Llevo días dando vueltas al tema que nos hemos propuesto para escribir. Cada una de nosotras podíamos escoger hacerlo sobre un rincón de Barcelona, nuestra ciudad; un lugar emblemático, un barrio, un espacio concreto etc…me decidí por una cafetería/restaurante del centro donde la historia nos habla de escritores que se reunían haciendo sus, imagino, maravillosas tertulias. Me propuse ir un día, tomar un café y retroceder en el tiempo imaginándome integrada en ellas, pero llegó el otoño y trastocó todas mis expectativas. Si lo que pretendo es transmitir lo que siento, lo que me dice a mí en particular un lugar, no puedo irme de mi barrio, Diagonal Mar.

LLegiu-ne més »

El cementiri del Poblenou, conegut també com Cementiri Vell o de l’Est, està integrat a la ciutat, però originàriament es va edificar fora de les muralles i al costat del mar.Situat al barri del mateix nom, està ubicat al carrer Taulat núm. 2. Va ser inaugurat pel bisbe Climent l’any 1775 qui l’ havia fet construir per raons d’higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parròquies. El bisbe en va assumir la càrrega financera, per la qual cosa l’administració del cementiri va quedar en poder de l’església, i no va passar al municipi fins a les últimes dècades del segle XIX. És doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat. LLegiu-ne més »