Haig de confessar que necessito cultura per a afrontar la nova era que viurem.

Ahir, després d’un mes de confinament, vaig sortir a comprar. Com de costum em canvío de roba, em maquillo… i quan estic maquillada penso…- pero que faig?, si haig de posar-me la mascareta, la tacaré amb el pintallavis. Agafo una tovalloleta i em tret el maquillatge.

Em poso la mascareta, pujo al cotxe… oh! no puc conduir amb ella posada, se m’entelen les ulleres ¡ doncs… fora mascareta!.

En arribar al poble, em sentía una mica extranya, carrers deserts, – eren les 16,30 -, el meu pensament estaba en el fet que haig de cumplir unes normes que mai abans havia seguit. Em poso la màscara, tanco el cotxe i vaig cap a la farmàcia. Pel camí em trobo amb una amiga – Quina il·lusió… fa molts dies que no ens veiem ¡ em recorda la distància que hem de respectar. Aquí em ve el primer dubte: són 1,50, 2 ó 3 metres?. Comencem a parlar i a ballar els metres, calculant la distancia. Haig de dir que va ser divertit.

Ens acomiadem. Vaig cap a la farmàcia. Compro 2  mascaretes, líquid desinfectant etc, sempre amb l’ull posat en les persones que entren i on es van   col·locant .

Surto al carrer amb la meva bossa, – Caram…,! he marcat el pin sense guants i l’aparell no estava protegit!, les meves mans están contaminades!.

Arribo al cotxe, obro la porta, miro la bossa… – Que faig? ,- em desinfecto ara les mans amb el gel que he comprat o desprès?, si no ho faig ara, el volant i el canvi de marxa quedarà contaminat. Ufff… quina angoixa …! ho deixaré per quan arribi. Poso en marxa el cotxe i vaig cap a casa.

En arribar, torno a preguntar-me : – desinfecto ara el volant i tot el que he tocat , o ho faig una vegada em posi uns guants i desinfecti el que he comprat? – Quin  estrès…!

He de resoldre problemes que mai vaig aprendre, perquè mai m’ho van ensenyar.

Ahir va ser el principi d’un camí que hem d’aprendre junts, però que ho hem de practicar a nivell individual, per anar prenent conciència del canvi que tenim al davant. Hem de buscar altres formes de comunicar-nos, d’estimar-nos, pot ser que el que abans era un petó, una abraçada, ara podriem utilitzar unes boniques paraules, que seran petons molt ben rebuts pel nostre cos emocional

Joana Nevado

16-4-2020