abr 10

 A continuació publiquem els microrelats que  amics i col.laboradors ens van fer arribar, com activitat que vam desenvolupar dins dels actes de celebració del nostre 7è aniversari. I tal com varem informar, tots els que no heu pogut o no heu gosat participar en aquesta juguesca, un animem a que ho proveu. Comprovareu que escriure un microrelat o un relat és a l’abast de tothom. Només cal decidirse, despres, la pràctica fa l’aprenent. Nosaltres en donem fe.

juguets vellsAurelio

Rebuscant entre la brossa dels demés, l’Aurelio va trobar una caixa atrotinada plena de joguines velles, un estel mig estripat, una baldufa corcada i un taulell de parxís que li faltaven les fitxes.

Deixalles per uns, bocins de records d’infantes perduda per d’altres.

 

 

Esther Flores

 

estelsQuan era una baldufa

Quan era una baldufa,
Cançons del parxís a la radio,
Estels a la nit del camping,
Jocs amagats arreu.
 Laia

baul_juguetes_antiguos_retrotoysJoguines

 – Per què plores, baldufa? – va preguntar l’estel, que reposava en una branca d’un pi.

- El meu amo no vol jugar amb mi. Els nens d’ara ja no volen jugar a la xarranca, al parxís o a l’oca. Ara prefereixen les consoles – va gemegar la baldufa.

- No tots, dona. Vine amb mi i t’ensenyaré com arreu hi ha infants que aprecien la màgia de veure’t voltar.

I així és com la baldufa va muntar sobre l’estel i junts van recórrer el món a la recerca de nens amb qui jugar. I la baldufa no va tornar a plorar mai més.

Lorena Catalàn

TEC-CA (Taller d’escriptura del Casal de la Gent Gran de Cardedeu)
escriptura creativa 5
El parxís li diu a la baldufa i a l’estel: deixeu de fer voltes i voltes, esteu evadint els problemes, selleu amb mí que us ensenyaré a pensar!!
Joana Nevado
 
Obsessionat per la por de quedar-me sense tu la meva ment, com una baldufa girant frenètica sobre el tauler d’un parxís, no para de donar voltes de com convèncer el teu cor. No te’n vagis! Ets l’estel que guia el meu nord i m’il·lumina i m’escalfa. Sense tu tot serà nit i fredor…
Ines Fernandez
 Gira la baldufa i marca el camí de l’estel en l’espai de la vida: un parxis amb quatre estacions on anar a descansar… verda, groga, blava o vermella fins l’endemà.
Rosa Maria Pascual
a

 

 Taller d’Escriptura Creativa de la Cooperativa Rocaguinarda 

Logo Taller

 

Les joguines preferides

Tots tres germans tenien gustos ben diferents per a les joguines. En Juan passava les hores mortes jugant al parxis amb qualsevol familiar o amic que s’hi prestés. En Pere dedicava tot el seu temps a la baldufa, amunt i avall per tota la casa. I en Lluís només gaudía fent volar un estel fet de cartró, pintat de colors i amb una gran cua feta de papers de coloraines, a dalt del terrat.

Montserrat Fortuny

 Els quatre colors

Vam tirar els daus damunt del parxis. Cada dau vacomençar a girar com una baldufa mentre anava d’un color a l’altre. Es va formar un remolí que va xuclar els quatre colors i els daus es van convertir en un estel de fantasia, amb els colors blau, groc, verd i vermell del seu cos.

Antonia Garcia

 jo passava per aquí…

Un parxís, tot descolorit, plorava la pèrdua de les seves fitxes desaparegudes d’una forta ventada. La baldufa veïna de jocs, fent un giravolt cridà  a l’estel perquè cerqués a les desaparegudes des de el cel. Segur que les trobaria.

Carme Marqués

Transformació

Un dia de Reis, sota una llar, ven nèixer tres germans, en Parxís, na Baldufa i na Estel. Va pasar el temps, i en Parxís va esdevindre un eminent matemàtic, na Baldufa una famosissima ballarina i na Estel una espectacular hostesa de vol.

Elisabet Prades

 

images estel 6

L’estel

 Quan jo era una baldufa de criatura m’agradava pujar al terrat de casa els dissabtes d’estiu ventosos a fer volar l’estel que els Reis m’havien portat mentre, a dins de casa, els meus pares mataven la tarda jugant al parxís.

 

 

Armand Muntés

 

images parchis 

Fugida

 Roden els daus al parxis, talment baldufes encegades. I si algún s’escapa taulell enllà, fugint de l’atzar, desapareix sota les cames o bé   s’envola  com un estel.

 

 

Roger Muntés

 

 

Etiquetes:
nov 23

Aquellos años

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 4 Comentaris »

niños jugando en la calle

Qué lejos queda la infancia

y el barrio donde crecí,

los juegos con los amigos

y aquel mundo infantil.

Jugábamos en la calle

con lo poco que teníamos,

no nos faltaba de nada

sobraba imaginación. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 06

images

Ja estem a mitjans d’agost, com passa l’estiu!!, massa depressa. Dins l’aigua, entre mig de criatures, quatre dones. No nadem, flotem amb el nostre “xurro”, com les criatures. Tots hauriem de ser més criatures. Ens deixem portar, parlem, escoltem, riem, juguem, plorem? No!!! Dins l’aigua les llagrimes es fonen. No som amigues però sabem de les nostres emocions, dels nostres sentiments, dels nostres neguits. L’aigua ho barreja tot, ho fa més fluid.

Res és prou important com per trencar el nostre moment de confidències. Com una amanida d’estiu, dins l’aigua es barregen les nostres preocupacions, desitjos, alegries, pallassades, preguntes sense resposta… en definitiva, la nostra vida.

 Pilar Calveras

Etiquetes:
jul 09

Se nos pasa la vida

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

rosa y lluvia

Se nos pasa la vida

sin darnos cuenta

es tan solo un suspiro,

una gota de lluvia

perdida en la tormenta.

 

Nos hicimos preguntas

que no tenían respuesta,

buscábamos un camino

luchamos, amamos, vivimos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 09

Poc abans de les festes nadalenques  va tenir lloc la campanya anomenada “ La Marató,” habitual cada any des de fa força temps i que té com a objectiu segons els seus promotors, recollir diners per a la investigació de diverses malalties. En el mateix sentit  ens trobem periòdicament davant d´altres campanyes amb la mateixa intenció. En principi em sembla bé tot el que sigui lluitar contra la malaltia, i si no que ho preguntin a aquelles persones que ho pateixen, per això els governs compten amb un Ministeri, el de Sanitat, dedicat a aquest afer entre d´altres . El que passa però, és que una part dels nostres impostos ja van destinats a promocionar les investigacions que he esmentat  (o ,si més no, hi haurien d´anar) i és clar, amb aquestes  campanyes  estem subvencionant un altre cop allò que ja hem fet indirecta, però efectivament, a través de la imposició tributària habitual. Amb tot i com diuen en castellà “ lo cortés no quita lo valiente” i, si les nostres aportacions voluntàries  reforzen les mesures destinades a aquets nobles i necessaris objectius,  benvingudes siguin. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 13

1 – Sóc un ésser humà.  Pertanyo al col.lectiu d´éssers vius,  biològicament  al capdamunt de l´evolució, és a dir , com a humà posseeixo el cervell més complexe de la natura , si més no, això diuen aquells que ho han estudiat i en saben. Deuen tenir raó, però jo em pregunto:  i això quin avantatge ens ha donat?

Sembla ser que hem construït allò que en diuen “civilització”. Ja fa més de 5000 anys que l´anem construint. Potser aquesta construcció no té fi, perquè què és, després de tot, una civilització?. Aquesta pregunta  l´haurien de contestar els sociòleg, els filòsofs o els historiadors.  Ja ho han fet i les respostes han estat d´allò més diverses.  Per a mi , però, civilització  és el producte de l´habilitat del nostre cervell  per produir coses i situacions que fins llavors no es donaven i que se suposa que són al servei de l´espècie (humana), per tal que puguem dur una vida més gratificant, més enllà de la pura subsistència i d´assegurar la descendència. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 16

La sensibilitat

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Articles d'Opinió, Colaborador@s Cap comentari »

Ara que alguns experts diuen que, no només el cervell, sinó també el cor posseeix Intel.ligència, aprofito per destacar-ne una capacitat de la que poc se´n parla : la sensibilitat, i fer-ne  algunes reflexions.

No m´agraden les definicions perquè em sonen a pedanteria i, a més, un mateix mot es pot explicar de diverses maneres. Amb tot ara m´arriscaré a definir ( si bé d´una manera escassament acadèmica ) això de la sensibilitat:  és la facultat de captar més del que es veu a cop d´ull i /o de sentir més del  que molts altres senten.

De fet hi ha diversos tipus de sensibilitat, que poden ser els següents .

1- Sensibilitat física, que és la percepció del dolor, del plaer, de la temperatura, etc. Aquest tipus de sensibilitat afecta el nostre cos biològic i ,de retruc, el nostre grau de satisfacció o insatisfacció mental.

2- Sensibilitat estètica, que fa referència a la capacitat per captar la bellesa en totes les seves manifestacions, comparant-les i escollint ,conscient o inconscientment  ,aquelles que més desperten el nostre estat emotiu tot i que, de vegades ,la bellesa resta discretament amagada i constitueix un repte a la nostra sensibilitat, el descobrir-la. Tant la Natura com les creacions humanes  ( art, tècnica,etc .) són fonts de bellesa, però com que allò que per un és bell per un altre és lleig, potser cal sospitar que la bellesa  és una construcció interna del cor de cadascú, és a dir , potser  aquesta està en els ulls i no en l´objecte suposadament  bell, el qual, això sí, n´és l´excusa  material que es transmet a través dels sentits. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress