Aquest és el títol  del llibre que en aquestes vacances d’istiu he trobat força interesant. La seva autora, Mariolina Venecia, va nèixer el 1961 a Matera (Itàlia). És escenògrafa i autora de varis documentals, ha publicat llibres de poesia i el volum de narracions “Altri miracoli”. Ha rebut el prestigiós Premi Campiello i  també el Premi Llibreter.

Vaig escollir aquest llibre sense atenir-me a cap tipus de recomanació, senzillament em vaig deixar seduir pel seu anunciat i haig de dir que la narració em va captivar i atrapar la meva atenció de bon començament

La història està situada a Grottole, un petit nucli de la regió de Matera, dins el territori de La Basilicata. Comença mostrant la actitud de la gent resignada i callada del poble, en contrast amb l´orgullosa arrogància que el terratinent Don Francesco Falcone mostra a tothom, i de manera especial als seus treballadors.

No és fins que a Don Francesco li neix el seu primer fill mascle, després de sis filles, que finalment es desideix a casar-se amb la Concetta, una dona camperola que durant anys ha estat la seva amant. A partir d’aquet moment comença tot l’entramat de la Saga familiar dels Falcone, un nom que pren especial relleu a través de cinc generacions, amb els seus corresponents sentiments, emocions, aventures i desventures.

Concetta, Albina, Càndida, Alba i Gioia són les dones que més destaquen en la successió d’aquest llinatge, són elles les encarregades de perpetuar-lo, de fer perviure les seves històries, els rituals i les receptes de cuina, dins una societat marcadament patriarcal i masclista a la que pertanyen. Tot i així  les diferències van sorgint  al llarg de les successives generacions.

En total són 130 anys d’història sacsejats per la barbàrie de dues guerres mundials,  l’ascens del feixisme, l’arribada del comunisme, amb els consequents enfrontaments, les rebel.lions camperoles i la posterior obertura cap a la democràcia.

L’autora descriu amb una prosa molt realista, l’amor a una terra, la seva, el sud d’Itàlia, dins un marc i una època on regnava la pobresa, la vida quotidiana era molt dura i els costums  santificadament estrictes.

Penso que l’obra està força bé, no en va ha estat traduida a l8 idiomes.

Pilar Zabala