oct 14

Maria-Mercè Marçal (1)21 de abril de 2014:

Avui es un dia trist i gris, un d’aquells dies en els que me fa nosa adonar-me que a aquestes alçades i en aquest país les dones segueixen ocupant un segon pla. Encara amb la tassa de café a la mà entro en el despatx i busco al prestatge l’obra d’algú que fa temps que no llegeixo, algú amb una vida interessant, intensa i plena. Algú capaç de sentir i fer sentir a una bona part dels mortals que deuríem trencar tòpics.

Després d’impregnar-me de l’agradable olor a llibre, passo el meu dit índex per les seves pàgines, amb molta cura, intentant no fer-les malbé. Començo  la meva lectura:

La vida de la Maria Mercè Marçal… Neix a Barcelona l’any 1952, comença a escriure poemes amb només 6 anys. Estudia Filologia Clàssica, realitza traduccions de caire feminista del francès i l’italià. Participa activament a varies editorials coincidint amb l’Antoni Tàpies i en Joan Pere Viladecans entre d’altres que faran quadres dels seus pomes . Es casa amb el poeta Ramón Pinyol del que es separaria 5 anys després. Al 1980, neix la seva filla Heura i decideix encarar la maternitat en solitari, fins que coneix la filòsofa Fina Birulés qui aviat esdevé la seva companya. Mor de càncer el 5 de juliol de 1998.

22 de abril:

Continuo llegint la biografia de la Maria Mercè i descobreixo que a més a més de  poeta, narradora, traductora, assagista i figura cabdal en la literatura catalana,va ser  testimoni d’una joventut inquieta i compromesa, que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional. Va viure en un ambient fortament polititzat, i es va dedicar a la lluita política contra la dictadura franquista. Lectora d’obres de conegudes poetes com l’Emily Dickinson i de les novel·listes Virginia Woolf i Simone de Beauvoir entre d’altres.

Freqüentava ambients de col·lectius d’ecologistes, de grups de dones i de gais. Participa en les primeres Jornades Catalanes de la Dona, i en las Jornadas Feministas que es celebraren a París, realitza xerrades, conferències, recitals i crea la secció de feminisme en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Sens dubte una poeta reconeguda i reiteradament guardonada.

23 de abril:

Durant la meva lectura, em criden l’atenció i em semblen dignes d’esmentar tres de les frases que defineixen la poeta: 

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa í nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel” 

“La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa… 

“A nosaltres, les dones que estimo” 

24 de abril:

Avui m’endinso a la lectura dels  poemes de la Maria Mercè i encara que em resulta complicat em decideixo per dos que d´entre molts criden la meva atenció. Són dos poemes que bàsicament reivindiquen la llibertat de les dones i el dret a escollir la seva vida. Observo que el primer poema, “Fregall d’espart” està d’alguna manera integrat en el segon, “Vuit de març” ja que comparteixen elements comuns de la neteja.

Fregall d’espart

 Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart , camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos.

Esponja, pala de plegar escombraries,

Gibrell i cendre, salfumant, capçanes.

Sur el guerrer vers el camp de batalla.

Del llibre Cau de Llunes

Aquest poema que en un principi pot semblar fins i tot infantil, però és d’una gran cruesa, ja que la neteja socialment s’atribueixen a les dones i la seva reivindicació no és gens fàcil. Aquesta reivindicació té moments de trencament amb força violència. D’aquí ve la identificació amb el guerrer, que amb to irònic representa  la dona i els estris, les armes per vèncer l’enemic. Sense dir masses paraules denota indignació d’haver de ser la dona la que ha de assolir las tasques domèstiques.   

25 de Abril:

Vuit de Març

 Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Del llibre  Bruixa de dol

Vuit de Març: aquest poema es diu així perquè el dedica a les dones i és en aquesta data quan es celebra el dia internacional de la dona, no podia faltar la lluna com a referent (símbol feminista) en aquest poema associant-ho a la llibertat que totes hem d’assolir sortint del tancament que ens obliguen a sofrir.

Continua fent una petició a les dones, invitant-les a fer desaparèixer totes les obligacions i símbols que se’ls adjudica de forma gratuïta com les tasques domèstiques i la de tenir cura dels nens, sense tenir en compte els seus desitjos i necessitats. També ens diu que el que més estima d’una dona és la seva llibertat i que no està disposada a negociar amb ella, no té preu. El que desitgen les dones es sentir-se cap de la seva pròpia vida i no propietat d’algú. La dona ha de desfer-se d’aquell sentiment d’obligació cap a un marit, uns fills, una família.

Finalitza el poema amb l’esperança que un somni, un desig, es converteixi en realitat en un futur pròxim. Que la dona estigui i es senti orgullosa de ser el que és, dona i el que ha de ser lliure.

26 de Abril:

L’obra de la Maria Mercè Marçal va més enllà de l’escriptura, és una contínua evocació a la dona, mitjançant els seus poemes reivindica els seus drets reclamant el lloc que per dret li correspon. Fa una recerca d’un jo literari femení que engloba en un nosaltres, les dones.

Magui Turnes

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

8 Comentaris a “Maria Mercè Marçal: A grans trets”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Magui,después de leer los poemas de María Mercé entiendo su triple rebeldía contra todas las normas establecidas: Por la religión que convierte a la mujer en el ser impuro culpable del “pecado original”, contra el machismo que la arrincona en la cocina, y contra la hipocresía social que transforma en piedra de escándalo el lesbianismo.
    Magnifico trabajo ¿Has visto que nivel tiene esta página de nuestro blog? … es la recompensa al esfuerzo colectivo que ha realizado este grupo de mujeres que un día salimos de nuestra cocina y nos pusimos a pensar, tal y como quería la poetisa.

  2. Magui escrigué:

    Gracias M Jesús, espero y confío en que cada día más mujeres conjuguen el verbo cocinar con todos esos otros verbos ( luchar, escribir, pensar, triunfar, crecer…) tan imprescindibles para mantener el terreno ganado y seguir avanzando.

  3. pilar Zabala escrigué:

    En Mª Mercè Marçal he descobert a la poetesa ferma i denunciadora de tòpics que va ser i a la dona que va viure contra corrent, amb valentia, sense amagar les seves idees ni els seus sentiments.

    Gràcies Magui, el teu treball no era gens fàcil de fer, però l’has resolt magníficament.

    • Magui escrigué:

      Gracias Pilar, creo que esta mujer ha dejado una honda huella en todas nosotras, las blogueres, supongo que compartimos con ella y su poesía muchos de los ideales que persiguió durante su vida que por desgracia fue muy corta.

  4. Martina escrigué:

    Mai he estat una persona entusiasta de la poesia. Potser a alguna persona pot semblar una blasfèmia aquest comentari, però crec en el principi de la llibertat d’opinió, sempre i quan no es falti al respecte a ningú. Dit això… tinc que dir que els poemes de la Magui Turnes van despertar papallones a la meva panxa, i ara m’ha donat l’oportunitat de conèixer a la M. Mercè Marçal i la seva obra, de la que em declaro una fervent admiradora.

    • Magui escrigué:

      Martina me llena de orgullo haber sido capaz de provocar en ti el amor e interés por la poesía y por supuesto comparto contigo la admiración por la que fue una importantísima escritora y luchadora incansable por los derechos de la mujer.

  5. montse sales escrigué:

    “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa í nació oprimida….
    M’agrada que ens portis a conèixer més a una dona i poetessa com aquesta. M’identifico totalment amb aquesta frase que va escriure.

  6. Magui escrigué:

    Montse a mi también me encantó descubrir a esta mujer que tiene tanto que ver con muchas de nosotras.

Fes un comentari a montse sales

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress