feb 15

el beso de la muerteEstimada Mort:

Estas aquí? Quina pregunta més absurda que faig, com si no sabés que m’acompanyes des de el dia que em van engendrar.

Diuen que tu sempre estàs al final de la nostra vida però en realitat, sento, que formes part d’aquesta de moltes maneres. T’he vist, en moltes malalties, damunt el meu cap, com una espasa de Demòcles, encara que has respectat les meves ganes de viure i he pogut seguir el meu camí.

També crec que has estat una bona ajuda: has fet morir dins meu idees i formes d’actuar errònies que han donat pas a nous aprenentatges, m’has ensenyat que per fer un bon camí cap a la meva Itaca, m’havia d’anar desprenent i canviant vells comportaments o sigui que la vida és un anar morint per poder renéixer constantment i fer un camí millor.

Així que et considero una bona companya, has respectat la meva vida,fins ara, encara que sempre he sabut que algun dia te m’emportaràs al País dels Somnis i tu m’ho has recordat amb les malalties i altres sotracs que he pogut superar, perquè també m’he adonat que no ets tu la que a vegades decideixes el moment, sinó nosaltres mateixos: en realitat la vida és com un espiral ja que quan s’acaba torna a començar , de fet tornem a renàixer i l’amplada d’aquest espiral la posem nosaltres. També m’has demostrat que ets justa i equànime en quan en que t’emportes a tothom, però no perfecta. Jo he estat enfadada amb tu durant molt, molt de temps. T’has emportat persones a qui estimava amb la premissa de que “tots hem de morir algun dia” i tens raó, però a vegades, sento que prens decisions d’una forma impulsiva, sense parar-te a pensar que aquelles persones podien fer més camí o que feries als que els estimaven. Ho van decidir elles, em diràs, però jo no n’estic segura.

Sembles justa, perquè a tots els dones la mateixa fi, i aquesta equitat te la reconec i te la valoro, però que injusta ets quan a uns els permets viure molts anys i a altres contats dies, quan arribes en mig d’una guerra i t’emportes criatures i persones innocents ,tampoc tens en compte el dolor que molts cops sentim quan arribes, així que, noia, quan t’agafin aquests rampells d’emportar-te algú, sense veure si és jove o si encara té ganes o dret de tenir noves vivències, podries donar una volteta per qualsevol diari i emportar-te tota aquesta gent que fa tant de mal amb les seves idees, la seva cobdícia o la seva actitud.

Sóc conscient que m’has permès complir una quants anys, en faig 95, però encara voldria fer més camí. Mentre va arribant las vellesa, al analitzar el camí fet , veig que encara tinc moltes vivències per viure: m’encantaria retrobar aquella Montse inquieta, amb ganes de conèixer altres llocs i cultures, que tant m’han enriquit. Amb la serenor que em donen els anys, podria transmetre-les als demés , a través de llibres o quadres que encara he d’aprendre a fer. Seria interessant poder transmetre totes les vivències obtingudes fins ara, en aquest viatge cap a Itaca.

Aquesta carta , en veritat és per convidar-te perquè és el meu aniversari. Faig 95 anys i voldria celebre-ho amb tu. M’agradaria convidar-te a pastís i cava, vull que brindem i que tu em diguis: Per molts anys! Encara et queda temps per fer camí , i com a regal podries donar-me el poder de decidir quan vull que em portis al País del Somnis, on també se que m’hi estaré bé perquè em retrobaré amb persones estimades. Però ja veus, en realitat no tinc cap presa ni ganes de marxar d’aquí, encara tinc moltes coses a fer, així que deixa’m fruir i aconseguir vivències que no he tingut mai.

Montse Sales Novembre 2013

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Carta a la mort”

  1. pilar Zabala escrigué:

    Magnífic el teu relat Montse, trobo que presentes la situació d’una manera molt sabia i lúcida, tot i l’aridesa del tema. Et felicito

  2. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Estupenda reflexión Montse. La muerte es terriblemente democrática nos iguala a todos y a todos nos pone en n nuestro sitio.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress