7 –CREA UN RELAT QUE TINGUI LLOC EN UN PAÍS AMAGAT ALS MAPES.

 Una colla d’amics van decidir fer un viatge amb un vell cotxe per conèixer els Alps. Així ho feren, i com que el cotxe no corria gaire, podien fruir dels bonics paisatges que anaven trobant.

Mirant el mapa que portaven hi van trobar la frontera de Suïssa. Arribaren als Alps suïssos i trobaren una ruta que els portà fins el Mont Blanc, el massís més alt dels Alps.

Al baixar de l’alta muntanya, es van desorientar una mica, i van anar cap un hostal on al pati hi havia un gran mapa de la zona. El mapa indicava la direcció cap els diferents països que tenien accés al Mont Blanc. França, Suïssa, Itàlia …

Decidiren anar direcció Itàlia però quan havien recorregut 300 Km veieren com anava baixant una densa boira que quasi no els deixava veure l’asfalt . De sobte trobaren un gran tronc tallant la carretera i al costat un cartell on malgrat la boira es podia llegir: “Benvinguts al país d’Altaba”.

Buscaren ansiosament en el mapa que portaven aquest país per veure si havien equivocat la ruta però Altaba no figurava al mapa. Decidiren seguir avançant pel tros de carretera que quedava buit de branques d’arbre i de sobte es trobaren amb una gran porta de fusta. LLegiu-ne més »

7) Crea un relato que tenga lugar en un pais oculto a los mapas.

Viven debajo del suelo, en profundos agujeros y cavernas que se comunican entre ellas. Viven bajo nuestros pies y nadie los ha visto nunca. Viven bajo el hielo de Groenlandia. Viven sumergidos entre el mar y la tierra. Los radares no los pueden detectar.

En sus ciudades, reina la más absoluta oscuridad. Solo cuando viajan bajo la corteza de hielo sus blancos ojos, pueden percibir una leve luz. Su piel es blanquecina y desprovista completamente de vello. Se protegen de las gélidas temperaturas con una gruesa capa de sebo. Su único alimento es el plancton y las algas. Su reproducción es ovípara y forman núcleos de población que no superan los treinta individuos. Son hermafroditas. Si en algún grupo hay un exceso de un determinado sexo, pueden cambiar a voluntad.

Quizás te hayas preguntado alguna vez, como es posible que nunca hayamos encontrado este país oculto a los ojos de todo el mundo y cuya localización no consta en ningún mapa. No es difícil de comprender. Nosotros no los podemos ver ni localizar, pero ellos a nosotros sí que pueden hacerlo.  Con lo que han visto a lo largo de los siglos,  decidieron que era mejor permanecer ocultos y no dar a conocer su ubicación. Yo también lo hubiera hecho.

Rosa C.L.

Laumisita, Friscopenda, Jassinela, Lipesinda i Pasaminda. Cinc son les paraules que després de molts i costosos esforços he aconseguit inventar però, entre totes elles, he decidit quedar-me amb “JASSINELA”

Tot seguit m’he adonat que tinc un problema; no sé què puc fer amb aquesta paraula inventada. Simplement l’he escollida perquè la seva sonoritat em resulta força engrescadora, però es clar, això no és suficient, cal donar-li un ús que pugui encaixar en una determinada forma o contingut.

Confesso que he estat a punt de deixar-ho córrer, no tenia ganes de tornar a exprimir-me el cervell, però a la fi la curiositat i, per què no ho haig de dir?, el meu cabut amor propi, m’han empès a acceptar el repte; aixì és que he tancat els ulls i altre cop m’he tornat a concentrar:

“En un lloc d’aquesta malaurada terra nostra, un lloc que no us sé dir, existeix un petit país meravellós anomenat Jassinela. Es troba en un indret molt bell, protegit per un seguit de magestuoses muntanyes i esplendits arbres gegantins. Allà les pluges solen ser tranquil·les, els prats verdegen tot l’any i per tot arreu les flors llueixen els colors de l’Arc de Sant Martí. Els Jassinelencs són una bona gent molt curosa amb la natura i, a canvi, ella els proporciona els remeis i tots els aliments que necessiten regant els seus camps amb nombroses fonts d’aigua fresca.

Els habitants de Jassinela viuen en pau i són feliços perquè no desitgen més del que ja poseeixen. Desconeixen que és l’enveja, l’avaricia i la mentida i encara menys pensen planificar ni participar en cap guerra”.De sobte he obert els ulls i la crua realitat m’ha colpejat fort allà on fa més mal. En quin indret del món ets Jassinela? Estic segura que a la fi et trobarem el dia que, amb convicció i tots a l’hora, somiem fer-te possible.

Pilar Zabala

La proposta que es va fer per treballar durant els mesos d’estiu era jugar al fet i amagat, per mitjà de l’escriptura. A continuació veureu les propostes que es van realitzar.

1) Redacta un microrelat  de 140 caracter, que inclogui la paraula “amagatall”

2) Escriu una narració entre 300 i 500 paraules, on aparegui un amagatall molt peculiar que et puguis inventar.

3) Fes una narració amb un màxim de 1000 paraules, d’un objecte que porta molt de temps amagat fent un monòleg interior.

4) Escriu un conte on el teu protagonista ha d’amagar els seus pensaments.

5) Desenvolupa una història en la qual aparegui el joc de Fet i Amagar però amb les regles del joc canviades.

6) Imagina que el teu personatge principal, aconsegueix accedir al seu subconscient. Què és allò que es trobarà amagat? De quina manera es representen els pensaments i les emocions?

7) Crea una narració que tingui lloc en un país que no apareix en els mapes.

6) Imagina que tu personaje principal logra acceder a su subconsciente. ¿Qué es lo que encuentra ahí escondido? ¿De qué forma están representados los pensamientos y las emociones? Construye una narración con lo que se te haya ocurrido.

Clara tiene doce años y hace nueve que va en silla de ruedas. Los mismos que hace, que falta su madre. Su padre la ha llevado a visitar a los mejores doctores del país, pero nadie ha podido dar con la enfermedad que imposibilita que sus piernas puedan sostenerla de pie. La vieja tata cuida de ella desde que nació, pero los años le han dado canas y le han quitado fuerza, para empujar la pesada silla o levantarla en brazos para moverla de la silla a la cama.

El padre de Clara ha buscado ayuda en una joven estudiante de psicología –hija de su mayordomo- para que ayude a su hija. María ha terminado la carrera y precisa trabajar para pagar el pasaje en el buque que la trasladara a Estados Unidos, para ampliar sus conocimientos. María tiene veinticuatro años, una larga melena de color cobre, grandes ojos castaños protegidos por unas largas y sedosas pestañas y unas manos de piel suave y largos dedos. María ha estudiado con el doctor Richard Bergh quien la ha introducido en la disciplina del hipnotismo. Pero María tiene otra habilidad que nadie conoce.

Hoy ha empezado la primera sesión. Para ello ha solicitado que la dejen a solas con Clara, para que no haya ninguna interferencia en el ambiente. Entorna los postigos de los grandes ventanales del salón, dejándolo en una tenue semioscuridad. Coge las dos manos de la niña y le habla dulcemente. Le pide que cierre los ojos. Solo tiene que escuchar su voz. A los pocos segundos, Clara se queda inconsciente.

Es entonces cuando María, se levanta, se coloca detrás de Clara y coloca sus manos de largos dedos en ambas sienes. En la nuca de Clara aparece una pequeña cerradura. María extrae del bolsillo una pequeña llave dorada y la introduce en la cerradura. LLegiu-ne més »

5 – DESENVOLUPA UNA HISTÒRIA EN LA QUE APAREIXI EL JOC DE FET I AMAGAR  PERÒ AMB LES REGLES CANVIADES.

 Les sis amigues estaven assegudes al voltant d’una taula, una mica avorrides perquè un cop s’explicaren com els havien anat les vacances, ja no sabien de que parlar i tenien molta mandra de tornar a pensar a que dedicarien el curs.

Una d’elles, la que havia dormit millor, de cop va dir: ja ho se, com que no tenim ganes de treballar, podem jugar a alguna cosa divertida i passar l’estona. Així anirem agafant energia per treballar la propera setmana.

Si, respongué la més emmandrida, però hem jugat a tantes coses que em fa recança haver de pensar en un joc diferent.

Ja ho tinc, digué la tercera en parlar. No cal buscar jocs nous, només agafar qualsevol dels que coneixem i canviar-ne les regles.

-Això sembla divertit però qui pensa en el joc i en les noves regles? Jo no tinc ganes de treballar tant. LLegiu-ne més »

Desarrolla una historia en la que aparezca el juego del escondite pero con las reglas cambiadas.

El juego consistía en hacer desaparecer la “Barriguitas” una de las muñecas de la colección de su hija y esconderla en una de las estancias de la casa. Podía ser en el salón comedor, en la cocina en alguna de las habitaciones e incluso en alguno de los dos aseos. Se habían inventado un nuevo juego del “escondite”. Mientras los que buscaban el objeto esperaban en la terraza, otro escondía la muñeca. Quien la encontraba ganaba el turno para volver a esconderla. Hasta que un día nadie fue capaz de encontrar a la muñeca, ni siquiera, quien la había escondido. La muñeca había desapareció.  ¿Se habría cansado de que le tocara parar siempre a ella?