21 de abril de 2014:

Avui es un dia trist i gris, un d’aquells dies en els que me fa nosa adonar-me que a aquestes alçades i en aquest país les dones segueixen ocupant un segon pla. Encara amb la tassa de café a la mà entro en el despatx i busco al prestatge l’obra d’algú que fa temps que no llegeixo, algú amb una vida interessant, intensa i plena. Algú capaç de sentir i fer sentir a una bona part dels mortals que deuríem trencar tòpics.

Després d’impregnar-me de l’agradable olor a llibre, passo el meu dit índex per les seves pàgines, amb molta cura, intentant no fer-les malbé. Començo  la meva lectura:

La vida de la Maria Mercè Marçal… Neix a Barcelona l’any 1952, comença a escriure poemes amb només 6 anys. Estudia Filologia Clàssica, realitza traduccions de caire feminista del francès i l’italià. Participa activament a varies editorials coincidint amb l’Antoni Tàpies i en Joan Pere Viladecans entre d’altres que faran quadres dels seus pomes . Es casa amb el poeta Ramón Pinyol del que es separaria 5 anys després. Al 1980, neix la seva filla Heura i decideix encarar la maternitat en solitari, fins que coneix la filòsofa Fina Birulés qui aviat esdevé la seva companya. Mor de càncer el 5 de juliol de 1998.

22 de abril:

Continuo llegint la biografia de la Maria Mercè i descobreixo que a més a més de  poeta, narradora, traductora, assagista i figura cabdal en la literatura catalana,va ser  testimoni d’una joventut inquieta i compromesa, que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional. Va viure en un ambient fortament polititzat, i es va dedicar a la lluita política contra la dictadura franquista. Lectora d’obres de conegudes poetes com l’Emily Dickinson i de les novel·listes Virginia Woolf i Simone de Beauvoir entre d’altres.

Freqüentava ambients de col·lectius d’ecologistes, de grups de dones i de gais. Participa en les primeres Jornades Catalanes de la Dona, i en las Jornadas Feministas que es celebraren a París, realitza xerrades, conferències, recitals i crea la secció de feminisme en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Sens dubte una poeta reconeguda i reiteradament guardonada.

23 de abril:

Durant la meva lectura, em criden l’atenció i em semblen dignes d’esmentar tres de les frases que defineixen la poeta: 

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa í nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel” 

“La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa… 

“A nosaltres, les dones que estimo” 

24 de abril:

Avui m’endinso a la lectura dels  poemes de la Maria Mercè i encara que em resulta complicat em decideixo per dos que d´entre molts criden la meva atenció. Són dos poemes que bàsicament reivindiquen la llibertat de les dones i el dret a escollir la seva vida. Observo que el primer poema, “Fregall d’espart” està d’alguna manera integrat en el segon, “Vuit de març” ja que comparteixen elements comuns de la neteja.

Fregall d’espart

 Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart , camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos.

Esponja, pala de plegar escombraries,

Gibrell i cendre, salfumant, capçanes.

Sur el guerrer vers el camp de batalla.

Del llibre Cau de Llunes

Aquest poema que en un principi pot semblar fins i tot infantil, però és d’una gran cruesa, ja que la neteja socialment s’atribueixen a les dones i la seva reivindicació no és gens fàcil. Aquesta reivindicació té moments de trencament amb força violència. D’aquí ve la identificació amb el guerrer, que amb to irònic representa  la dona i els estris, les armes per vèncer l’enemic. Sense dir masses paraules denota indignació d’haver de ser la dona la que ha de assolir las tasques domèstiques.   

25 de Abril:

Vuit de Març

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Del llibre  Bruixa de dol

Vuit de Març: aquest poema es diu així perquè el dedica a les dones i és en aquesta data quan es celebra el dia internacional de la dona, no podia faltar la lluna com a referent (símbol feminista) en aquest poema associant-ho a la llibertat que totes hem d’assolir sortint del tancament que ens obliguen a sofrir.

Continua fent una petició a les dones, invitant-les a fer desaparèixer totes les obligacions i símbols que se’ls adjudica de forma gratuïta com les tasques domèstiques i la de tenir cura dels nens, sense tenir en compte els seus desitjos i necessitats. També ens diu que el que més estima d’una dona és la seva llibertat i que no està disposada a negociar amb ella, no té preu. El que desitgen les dones es sentir-se cap de la seva pròpia vida i no propietat d’algú. La dona ha de desfer-se d’aquell sentiment d’obligació cap a un marit, uns fills, una família.

Finalitza el poema amb l’esperança que un somni, un desig, es converteixi en realitat en un futur pròxim. Que la dona estigui i es senti orgullosa de ser el que és, dona i el que ha de ser lliure.

26 de Abril: