des 13

La Trapecista

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Agafa un llibre de la teva biblioteca. Llegeix a l’atzar una frase. Copia-la com inici del relat. Busca en un altre llibre una frase i copia-la com a final.

Escriu tot el text que queda al mig. Després esborra el començament i el final que has copiat.

Llibres escollits:
“Amb ulls de dona” de Carla Gracia
“Frankenstein” de  Mary Shelley

 

Trapeze | Vintage circus, Trapeze artist, Old circusA la Mercè no la podia controlar ningú i aquells que ho havien intentat o que l’havien menystinguda havien quedat enrere.

Des de molt joveneta havia tingut que lluitar perquè s’escoltessin els seus desitjos i es respectés la seva forma de viure.

No cabia en el cap de la seva família que es volgués dedicar a treballar en un circ tot fent de trapezista quan disposava d’una parentela molt rica que li podia proporcionar un marit adequat que no deixaria que treballés i que la podia mantenir a casa sense fer res.

Però el caràcter de la Mercè era incontrolable i ella sabia molt bé el que volia i necessitava. El circ, amb el seu deambular pel món li obria les portes a altres països i formes de vida, enriquint-la com ella necessitava i al volar amb el trapezi, encara la duia més lluny, la feia sentir al mig d’un espai infinit, lliure de tots i de tot, deixant-la somniar tant com volia.

Això si,  la Mercè, malgrat conviure amb els companys de circ, sempre es va sentir sola perquè cap d’ells omplia les seves perspectives en quan interessos a la vida.

Jo era un trist i patètic pallasso que va caure rendit als peus d’una dona amb tanta vida interior. Moltes vegades vaig intentar trencar la cuirassa dins de la que s’amagava la seva personalitat, els seus desitjos i les seves necessitats però mai em va deixar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 09

Engendro mecánico - Filmin

Escribir un texto, en el que hay cables que conectan dos o más cosas imposibles de conectar entre sí. Por ejemplo una piedra y el sol, un agujero negro y un motor, etc.

Carlos no había trabajado ni quince días seguidos, desde que salio de la facultad. A sus cuarenta y dos años, tenía un pánico atroz a las relaciones interpersonales, al compromiso, a la responsabilidad de llevar a cabo una tarea y salir airoso de ella. Su inseguridad lo había convertido en un ser apartado del mundo real. Su mundo se limitaba a las cuatro paredes de su habitación, una habitación diseñada y acondicionada con un solo fin: proporcionarle placer inmediato.

La torre del ordenador, las dos pantallas con sus correspondientes teclados, el servidor, el interface, el rúter los altavoces con su sonido envolvente, la pantalla que cubría una de las paredes, para ver sus películas favoritas i un viejo sofá cama era todo el mobiliario. Completaba la decoración varias tiras de luces leds de diferentes colores, que le daban un aire underground, cuando quería relajarse escuchando su música preferida.

Una noche quizás agotado de varios días sin dormir, se desplomo sobre el teclado del ordenador. Pasados unos minutos, las luces y las pantallas empezaron a parpadear. De repente toda la habitación quedo a oscuras. Carlos había apretado el botón rojo de desconexión total. El silencio invadió la habitación. Ya no había ninguna luz ni sonido. Solo oscuridad y silencio. O quizás no?   LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 07

Escribir un texto, en el que hay cables que conectan dos o más cosas imposibles de conectar entre sí. Por ejemplo una piedra y el sol, un agujero negro y un motor, etc.

 

Gran Roca Alta Y Luz Del Sol En La Mañana Fotos, Retratos, Imágenes Y  Fotografía De Archivo Libres De Derecho. Image 50414414.La Roca yacía desde tiempos inmemorables en la orilla del riachuelo, que serpenteaba por el pequeño valle y por el magnifico bosque de hayas y robles.

Cada amanecer el Sol acariciaba su superficie, ofreciéndole su calor y haciendo que sus diferentes tonalidades grises, verdes u ocres, fueran cambiando a lo largo del día.

Al atardecer cuando el Sol declinaba detrás del horizonte,  y su luz ya no poseía la fuerza suficiente para seguir iluminando a la Roca, podía oírse en medio del silenció i de la abrumadora soledad el lamento de una mujer.

Solo el bosque sabía que estos lamentos procedían de la Roca que lloraba y se estremecía de pena y dolor cuando su amado Sol la abandonaba en medio de la fría y oscura bóveda celeste.

Martina del Clot

 

Noviembre 2022

 

 

 

 

2ª quinzena novembre

Tema individual

 

 

 

 

Etiquetes:
nov 23

Escriu una recepta per cuinar quelcom estrany amb els passos ben detallats. Per ex. Com cuinar una taula d’Alaska, com fer rebosteria espacial amb roques de Mart. Juga i escriu.Qué comían los egipcios?

