La tradició de commemorar un dia per reivindicar la igualtat de drets de la dona és centenària. El 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona a la majoria de països. Tanmateix, fins que no s’ha arribat a aquesta data s’ha transitat molt. Pel camí, l’efemèride ha evolucionat, ha canviat de data i ha perdut la paraula “treballadora” de la capçalera, que va sorgir amb l’esperit i la concepció sindicalistes. El 8 de març es reivindica totes les dones i la igualtat completa de drets. Hi ha poc per celebrar, però molt per reclamar: el final de la discriminació, que s’eradiquin les violències masclistes, que s’assoleixi la igualtat salarial, la universalització de les cures, la lliure elecció…
¿Per què el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora? Per conèixer el orígens d’aquesta jornada ens hem de remuntar a començaments del segle XX. El Dia Internacional de la Dona Treballadora commemora les lluites de molts homes i dones que al llarg de les seves vides han defensat la justícia i la igualtat d’oportunitats. No és una celebració, perquè concretament es va triar el dia 8 de març per recordar uns lamentables successos que van tenir lloc als Estats Units.
La primera marxa de “dones treballadores” documentada es va produir el 8 de març del 1857 a Nova York. Un grup d’obreres tèxtils va recórrer els barris més rics de la ciutat per cridar l’atenció i protestar per les seves miserables condicions de treball. Però els fets que realment es commemoren el 8 de març van tenir lloc mig segle després. El 5 de març del 1908, a la mateixa ciutat nord-americana, es va produir una nova vaga d’unes 40.000 obreres tèxtils. Bàsicament, reclamaven igualtat salarial i reducció de la jornada laboral a 10 hores diàries per aconseguir així un temps per a la lactància dels fills. També es manifestaven contra l’explotació laboral infantil, demanaven formació i dret a l’afiliació sindical.
En aquest context, es va esdevenir un fet esgarrifós, que va horroritzar tot el món. Concretament, es va declarar un incendi a la fàbrica Cotton Textile Factory, a Washington Square, on van morir 129 treballadores de la companyia. L’incendi no havia estat fortuït; va ser provocat pels mateixos directius de la fàbrica, que havien decidit tancar, contra la seva voluntat, les dones per impedir que s’unissin a la vaga. L’any 1977, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora i el color que identifica aquesta jornada és el lila, pel color del teixit que estaven confeccionant les obreres que van morir tràgicament aquell dia.
A vegades penso que aquestes celebracions són com donar-li un caramel a una criatura un dia per seguir maltractant-lo la resta d’any.
Cal així, que aquest esperit reivindicatiu no es perdi i es vagi treballant dia a dia, per aconseguir la igualtat dins les diferències de gènere.
Seria més penós que no existí un Dia de la Dona que recordi que la lluita continua i que cal seguir reivindicant la igualtat entre dones i homes. Esperem pogué celebrar algun dia el fet que no sigui necessari sortir al carrer per reivindicar els nostres drets.
Hem avançat molt, però encara tenim un camí per recórrer totes juntes. Jo crec que ens en sortirem. Cada vegada hi ha més dones quedeixen sentir la seva veu.