Avui he llegit un article que en Quim Monzó va publicar el passat mes d’agost fent referència a un fet que de bon   començament m’ha semblat força curiós, però  ha estat en arribar a la fi de la pàgina que he entés la seriosa intenció de l´autor.

Curiós, perquè no fa pas gaire que cadascuna de nosaltres, les Blogueres de Sant Martí, varem acordar d´escriure un relat  viscut sobre aquest preuat bé que és el water. Un tema que,  tot i el seu vertent escatològic, crec que el vàrem saber resoldre amb força cura i pulcritud.

El cas és que ara m’ha cridat  força l’atenció assabentar-me de que el 2001 es va fundar l´“Organització Mundial del Water”  i  sembla ser que ara l’ONU ha tingut a bé instaurar oficialment el “Dia mundial del Water”.

Llegit així, sens més, aquest fet pot arribar a semblar desconcertant,  extravagant  i de mal gust i, en el millor dels casos,  pot provocar més d’un somriure condescendet, però el cas és que amb aquesta decisió es vol remarcar una realitat molt preocupant.  Estic d’acord amb en Quim Monzó quan diu; “si hi ha un dia dels Drets Humans, un dia mundial de la Poesia, un dia Internacional per la Erradicació de la Pobresa, un dia Internacional de la Democràcia i uns altres dies de…, perquè no hauria d’haver un dia mundial del water”?

Els arguments de Mark Neo davant l’ONU a favor de l’oficialitat del dia mundial del water són molt lógics. En el món hi ha 2.500 millions de persones que no disposen de serveis sanitaris apropiats i 1.100 millions fan les seves necessitats a l´aire lliure.

Si s’erradiquessin de la faç de la terra aquest fet lamentable, fruit de l’extrema pobresa i la ignorància, i s’haconseguís que tothom disposés de wáter hi hauria una reducció del 35 per cent de diarrees en el món i anualment s’evitarien les morts de 750.000 nens menors de cinc anys.

No ho oblidem. 19 de Novembre, Dia Mundial del Wáter; una data a tenir en compte.

Pilar Zabala