feb 28

sGarcena 5 be

Ahir em vaig retrobar amb la Montserrat, una amiga que feia quatre anys que no veia. La vida és així, ens porta d’un lloc a l’altre per uns camins tan plens d’ocupacions i distraccions que gairebé no ens adonem que el temps va passant i que com el vent huracanat tot s’ho emporta pel davant.

Vam tenir sort, el matí es va presentar esplèndid de sol i la temperatura no podia ser millor, així és que ens vam dirigir cap als jardins de “Pla i Armengol”, un indret que ella no coneixia.

Anàvem caminant i parlant de les nostres coses per la Ronda del Guinardó quan ens vam adonar de la presència d’un ocell, més concretament una “garseta comú”, que es trobava a poc més d’un metre d’alçada en un petit espai cobert d’herba, flors i branquillons. Ens va semblar estrany que fos allà perquè, pel que sabíem, el seu hàbitat acostuma a ser prop dels estanys i dels rius, on s’alimenta d’insectes i peixos. Després d’observar que feia vols de curta durada per acabar tornant al mateix lloc, la Montserrat va decidir trucar al 061 i aquests ens van passar amb el departament adient.

Després d’informar-los amb tota classe de detalls i contestar les seves preguntes ens van dir que no ens preocupéssim perquè l’ocell en qüestió donava senyals d’estar bé i aquí es va acabar la conversa. La resposta no era la que esperàvem, però nosaltres havíem fet el que crèiem més correcte, n’estàvem segures.


Després d’això, i encara no prou tranquil·les, vàrem entrar al jardí noucentista. Vam recórrer els camins i caminois que encerclen i uneixen perfectament les zones boscoses amb les enjardinades, vàrem descansar i respirar les aromes de les plantes, les flors i les herbes remeieres que creixen per tot arreu, i tot seguit ens dirigírem a la construcció interior, un lloc que l’any 1919 es va iniciar com a centre d’investigació contra la tuberculosi. Finalment i després d’anys de restar tancat, els jardins van ser oberts al públic l’any 2019 i l´antic edifici es va reconvertir en l’actual “Museu Núria Pla”, que per mala sort no vam poder visitar.

A continuació ens vam dirigir cap al Mas Guinardó, una altra construcció que es troba en un indret privilegiat per l’esplèndida panoràmica que ofereix de Barcelona. També és un lloc amb molta història. Va ser un centre estratègic des d’on dirigir l’atac a Barcelona el 1714. Així mateix, va ser motiu de llegendes de bandolers com la d’en Rocaguinarda, més conegut com a “Perot lo Lladre”. L’ús original d’aquest mas era el d’una explotació agrícola amb l’habitatge familiar pertanyent al segle XV. El 1906 es transformà en la seu de l’Associació de Propietaris i veïns del Guinardó, que fins ara ha jugat una funció social i que en l’actualitat és el Casal d’Entitats Mas Guinardó.

En acabat, i com encara ens quedava temps, vàrem dirigir les nostres passes cap als carrers que envolten el mercat, les botigues, l’ambulatori i també la llibreria cooperativa Rocaguinarda. Així, d’aquesta manera, vaig poder ensenyar a la Montserrat com són alguns dels llocs del meu barri, i el més important, reprendre la nostra amistat.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress