oct 13

1 – Sóc un ésser humà.  Pertanyo al col.lectiu d´éssers vius,  biològicament  al capdamunt de l´evolució, és a dir , com a humà posseeixo el cervell més complexe de la natura , si més no, això diuen aquells que ho han estudiat i en saben. Deuen tenir raó, però jo em pregunto:  i això quin avantatge ens ha donat?

Sembla ser que hem construït allò que en diuen “civilització”. Ja fa més de 5000 anys que l´anem construint. Potser aquesta construcció no té fi, perquè què és, després de tot, una civilització?. Aquesta pregunta  l´haurien de contestar els sociòleg, els filòsofs o els historiadors.  Ja ho han fet i les respostes han estat d´allò més diverses.  Per a mi , però, civilització  és el producte de l´habilitat del nostre cervell  per produir coses i situacions que fins llavors no es donaven i que se suposa que són al servei de l´espècie (humana), per tal que puguem dur una vida més gratificant, més enllà de la pura subsistència i d´assegurar la descendència.

Cada animal existent fa el que pot i sap per sobreviure i, pràcticament sempre fa el mateix dintre d´uns límits, més o menys amples, segons l´espècie.  I vet aquí que l´animal humà no sembla tenir límits i trenca la rutina, inventa, assimila, construeix  sobre allò assimilat, crea, i cada cop allunya més el seu viure  d´aquella habitud animal, repetitiva i  i permanent.

Tot i això, i com diu l´antropòleg Eudald Carbonell,  (que és un d´aquests que en saben molt), no estem encara lluny dels nostres ancestres pre-humans i  dels nostres cosins del zoològic. Per exemple, continuem marcant el territori (fronteres nacionals) o mantenim  una fèrria jerarquia en diversos àmbits de la societat, reflex de la pròpia de les manades de mamífers diversos. O bé ens  “mengem” a qui podem si això ens aporta suposats beneficis.

És a dir , que el nostre cervellet està un xic desaquilibrat; per una banda ha desenvolupat en grau elevat la tècnica, la ciència, l´art i altres aspectes de la realitat, així com tota mena de coneixements i per l´altre encara reaccionem com a deprededors. I ves per on, en certa mesura demostrem  ésser  més animals  que els altres  animals , perquè aquests no acostumen a matar-se entre ells  dins la seva espècie i nosaltrres no parem de fer-ho ( guerres, etc. ) Ells no malmeten l´hàbitat on viuen i nosaltres, au!, a contaminar, a destruir el planeta on som i a degradar continuament el nostre entorn. Em sembla que aquest director d´orquestra, (el nostre cervell ), ha perdut la batuta. Definitivament està desaquilibrat i en consequència  el seu producte, la civilització, també està desequilibrada.

Paradoxalment, (o barrudament ¡) a aquest posseidor de l’esmentat cervell,  l´ésser humà, el qualifiquem “d’animal-racional”. Seria millor dir-ne “mig-racional”?. És clar que hi ha excepcions, com en tot, sempre hi ha hagut dones i homes  que amb la seva vida han demostrat un grau evolutiu més equilibrat o, com diu el psicòleg i filòsof americà Ken Wilber, en tots els estats evolutius sempre han existit humans en estats de consciència superior  a la mitjana ( dels seus congèneres ). Si tothom presentés aquest grau d´equilibri cerebral potser “civilització“ significaria quelcom molt diferent del que ara significa a la pràctica.

Però tot recordant allò de la palla en ull aliè i la viga en el propi, (Jesús, dixit) em toca preguntar-me a mi mateix com a ésser humà, si també participo d’aquesta disbauxa psíquica amb un cervell imperfecte, desequilibrat, o pretenc superar aquest estat generalitzat i esdevenir un humà capaç de contribuir a una societat autènticament civilitzada? Perquè, si algún avantatge té el nostre cervellet és el d´automodificar-se,  és a dir canviar, “créixer”, evolucionar i, per descomptat, produir una nova societat.

La societat i el seu producte, la civilització, no és però,  quelcom abstracte,  és el resultat del fer i el ser de tots.  De tú, de mi, de l´altre. Jo sóc societat, tú ets societat, l´altre és societat, és a dir NOSALTRES ,som societat, i com diu cert corrent filosòfic oriental: “ si tú canvies , el món canvia “

2 – Però he de canviar jo?, en quin sentít?. En primer lloc no puc demanar canvis als altres  si primer no ho intento amb mi. Tornem a allò de la palla i la viga. I què és canviar? , es deixar de ser el de sempre per esdevenir un ésser novedós. Canviar és incorporar a la meva vida aspectes nous en la forma de pensar i d´actuar que em portin a un estat més evolucionat.  Per exemple, des d´una visió estreta, egocèntrica i pessimista de la vida, sense objectius encoratjadors, passar a una vida amb sentit, il.lusió, projectes, generositat, esperança, responsabilitat i pau interna. Canviar, o si voleu “ressucitar “.

Canviar és possible. Cal només: veure-ho clar, voluntat i “posar fil a l´agulla”. I sobretot fugir de la mandra; ja deia el Dr. Pannikar que “la mandra espiritual és allò que ens priva de portar una vida plena”.

I tot canvi no pot ser solitari. El canvi topa amb l´altre. Canviar és canviar entre els altres  i per als altres. És a dir, el canvi sempre resulta social. Perquè canviar és asumir tota una rècula de valors, i els valors són formes de relacionar-nos amb els altres. Per això el canvi esdevé una forma de diàleg. Una societat que viu valors és una societat inter-dialogant, autènticament democràtica i per tant productora d´una civilització evolucionada. És clar, si civilització és resultat de la vida civil, i si aquesta és una vida de diàleg, en el sentit que més amunt deiem, la civilització és autèntica. Però no cal oblidar, repetim-ho, que els maons de tota civilització som tú, jo, i l´altre.  Depèn de la qualitat dels materials  en sortirà un edifici sòlid i perdurable o sinó una ruïna previsible. Nosaltres escollim!. Això és tan obvi, tant de sentit comú que no precissaria cap més comentari però, com diu la saviesa popular:  “el sentit comú és el menys comú dels sentits”.

Armand Muntés

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

4 Comentaris a “Cervell, civilització i canvi”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Es verdad que la civilización y la evolución se complementan mutuamente, pero ese grado de concienciación y de solidaridad que debe de provocar un cambio en nuestros hábitos, desgraciadamente es privilegio de una minoría selecta. Las masas, por una pereza mental innata o provocada por elementos externos, tendemos a dejarnos manipular y arrastrar por el que vocee más alto, como podemos comprobar todos los días.

  2. Armand escrigué:

    Moltes gràcies Mª Jesús, estic d’acord amb el teu comentari, sempre anima saber que algú s´ha llegit amb interès el que hom ha escrit.

  3. Magui escrigué:

    yo creo que es la comodidad y el egoísmo lo que nos lleva a esta insolidaridad que estamos viviendo. Tendríamos que aprender mucho del comportamiento de otros seres vivos que “supuesta mente” han evolucionado menos que el ser humano.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress