Cadascú de nosaltres té la seva pròpia BSO (Banda Sonora Original). Són aquelles cançons que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida i que d’una manera o altre han tingut un significat especial per a nosaltres. Avui em ve de gust escriure sobre aquelles BSO que m’han quedat gravades en la memòria i que estan relacionades amb el cinema, l’altra gran passió que tinc.

Procuraré realitzar l’enumeració cronològicament, però demano disculpes, si faig algun salt en el temps. També voldria aclarir, que potser hi haurà alguna BSO que no necessàriament he visionat la pel·lícula, però sí que em va impressionar la seva música, com és el cas de “Carros de Fuego”.

La primera que em va “marcar” en negatiu va ser la música de “Psicosis”, en la mítica escena de la dutxa, jo tenia set anys i des de llavors tinc pànic als ganivets i a les cortines de la dutxa. Les que a continuació detallo, m’han marcat molt positivament

Començaré pels musicals. La primera que vaig veure va ser “Siete novias para siete hermanos”, després vindria “West Side Story”, “Cantando bajo la lluvia”, “Cabaret” “La leyenda de la ciudad sin nombre”, “Los Miserables”, “Mamma Mia” i l’última que he vist “Bohemian Rhapsody”.

Algunes en blanc i negre del Fred Astaire i la Ginger Rogers, em van agradar més, pels números de ball de la parella, que no pas per la música, encara que reconec que d’alguna d’aquestes pel·lícules van sortir cançons inoblidables. Altres musicals com: “Fiebre de sabado noche”, “Grease”, Dirti Dancing” o “Sister Act”, no em van impressionar de la mateixa manera, encara que reconec l’èxit que varen tenir en el seu moment.

Si remeno en el bagul dels records i com deia al principi, relacionant pel·lícula i BSO em quedo amb la música de la BSO de “Carros de Fuego”, “La conquista del paraiso” i “El último mohicano” de VANGELIS, tres peces meravelloses que no em canso d’escoltar.

M’encanta la trilogia de “Piratas del Caribe” per la força instrumental en la seva BSO de Hans ZIMMER (la tercera de la sèrie). És també el compositor de “Gladiator” juntament amb Lisa Gerarrd, a la que es van oblidar d’anomenar des de l’acadèmia, quan van fer les nominacions als Oscar de la BSO. I no vull oblidar-me de “Bailando con lobos” de John BARRY

Però com es tracta de la meva banda sonora personal, vull també citar les composicions que ENNIO MORRICONE,, va realitzar per aquelles pel·lícules anomenades “espagueti-western” en les que va col·laborar amb el seu amic Sergio Leone i que vaig visionar en la meva joventut. En “El bueno, el feo y el malo”, barreja xiulets, tirós, veus i fins i tot udols. En la BSO de “Hasta que llego su hora”, el so d’una harmònica ens avisa que el dolent, interpretat per Henry Fonda, està a punt de fer una malifeta. El mateix efecte utilitza en “Por un puñado de dolares” on una dolça cançó, sona d’un rellotge de butxaca cada cop que hi ha un moment de tensió. Durant molt de temps el so del meu mòbil, era el xiulet de la BSO de “La muerte tenia un precio!”.

ENNIO MORRICONE, no tan sols va compondre les bandes sonores dels citats espagueti western. També hi ha pel·lícules meravelloses on la seva BSO ens emociona i ens fa plorar. Recordeu “Cinema Paradiso”? Impossible acabar el final de la pel·lícula sense un klenex al nas. Se’m queda la pell de gallina quan sento la BSO de “La Misión”, “Los intocables de Elliot Nes”, o l’himne inoblidable dedicat al proletariat que va crear per la pel·lícula “Novecento” de Bertolucci, una pel·lícula que retrata la història social i política de la Itàlia del segle XX, que juntament amb “El Gatopardo” són dues de les meves pel·lícules preferides.

Soc conscient que moltes BSO del cinema s’han quedat al tinter, però tampoc he volgut allargar ni fer un llistat interminable i farragós. Al cap i a la fi, és la meva BSO.

Rosa C.L.

Maig 2021