L’autor d’aquest llibre és Eduardo Mendoza, nascut a Barcelona l’any 1943. És autor teatral, escriptor, advocat i traductor. Ha rebut diversos premis; l’últim ha estat el Premi Cervantes concedit el 20l6.  Entre els anys  1973 i 1982 visqué a Nova York, on va treballar d’intèrpret a les Naciones Unides.

“Sense notícies de Gurb” es un relat que va veure la llum el 1991. Consta de quinze capítols al llarg de 144 pàgines i  parteix d’una crònica novel·lada de la realitat, tractada amb una gran dosi d’humor satíric i força còmic.

Mendoza aprofita la visió d’un extraterrestre que ha aterrat a Barcelona per criticar tant la ciutat com als seus habitants i les institucions. També posa de relleu altres problemes com la contaminació, els sorolls, el tràfic, les desigualtats econòmiques, la delinquència… però sense deixar de transmetre en tot moment la seva estimació i fascinació per Barcelona.

Gurb no és pas el protagonista, ho és el seu company, el comandant de la nau espacial, que és qui cada dia escriu un diari fent referència al lloc on es troba, el que succeeix i fins i tot el que pensa. Gurb no ha tornat a la nau des de que va adoptar l’apariència de la Marta Sánchez i el comandant veu difícil que pugui retornar a l’espai sense ell.

La veïna de pis, la senyora Mercedes i el senyor Joaquin, i els clients del seu bar,  la portera, en Julio Pencas i en Pepe Rovelló, són els personatges que van desfilant al llarg de la novel.la.

Aquest és un llibre molt entretingut i fàcil de llegir.  Va aconseguir distreure la meva ment i arrencar-me més d’un somriure pocs dies després del criminal atemptat  ocorregut a les Rambles de Barcelona i a les poblacions de Ripoll i Cambrils. Uns fets esfereïdors  que a tots ens van commoure i que perduraran en la memòria.

“Sense notícies de Gurb” es un llibre que recomano  a tots aquells que encara no l’han llegit.

Pilar Zabala