Avui 23 d’abril Sant Jordi, dedicat al llibre i a la rosa. Fantàstic, es regalen llibres, roses a l’estimada, surten noves publicacions, nous escriptors, novells que en el seu llibre (que possiblement serà l’únic que escriuran) volen donar a conèixer els drames de les seves vides.

I…m’ha fet pensar al veure la meva modesta llibreria o no tan modesta per alguns, en fi me n’he adonat que en el llarg del anys acumulem, uns més que altres, una quantitat de llibres que en els seus prestatges, esperen que de tant en tant algú els tregui del seu niu en que sigui per treure’ls-hi la pols. No és una contradicció ? Quin futur els espera ? No hi ha sortida per a ells?

Doncs ben poca, si per alguna raó ens volem desprendre d’uns quants d’ells, pocs centres els accepten, estan saturats, no tenen cap valor, on ha quedat la il·lusió que en el seu dia ens va donar quan el vàrem rebre o els moments que ells van fer que ens traslladéssim a llocs desconeguts, meravellosos o que ens haguessin fet plorar d’alegria o de tristor, i que la lectura ens feia viure i ens permetia posar-nos al lloc de la protagonista i ens feia somiar ? On han quedat?

Imagineu-vos per un moment que la diada de Sant Jordi es convertís en dona una segona vida a tots aquests llibres que estan mig adormits, fer-los sortir al carrer, no això no seria negoci per les editorials i no donaria l’alegria i la ocasió d’adquirir una lectura fresca recent parida.

Ja hi ha llocs on podem posar-los a la venda, inclòs regalar-los, llocs tristos, establiments com els típics “encants”, tot i així la sortida no és fàcil.

Ara m`ha vingut al cap la imatge d’una “residència” o llar per ancians. Pot ser comparable ? Aquí ho deixo.

Clara B.R.

Abril 2023