Voldria compartir algunes reflexions sobre el tema de la Moral i, perquè no resulti àrid o poc atractiu a algunes persones, intentaré fer-ho curt, senzill i el més aclaridor possible, perquè ho considero una questió vital per a la convivència humana.
Però, què és la moral?. Definicions n’hi ha moltes, per exemple les dels filòsofs i les dels diccionaris. Jo n’intentaré una de molt elemental: moral és el conjunt d’opinions personals que afecten a la meva actitud amb els altres i amb mi mateix. És clar que alguns autors distingeixen entre moral i ètica. La moral seria l’actitud amb un mateix i la ètica, el comportament amb els altres. No sé si tothom hi està d’acord, però a mi em sembla una divisió, si més no, pràctica.
Ara bé, tothom sap que de morals i d’ètiques n´hi ha diverses. O sigui que allò que jo judico com a bo, per un altre pot ser entès com a dolent. Així doncs, hi ha algun model orientador vàlid ?. A través de la història de la Humanitat els judicis han estat molt diferents, inclús en la mateixa època diferents col.lectius han tingut morals diverses. ( àdhuc dins un mateix grup humà s´han donat interpretacions diferents! ).Total, allò que en llenguatge vulgar se’n diu “un poti-poti”.
Però, és clar, la convivència obligava a posar-se d´acord i per això es van inventar les lleis,i també les distintes morals i ètiques a les que cada col.lectiu havia de sotmetre´s. Sentit pràctic, sens dubte. Amb tot, “feta la llei, feta la trampa”,els legisladors, normalment els que detentaven el poder polític i/o religiós, van començar a escombrar cap a casa seva, i les normes que en resultaren afavoriren més aviat els seus interesos que els de la col.lectivitat a la qual representaven, i aquest lamentable fet es va anar repetint i perpetuant fins als nostres dies. Per això gran part de la moral conscient i, sobretot inconscient, que conforma la nostra mentalitat depen encara d´aquells dictats mil.lenaris tot i que la plasmació escrita actual s´hagi modernitzat, sobretot a partir de la redacció de la Carta dels Drets humans els quals sovint esquivem perquè no els hem encara interioritzat.
En fi, crec sincerament que s’hauria de retornar en certa manera als inicis, quan els primers grups d’homo-sapiens van acordar les normes que afavorien a la seva comunitat, però enguany ampliades en tres sentits : a) posar l’accent no tan sols sobre el bé material de la persona sinó també sobre el bé moral i espiritual de la mateixa, i el mateix respecte a la comunitat (la societat); b) tenir en compte que no es pot legislar menystenint la opinió del propis afectats; i, c) situar la legislació en el context adequat a la realitat social que correspongui i, per descomptat, rebutjar aquelles persones, grups o estaments corruptes, estafadors, amorals ,avariciosos, egoistes i “tutti quanti” (com diuen els italians) que van a la seva.
De fet, caldria començar per un mateix que, com sabem molt bé, l’amoralitat i la manca d’ètica comença sovint, a la nostra ment. Utopia?, potser sí, però o la duem a la pràctica, o anirem cada cop més de mal en pitjor.
Armand Muntés