María Montessori nació en Italia en 1870, y falleció en Holanda en 1952.
Fue una mujer extraordinaria, destacando en varias facetas, que habitualmente estaban vedadas a las mujeres.
Fue educadora, científica, médica, psiquiatra, filósofa y psicóloga. Con el tiempo a raíz de un desengaño por parte del padre de su hijo, se afianzó en el feminismo, y humanismo, cosas que llevó a cabo durante el resto de su vida.
La que la hizo más famosa fue sin duda su novedosa manera de educar a los niños/as. Basándose primordialmente en la capacidad asombrosa que tenían los estudiantes en la capacidad de aprender.
La idea era transmitir a los alumnos la capacidad de actuar por ellos mismos sin depender constantemente de un adulto, obligándoles a pensar por sí mismos.
Fue doctora Honoris causa por la Universidad de Ámsterdam. Fue nominada para el Premio Nobel tres veces. Pero en sus inicios tuvo muchos detractores, por sus novedosos métodos.
No cabe duda que no ayudó su condición femenina, ya que, por aquellos años, estas facetas estaban acaparadas casi por completo por los hombres.
María Montessori fue una mujer adelantada a su tiempo.
Con el paso de los años se le ha dado la consideración que se merecía.
Teresa Vidal
Marzo 2019
Gran pedagoga, sobretot innovadora. Encara és un referent per moltes escoles d’ avui.
Gràcies Montse, jo soc una gran defensora d’aquesta pedagoga. Per aixó vaig triar aquest escrit. Petonets.
Jo he tingut la sort, de què la meva néta estigui en una escola bressol on es treballa amb el mètode Montessori, i he de dir, que per la meva part he intentat documentar-me sobre la pedagoga Maria Montessori i com aplicar i treballar amb la meva néta, seguint el seu mètode. Em sembla magnific. He llegit amb molt interes el teu article.
doncs a més hi ha una pel.licula molt bona de la sea vida, que hem va agradar molt.
Calculo que deuria córrer l’any 47 o 48 quan em van dur a L’escola Montessori que hi habia, si no estic mal fixada, al carrer Muntaner, a l’alçada amb Mallorca. Era una petita escola situada en un edifici de caire modernista que dirigien dues germanes, a les que recordo amb afecte i agraiment. Apreniem a través dels jocs amb molt bons resultats. Un goig d’escola.
Sí Pil,i jo també vaig anar a la mateixa escola, i tinc un record precios. Teniem un dia a la setmana clase de ritmica, i tots i totes feiem saltironets al ritme que la dirrectora, tocava el piano. La músca sempre anat lligada a la meva persona, perque a l’altre escola que vaig anar, també teniem piano i professora de música. Allí vaig aprendre a cantar. (be o malament, no sé)