 

Ingredients:

  • 1 papir egipci amb dibuixos pintats de blau i verd
  • 500gr Fusta de palmera
  • 350 gr Pols de marbre
  • 1 Llança rovellada de 100 anys
  • 50 gr Pols del planeta Enganxós
  • 200 gr. Estels plorosos
  • 25 Caragolins fossilitzats
  • 5 Lloses de pedra de 30X30 cm
  • 1 Pedra arrodonida

Elaboració:

  • Treballarem sobre una taula de pedra del planeta Solfí que és molt resistent.
  • Agafarem el papir egipci i el retallarem per colors.
  • Triturarem la fusta de palmera amb una pedra arrodonida fins que ens quedi una pols ben fina i la posarem en un bol
  • Triturarem també amb la mateixa pedra, marbre de diferents colors procurant que no es barregin i els guardarem en diferents bols.
  • Rascarem tot el rovell de la llança i també el guardarem.
  • Barrejarem, la pols de palmera amb el rovell i ho lligarem amb el regalim dels estels plorosos.
  • Un cop tot lligat en farem porcions i a cadascuna li afegirem pols de marbre d’un color diferent.
  • Pastarem cada porció i un cop ho tinguem ben barrejat i tingui un color homogeni, posarem sobre la taula un tros de papir procurant que el dibuix quedi a sota. Al damunt li posarem una porció de la pasta que hem fet i ho enrotllarem, enganxant les puntes del papir amb una barreja del suc dels estels plorosos i de la pols del planeta Enganxós, perquè no s’obri.
  • Els rotllets de papir el dipositarem en una de les lloses de pedra, intercalant un rotllet blau i un de verd.. Un cop plena la llosa l’adornarem amb els cargolins.
  • Després, i amb el permís de Ra, les posarem sota el sol durant dues hores. Quan veiem que estan al punt de torrats, posem les safates a l’ombra d’una palmera i un cop refredades ja estan a punt per menjar.

ADVERTÈNCIA:
Aquest plat cal menjar-lo a prop del Nil o d’aigua d’algun oasis perquè la recepta acostuma a ser una mica pesada i l’única forma d’engolir-la és bevent molta aigua o agafant una mona amb la ingesta de molt vi.

 

Montse Sales

Novembre 2022

 

 

2a quinzena de novembre

Tema lliure

 

Etiquetes:
nov 22

Un parell de receptes

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

TEMA LLIURE DEL MES

Escriu un parell de receptes per cuinar uns ingredients estranys, com una taula de fusta en un lloc d’Alaska i una rebosteria espacial amb roques del planeta Mart

denali-national-park-80464__3405Es dur viure a Alaska quan arriba l’hivern. Que lluny ha quedat el bucòlic paisatge del temps de bonança. Ara de tot aquell esplendor tan sols es mostren un parell de colors, el verd dels avets i la blancor de la neu que tot ho cobreix, un panorama que tampoc deixa de tenir el seu encant si es disposa de tot el necessari per superar les inclemències del temps i les seves consequències.

Visc a Anderson, una localitat de gairebé 270 habitants i en aquest moment les meves variades reserves d’aliments han baixat a límits gairebé finits. D’acord que de salmó, arengades i carn de cérvol -ja siguin assecats o congelats- no me’n falta ni me’n faltarà, però ja estic cansada de menjar sempre el mateix, perquè encara que ho cuini de diferents maneres no aconsegueixo disfressar el seu sabor.

Avui que fa un fred extraordinari he aprofitat per llençar al foc la vella tauleta de fusta; una tauleta que em fa mes nosa que servei perquè sempre acabo ensopegant amb ella.

En contemplar les seves cendres m’ha vingut al cap una boja idea que no per eixelebrada deixa de ser interessant, si més no em tindrà entretinguda un estona. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 15

Son las luces neón un recurso ecológico para tu hogar? - Marian Marcano

nov 14

índiceFeia hores que conduiem per una interminable autopista i estàvem força cansats. Els dotze dies de vacances destinats a visitar diversos llocs d’aquell país havien resultat ben invertits i molt aprofitats, però el viatge havia arribat a la seva fi i érem de tornada cap a casa. El cas és que havíem aprofitat l’estada fins a l’últim moment i ara eren molts els quilòmetres que encara ens quedaven per davant.

La nit avançava sense remei i amb ella la pesantor dels ulls se´ns feia cada cop més patent; era el senyal inequívoc que ens havíem d’aturar. Erem ben conscients d’això però en ple mes d’agost i sense haver tingut la precaució de reservar habitació amb antelació, teníem clar que se´ns presentava un bon problema.

A la llunyania unes poques llums parpallejants refulgien de tant en tant emmig de la foscor. Ja contàvem en dirigir-nos cap a la primera sortida quan ens va sorprendre la vistositat d’un llum de neó anunciant habitacions. No cal dir que, sense dubtar ni un segon, vam anar en la seva direcció. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress