feb 03

 

images24Cada matí obro la capsa de la vida i en trec de dins , el dia que he de viure. Aquell. No un altre, no puc triar ,és el que toca.És un petit paper  escrit a mà i he de seguir  al peu de la lletra ,mai tan ben dit , tot el que diu,m´agradi o no. Està escrit i no puc defugir-ne, és una agenda, no escrita per mi, i que no tinc cap més remei que seguir-la.

Darrera del full , no hi ha res escrit, allà hi ha la sorpresa del dia , no es pot veure, no se sap res del seu contingut. Potser amaga el perquè de la vida, alegria, pena, la mateixa vida, la mort … tot això sense avisar.

En aquell full en blanc, hi caben moltes coses, que són la prova de la nostra fortalesa,de la nostra acceptació al món, a la vida. Sigui com sigui, és el misteri de cada dia,és difícil doncs ,estar a punt pel que calgui,pel desconegut, per la sorpresa… agradable o no, però ineludible. El paper, que fins aquell moment dormia a la capsa , és allà esperant que passi el dia mentre la capsa es va buidant de mica en mica. En aquesta capsa bastant buida, per cert, ja no hi queden gaires dies.

Hi va haver un temps que els dies es vivien , no es llegien s´acceptaven tal com sortien, bé o malament, alegrement, sense pensar-hi, vivíem al dia i miràvem de trampejar  com podíem els obstacles i després llençavem el paper de la vida , i en començàvem un altre,i així un any i un altre.

Però quan la capsa comença a buidar-se, i mirem en uns altres ulls el paper que ens toca viure, recorden amb anyorança aquells papers llançats al vent , al vent dels anys de la infantesa, de la joventut, de la maduresa … És ara que som vells i els papers s´arruguen com la pell del nostre cos, que se´ns fa difícil de llegir i seguir-ne el contingut. Ara que els anys s´acaben,  i mirem amb recança com es va buidant la capsa que guarda el tresor de la nostra vida , continuem treient un dia i un altre el paper que ens toca viure.

  Roser Segura

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Un comentari a “El paper que ens toca viure”

  1. pilar Zabala escrigué:

    Magnífica reflexió Roser. Quina raó tens al dir que durant la infantesa els papers a gaudir omplien la capssa de la nostra vida. Ara que la capssa és mig buida veiem clar els papers que hem viscut i els que ara vivim, qui sap qué ens marcaràn els de demà. El que és segur és que cada dia surt el sol, tan si es deixa veura com si no.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress