b63775homenotDe debò que era un país desconcertant, allí gairebé tot passava de manera diferent a com es feia en altres llocs, i el més curiós és que la gent ho vivia com la cosa més natural del món.

Mireu si n’era d’estrany que quan plovia, ja fos poc o molt, també feia sol i quan només feia sol era tant el que escalfava que tothom es protegia sota l’ombra del paraigües. Tant era així que en les hores puntes era impossible distingir a ningú, tot era un garbuix de paraigües multicolors que es desplaçaven amunt i avall en les dues direccions del seu únic carrer. Per això el paraigües era un complement tan necessari que ja formava part de la vestimenta habitual, com podia ser la bossa, la cartera o el barret.

L’alimentació d’aquell país es basava sobretot en el cultiu dels girasols. D’ells n’obtenien les pipes que un cop torrades o fetes farina servien per a fer pa, macarrons, encimentar parets, enganxar segells i cromos i tota classe de botons. També n’extreien l’oli per amanir les verdures, enllustrar sabates i cabells i brunyir llaunes, cassoles i gibrells. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 08

texto-final-sobre-fondo-azul_97886-2523Escriure una història a partir del seu final no és gens fàcil:

“Desprès de quaranta anys la Maria i en Joan en van casar…”

“L’inspector va trobar l’arma del crim i va saber qui havia matat al jardiner…”

“Mai més, va tornar a l’antiga casona de la familia…”

Qui s’anima?

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 08

Una estética de pliegos de cordel | El Norte de CastillaCapítol I

El mossèn Xavier Maspons, va entrar a la vicaria per canviar-se la sotana amb la qual havia celebrat la seva primera missa. De la porta del vell armari regalimava un líquid espès i fosc. Va obrir la porta, i un cos ensangonat, va caure-l’hi a sobre, fent que perdés l’equilibri i caient els dos cossos, un sense cap i l’altre amb prou feines, a terra. Per fi apareixia el cos d’en Tomàs el de Can Calbot.

Feia setmanes que se’l buscava per tota la comarca de La Garrotxa. La seva dona, la Tomaseta de Can Xiulet, havia denunciat la seva desaparició a la caserna de la Guàrdia Civil. Feia tres nits que no apareixia per casa. Algun cop s’havia quedat a dormir a la borda quan pujava a donar una ullada al bestiar, però sempre baixava de bon matí. Segur que haurà patit algun accident –deia la Tomaseta, al sergent de la benemèrita. Van enviar una patrulla dalt de la muntanya, fins a la borda del Tomàs, però encara que es veia que havia dormit algú en el vell llit de fusta i barrots, el Tomàs no va aparèixer. I tampoc el van trobar amb el bestiar.

La gent del poble i la dels masos de la comarca, van organitzar batudes durant dies i fins i tot la Guàrdia Civil, va demanar un helicòpter per fer batudes, per buscar entre els penya-segats de difícil accés a peu pla. Res. Semblava que el Tomàs, se l’havia engolit la terra. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress