jul 28

descargasAvui un immens cel blau apareix esplèndid i matiner, omplint de serena claror la Vall de La Coma de Burg.

Les orenetes, devoradores compulsives de mosques i mosquits, fa estona que han començat la frenènica dansa del seu vol i la corresponent cridòria festiva que tots coneixem.  La seva presència acompanya un estona el fil dels meus pensaments plens de gratitud cap a aquest nou dia que comença.

Asseguda a la butaca de braços, butaca que en aquest moment és tota meva, observo  la part de carretera que passa uns quants metres per sota de la meva finestra.

Són tres quarts de vuit del matí i, puntual a la seva cita, apareix el primer dels tres camions-“trailers” que sacrificaran i s’enduran una part dels arbres que creixen en els boscos propers. Una tala necessària per el bon sanejament del bosc, diuen, i no dubto de la seva raó, però el cas és que no puc evitar sentir disgust en pensar que els que havien estat uns magnífics arbres plens de vida, ara només són uns troncs de fusta inanimats.

A les tardes, quan tornen a passar els camions amb una càrrega que sobrepassa en alçada i llargària la capacitat de la seva plataforma, imagino que són uns centpeus monstruosos que, provocant un inquietant i fosc  brugit, baixen lentament per l´estreta i sinuosa carretera fins que es fan fonedissos dins el primer revolt.  

Desvio la mirada de la carretera i ara la fixo en les crestes muntanyoses que s’alcen al meu davant amb els quatre pobles que les coronen. Farrera, amb el seu reconegut Centre d’Art i Natura, és el més proper a Burg. Els altres tres,  Alendo, Mallolís i Montesclado, em queden una mica més desdibuixats per la seva allunyada posició, cosa que no em suposa cap impediment per arribar-hi caminant, travessant   torrents i barrancs, per uns paratges una mica asalvatjats però molt atractius, i enllaçant aquesta  ruta amb el poble de Glorieta, que s’amaga a la part més fonda de la vall.

Des de casa mateix puc veure clarament l’ermita romànica del s.XI de la Mare de Déu de la Serra, situada en un contrafort estratègic i presidint els pobles que l’envolten. Protegida i considerada un “bé cultural”, fa tres anys que llueix teulada nova i el reforçament de la seva estructura.

No té la mateixa sort la que un dia va ser capella de Sant Francesc, dins el terme del poble de Burg. Ara, sense sostre, els laterals mig derruits i l’interior envaït per arbustos i males herbes, encara manté dreta i en força bon estat la seva part frontal. Una pedra a l’esquerra de la porta té una inscripció que diu “ANY 1727+” i sobre hi ha un altra inscripció que posa: “Record de la Sta. Missió 1923”

També l’església del poble, dedicada a Sant Bartolomé, pateix les consequències del pas dels anys. Fa temps que la teulada demana ser reparada per evitar que les humitats segueixin malmetent gran part de la seva estructura, tant és així que la coberta del campanar ja s´ha hagut de retirar pel perill que representava, a més del pes, la seva preocupant  inclinació. Ara, desproveïda de la peculiar agulla que la coronava, l’església ofereix una molt pobre i trista imatge.

És temps de sega i els agricultors ja són feinejant de bon matí amb els seus tractors. De dalt estant m´arriba el sorollar esmorteït dels motors, que lluny de resultar molestos  els sento formant part del  natural model rural d’aquest entorn.

La tendre verdor dels prats, afegida a les diverses tonalitats del verd de la major part del paissatge, fa que tot el conjunt resulti força armoniós.  No és així en les diferents porcions dels camps que ja han estat segats, perquè en aquests destaquen sobremanera els esgrogueits i marronosos colors del terra. Després, en caure la tarde, els asperssors tornaran  a girar i distribuiràn  intermitentment l’aigua que farà créixer una nova herba, que al seu torn també será segada. Un cicle que es repetirà tantes vegades com el temps ho permeti.

Un vent molest comensa a crèixer cada cop amb més força, agitant els arbres i fent tremolar les seves fulles. Un bon grapat de les més febles es desprenen de les branques sense poder oposar resistència, cedint als impulsos d’aquest ventot arrauxat que se les endú i les arrosega per terra.

La fins ara blavor del cel està sent envaït per un seguit de nuvolades blanquinoses que es desplacen surant com ànecs al mig d’un estany. Cada cop més properes van ensopegant entre elles fins a quedar atrapades dins un gran mantell. La seva aparença tova i cremosa em fa pensar en un plat de nata i també en un munt de cotó fluix. El seu contorn, arrodonit i conglomerat com les bombolles de sabó, té un fil de llum d’aspecte radiant i esplendorós.

Em fixo amb la petita sargantana que es paseja tranquil·la per la finestra, vorejant els testos de flors, però que desapareix veloç en agitar-se les tijes de la planta enfiladissa que creix descontrolada  per una de les parets.

El temps passa depressa. Les nuvolades no han trigat a desaparèixer darrera les muntanyes del fons, i ara, a primera hora de la tarda, les orenetes tornen a voltar cridaneres  mentre que, abaix al fons de la vall, el batec acompassat dels tractors segueix marcant un cop més el ritme puntual de la seva jornada.

Pilar Zabala

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress