A tots ens han colpit les imatges que en les ultimes setmanes els mitjans de comunicació ens han anat oferint. No parlaré sobre això, sinó sobre el comportament que he pogut observar i, perquè no, admirar. En una de les imatges es veia una dona gran davant els cadàvers de la seva filla i la seva neta. No plorava. Tenia les mans plegades en senyal d’oració. La seva cara era una mascara de dolor, però cap llàgrima sortia dels seus ulls. Un periodista li va preguntar com es que no plorava i la dona va respondre que no volia provocar més dolor a les persones que estaven al seu voltant i que també havien perdut algun familiar. Una de les altres imatges que em va impactar va ser, veure una filera d’homes i dones en perfecte ordre, davant d’un supermercat, esperant el torn per aconseguir queviures. Ningú es movia de la fila. No vaig veure cap grup de persones intentant entrar i saquejar la botiga. I per acabar l’última imatge que tinc gravada es la d’un grup  de persones davant d’un banc, respectant l’ordre d’arribada i fent cua sense cap mena d’histèria esperant per treure diners del banc. Just en aquell moment sortia un responsable del banc que els explicava que s’havien acabat els diners i que es podien tornar a casa seva. I no va passar res. No van assaltar el banc, no van linxar al responsable. Van marxar sense fer cap aldarull.

L’estoïcisme, el respecte i l’ordre amb que s’estan comportant els japonesos de la regió afectada per el tsunami ens esta deixant a tots meravellats. Un comportament que està limitant en la mesura del que és possible les devastadores conseqüències d’una catàstrofe d’aquesta magnitud i que sens dubte contribuirà decisivament a la futura reconstrucció. També els responsables dels informatius del nostre país, aquest comportament els ha sobtat. Preguntaven als corresponsals en la zona a que era degut i tots coincidien en la mateixa resposta: l’educació que reben des de la infància.  El comportament dels japonesos es completament lògic si tenim en compte  que es tracta d’una societat amb un fort bagatge cultural confucià, en el qual el grup sempre preval per sobre de l’individu. Exactament ho contrari de nosaltres i la majoria de cultures occidentals. Cal remarcar que dins del seu comportament també preval el respecte per les normes establertes (malgrat la situació que estan vivint). L’estricta educació rebuda busca constantment la cohesió social i un pragmatisme del que deriva la idea que el col·lectiu pot afrontar d’una manera més eficaç una catàstrofe d’aquesta magnitud.

La cohesió social, l’experiència i el pragmatisme son variables que ens ajuden a comprendre aquest comportament i aquestes actituds, però cal afegir dues variables més: el tatemae i el honne. El primer concepte tatemae (i que literalment vol dir façana) fa referència a allò que per posició o càrrec en la societat un japonès ha de dir i fer (un saber fer i un saber estar), en aquest cas seria saber mantenir un control i una calma davant d’una situació, com es el cas que ens ocupa. El segon concepte  fa referència a allò que realment pensa i voldria fer i dir una persona, però que al mateix temps considera que pot resultar inconvenient o excessivament directe manifestar-ho. En una situació dramàtica excepcional, un comportament de pànic no contribueix gaire a superar la situació i, sol prevaler el tatemae. Aquest comportament es el que ha permès al poble japonès refer-se d’altres calamitats (bombardeig de Hirosima i Nagasaki, terratremols…) i el que facilitarà que es refacin d’aquest últim terratrèmol i tsunami molt més ràpidament que qualsevol altre país o ciutat occidental. Un altre cosa molt més greu i complicada, serà com solucionen el tema de la contaminació radioactiva, provocada per l’explosió de la central nuclear, accident que ha tornat a obrir el debat de Nuclears Si o Nuclears No.

Rosa C.L.

.