Al 1989 la Generalitat va crear el Premi Internacional de Catalunya, amb el propòsit de reconèixer i estimular els creadors, oferir exemples de la més alta qualitat i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. S’atorga a gent que ha contribuït a desenvolupar valors culturals, científics o humans, i es poden presentar institucions o persones d’arran del món. Si l’any passat se li atorgava a una dona Judith Butler, enguany a recaigut en una altra dona.

El XXXIV Premi Internacional de Catalunya a estat donat a Svetlana Aleksiéuitx, periodista i escriptora bielorussa, creadora del seu propi gènere literari, la novel·la de veus, perquè dona veu a gent corrent per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica.

Censurada a la Unió Soviètica no va poder publicar fins l’arribada al poder de Gorbatxov. Els seus llibres han estat traduïts a 30 llengües. Abans d’arribar al Premi Internacional de Catalunya, ha estat guardonada amb nombrosos premis internacionals, inclòs el P, sent la primera escriptora de No ficció que ho aconsegueix. LLegiu-ne més »

Les Blogueres de Sant Martí, vam dedicar l’any passat una exposició a DONES I CINEMA i aquest any l’exposició ha estat dedicada a DONES DE CIÈNCIA. Dins de les nostres minses possibilitats, intentem donar a conèixer dones que al llarg de l’història van contribuir en tots els àmbits, tant de les arts com de les ciències i creiem que aquesta exposició que es realitza al Parc del Fòrum, pot ser una bona iniciativa perquè poguem coneixer amb més profunditat el perquè d’aquesta ocultació al llarg dels segles. A continuació podeu ampliar la informació sobre l’exposició: (In)Visibles y (O)Cultes. LLegiu-ne més »

Louise Glück, Premio Nobel de Literatura 2020

Considerada como una de las autoras más destacadas de la literatura contemporánea estadounidense, ha sido galardonada por su “inconfundible voz poética”, caracterizada por una “belleza austera” y la búsqueda de la claridad.

Su inconfundible voz poética, esa que “hace universal la vida individual” a través de una belleza “austera”, le ha valido a Louis Glück para hacerse con el Premio Nobel de Literatura 2020, un galardón que la poeta recibe tras haber publicado doce poemarios y algunos volúmenes de ensayo.

Las obras de Glück (Nueva York, 1943) se caracterizan por la claridad a la hora de abordar temas como la infancia y la vida familiar, para los que se inspira en los mitos y motivos clásicos, presentes en la mayoría de sus obras. LLegiu-ne més »

A vosaltres homes, que us creieu els amos de l’univers. A vosaltres poderosos que treballeu prioritzant les vostres necessitats particulars, menyspreant i ignorant als marginats, als diferents, als que busquen aixopluc en la vostra societat, la societat de l’abundància, del confort, del benestar –Us creieu que sou els amos perquè teniu el poder, la força, els diners…Mireu-vos ara…,esteu espantats, vivim moments angoixants amb molta incertesa, moments difícils, amenaçadors.  Tots els vostres diners en aquest cas, no us serveixen per protegir-vos. Aquest virus assassí no reconeix ni classes ni societats, per a ell tots som iguals , no discrimina a ningú.

Potser ara és el moment d’aprendre la lliçó: l’home si vol protegir-se a sí mateix a de protegir a l’altre, ha de treballar per aconseguir el benestar del conjunt de les persones, doncs el que li passa al veí pot pasar-me a mi. S’ha de donar prioritat a tot allò  que és públic i així ens beneficiarem tots. En aquest cas, si la sanitat pública hagués estat dotada de més recursos i no hagués patit les retallades i les privatitzacions, aquest servei tan valuós seria molt més eficient i suficient. Així mateix potenciar i donar suport  als nostres científics  per poder avançar en la recerca de la ciència.

Davant de l’home que es creu tot poderós hi ha un virus petit, ocult, perillós, sortit del no res, que ens recorda que som molt més vulnerables del que pensem!

Joana Nevado

21 abril 2020

Divendres tretze de març, dia en què va començar el nostre segrest i presoners a la nostra pròpia llar per uns intrusos tant minúsculs com destructors.

Que volen de nosaltres? Ens volen destruir. Donar-nos una lliçó? Fer un món millor?

Disposem de poques armes per combatre’ls, la principal i més efectiva (diuen els experts) és seguir enclaustrats a casa i que vegin els petits “monstres” que no podran amb nosaltres, que morin els que s’han escampat dins de molts de nosaltres, ja us heu endut masses víctimes que han caigut a les vostres “urpes”. Encara no en teniu prou?

Surto de casa uns minuts per adquirir el que crec necessari. Els carrers deserts, un parell o tres de persones que surten amb el gos i d’altres com jo, per necessitat. LLegiu-ne més »

 És dissabte i encara que els carrers estan quasi buits de gent, de tant en tant ens creuem dues persones amb mascareta, guants (o no) i el carro de la compra. Mai els carros de la compra havien fet tan quilometratge per arribar o tornar a casa, com també les mascotes canines, que ja estan fartes que els treguin tres cops al dia, a fer les seves necessitats, cada un dels membres de la família.

Tan sols surto un dia a la setmana al carrer. És el dia que dedico a realitzar la compra per tota la setmana. Sempre m’he organitzat d’aquesta manera i per aquest motiu,  el fet que hàgem de limitar les nostres sortides al màxim, no ha significat per a mi cap trasbals.. Hi ha persones que prefereixen sortir a comprar diàriament allo que necessiten. Mentre fan camí cap al mercat, botiga a gran superfície, van rumiant, que faran avui per dinar i els ingredients o productes que caldran per fer un estofat de llenties, de patates amb cap de costella, un arròs amb pollastre…, jo prefereixo tenir més disponibilitat en el dia a dia per organitzar el meu temps, amb altres activitats. Per aquest motiu tinc una llista de la compra al mòbil, dels productes que necessito al llarg de la setmana. Els menús setmanals els tinc ja elaborats -més o menys-  i només em cal afagir allò que em farà falta. Reviso el rebost o la nevera i anoto allò que necessitaré. Potser entre setmana hagi de baixar al súper a buscar un paquet de formatge ratllat o mitja dotzena d’ous, però aleshores aquesta activitat ja la delego, i és el meu marit el que té el plaer de sortir a la cantonada de casa LLegiu-ne més »

Vet aquí que una vegada hi havia un joc, on la imaginació no tenia fronteres. Story Cubes, és un joc de daus molt original que serveix per crear històries: aventures èpiques, fabuloses o paranormals… tira els daus i explica una història. Tria dels diferents dibuixos de la imatge tres, sis o nou i crear la teva pròpia història. Pots escriure-la i enviar-la a blogueresdesantmartí@gmail.com perquè la publiquem en el nostre bloc o pots explicar un conte de forma oral als teus fills (o pot ser que siguin ells els que t’expliquin ells un conte)

I aquesta ha estat la proposta que Les Blogueres de Sant Martí volem que sigui el nostre petit gra de sorra per aportar una mica de distracció i entreteniment per ajudar a passar aquestes hores i dies tan llargs que ens provoca aquest confinament voluntari i solidari. Gràcies a tots per quedar-vos a casa.